ADRIANA LECOUVREUR

Adriana Lecouvreur, o el teatre com a camp de batalla

Sota la superfície del luxe del segle XVIII batega un conflicte d’estatus demolidor. Adriana és una famosa actriu que des del seu ofici secularment desprestigiat osa competir per amor amb la Princesa de Bouillon, invulnerable aristòcrata protegida per les lleis de l‘Ancien Régime. Este enfrontament convertix Adriana Lecouvreur en alguna cosa més que una tragèdia verista d’amor i gelosia i l’eleva a la crònica del xoc entre un món antic que es nega a morir i l’emergència d’una nova dignitat individual basada en l’ofici i el sentiment, i no en els títols. I serà l’escenari teatral el camp de batalla decisiu on Adriana humiliarà públicament la Princesa, llançant-li a la cara uns versos sobre l’adulteri. L’únic moment on la jerarquia s’invertix i l’actriu domina la noble en un acte de rebel·lió que segellarà el seu destí tràgic. La seua mort arribarà en l’aroma de les violetes marcides que li dedica la princesa, metàfora definitiva de la fragilitat de l’artista davant de la maquinària del poder.

El verisme elegant i passional d’Adriana Lecouvreur arriba a Les Arts de la mà d’eixe gran creador de somnis que és el director d’escena Vincent Boussard. Impossible oblidar el seu Giulio Cesare que ens ha encisat a tots. En Adriana Lecouvreur, el regista francès acobla la confusa dramatúrgia de l’obra amb la suggestiva plasticitat d’escenografia i vestuari sense desnaturalitzar el context original del drama, centrant-se més en la psicologia del triangle protagonista. Estrenada en el marc del Riga Opera Festival 2023, compta a València amb la soprano Ermonela Jaho, veu admirada per la seua expressivitat i intèrpret verista de referència. La seua parella a l’escenari serà el tenor Charles Castronovo (Maurizio), qui ja ens va visitar amb Manon, i l’acompanyen les imponents veus de Roberto Frontali i Clémentine Margaine com a la intrigant Princesa, veu gran, d’impressionant color fosc i temperament dramàtic. Torna un dels directors d’orquestra més aplaudits a València, Maurizio Benini, mestre de l’elegància, batuta d’excepcional versatilitat, sempre atent al més mínim detall de la partitura.