El Palau de les Arts se submergeix a la Rússia dels tsars amb Borís Godunov de Músorgski

•El cineasta Andrei Kontxalovski és l'autor de la posada en escena d'aquesta coproducció amb els teatres lírics de Torí i Bari.

València (24-10-2011) .- El Palau de les Arts Reina Sofia acull aquests dies els assajos de l'òpera inaugural de la Temporada 2011-2012, Borís Godunov de Modest Músorgski, el proper 5 de novembre. S'han programat 5 representacions més els dies 8, 11, 16, 20 i 23 del mateix mes.

L'obra mestra del compositor rus es presenta a València en un muntatge nou sota la direcció escènica d'Andrei Kontxalovski. El realitzador eslau, responsable també de la il·luminació, ha comptat alhora amb el treball de l'escenògraf Graziano Gregori i la dissenyadora de vestuari Carla Teti.

Omer Meir Wellber debuta al fossat com a director musical de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana amb aquesta coproducció del centre d'arts amb el Teatre Regio di Torino i la Fondazione Lirico Sinfonica Petruzzelli i Teatri di Bari. Es tracta de la segona obra del repertori eslau que dirigeix l'israelià a València després de l'èxit de Yevgueni Oneguin la temporada passada.

El baix Orlín Anastassov encapçala l'elenc d'aquesta producció, en què també figuren Nikolai Schukoff, Aleksandr Morozov, Konstantin Pluzhnikov, Vladímir Matorin, Andrei Zorin i Aleksandr Guergàlov, entre d'altres. El Cor de la Generalitat Valenciana, Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats i Petits Cantors de València se sumen a l'equip que ultima els treballs al Palau de les Arts per a l'estrena de Borís Godunov el proper 5 de novembre.

Modest Músorgski va escriure la partitura i el llibret de Borís Godunov en només catorze mesos, entre l'octubre del 1868 i el desembre del 1869. El compositor es va basar en l'obra homònima d'Alexander Puixkin i el desè i onzè volum d' Història de l'imperi rus de Nicolai Karamzin.

Borís Godunov és un retrat del 'Període Tumultuós', una de les èpoques més tèrboles de la història russa que comprèn la ferotge lluita pel tron després de la mort d'Ivan el Terrible i l'ascens i regnat del tsar Borís Godunov a la segona meitat del S. XVI. Músorgski situa al centre de l'òpera el poble rus, pres de la fam i la misèria i dividit entre els desitjos de rebel·lió i la por del poder. Una situació, que l'autor contraposa al drama personal de Borís, que consumit per l'assassinat de l'hereu legítim, caurà a la bogeria més absoluta.

Des de la primera versió de Borís Godunov , datada el 1869, han estat nombroses les modificacions que s'han realitzat d'aquesta obra mestra del repertori rus. Músorgski va revisar l'òpera i va produir una versió el 1872 amb tres noves escenes, dues de les quals constitueixen l''Acte polonès', a més de realitzar altres modificacions també a la partitura. Aquesta va ser la primera versió que es va estrenar a Sant Petersburg el 1874. A aquestes dues versions originals de l'autor, se sumen les adaptacions posteriors de Nikolái Rimski-Kórsakov i Dmitri Xostakóvitx.

El Palau de les Arts presenta la versió original del 1869, a la qual s'ha afegit, per raons dramàtiques, una escena que va introduir Músorgski a la segona variació que va fer el 1872: l'escena del bosc de Kromi.

Andréi Konchalovski s'uneix a la nòmina de realitzadors cinematogràfics de prestigi amb què ha comptat el centre d'arts per a les seves noves produccions després de Carlos Saura, Chen Kaige i Werner Herzog. El cineasta eslau, guanyador d'un premi Emmy, ha obtingut reconeixements als festivals de més reputació com Cannes, Berlín, Venècia i Sant Sebastià. Deixeble d'Andrei Tarkovski i col·laborador d'Akira Kurosawa, Kontxalovski ha desenvolupat la seva prolífica carrera tant a Europa com als Estats Units, on ha filmat notoris èxits de taquilla com Tango i Cash, protagonitzada per Sylvester Stallone i Kurt Russell. Entre els seus muntatges operístics destaca la seva colossal Guerra i pau de Prokófiev per al Teatre Marinski de Sant Petersburg i el Metropolitan de Nova York.

El paper del tsar Borís, que ha estat interpretat pels baixos més destacats de la història, recau a Orlín Anastassov. El baix búlgar, vencedor d'Operàlia el 1999, ha cantat a València Don Carlo i Luisa Miller . Al seu costat, Nikolai Schukoff al rol de Grigori (fals Dmitri). El tenor austríac, que va donar vida a Narraboth a Salome durant el III Festival del Mediterrani, tornarà posteriorment a València per participar a la versió en concert d' Ariadne auf Naxos sota la batuta de Riccardo Chailly. Aleksandr Morozov encarna el vell monjo Pimen, personatge que ja ha presentat amb èxit al Teatre Marinski de Sant Petersburg. El baix, membre des del 1984 de la companyia que regenta Valeri Guerguiev, ha estat requerit per teatres com el Metropolitan de Nova York, Covent Garden de Londres o La Bastilla de París.

Pel paper del príncep Vasili Shuyski, el centre d'arts compta amb dos tenors: Konstantín Pluzhnikov i el veterà holandès Arnold Bezuyen, que pujarà a l'escenari de la Sala Principal les funcions del 20 i 23 de novembre. Vladímir Matorin torna a la capital del Túria després dels seus treballs a Esponsales al monestir i La núvia venuda. El baix moscovita, un dels més sol·licitats al registre, repeteix com el monjo Varlaam després de la seva reeixida actuació en l'estrena d'aquesta producció a Torí. El tenor Andrei Zorin (El demente) tanca la nòmina de cantants protagonistes. Juntament amb ells, completen el repartiment d'aquesta obra: Emilio Sánchez (Misail), Aleksandr Guergàlov (Andréi Schelkálov), Nadezhda Serdiuk (Dona de la posada), Ilona Mataradze (Xènia), Nadezhda Vasílieva (Aia de Xènia), Iván Grigori Karasiov (Mikítitx), Jesús Álvarez (Boyardo valido), Ventseslav Anastasov (Levitski), Aldo Heo (Chernikovski) i Mario Cerdà (Khrusxov).