El Palau de les Arts acull els darrers assaigs de L’italiana in Algeri, de Rossini

– Ottavio Dantone assumeix la direcció musical d'aquesta obra, que es presenta a un muntatge de Joan Font, de Comediants

– Burak Bilgili (23 i 26 de febrer i 1 de març), Simón Orfila (11 i 13 de març) i Ricardo Seguel (15 de març) interpreten Mustafà.

– El repartiment compta amb la valenciana Silvia Tro Santafé (Isabella), els italians Antonino Siragusa (Lindoro) i Giulio Mastrototaro (Taddeo)

– Participen els artistes del Centre de Perfeccionament Plàcid Domingo Anabel Pérez Real (Elvira), Cristina Alunno (Zulma) i Germán Olvera (Haly)

València. El Palau de les Arts Reina Sofia acull aquesta setmana els darrers assajos de L'italiana in Algeri , de Gioachino Rossini, l'òpera amb què el Palau torna a obrir les portes aquest diumenge, 23 de febrer, a les 19.00 h.

El centre d'arts valencià programa per segona ocasió en la seua història aquest dramma giocós en dos actes, amb llibret d'Angelo Anelli, després de l'excel·lent acollida que va collir el 2010. L'italiana in Algeri va ser la segona òpera que va representar el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, en una producció que va comptar amb Dami el podi.

Ottavio Dantone dirigeix l'òpera rossiniana. El mestre italià, titular de l'Acadèmia Bizantina de Ràvena, assumeix per quarta vegada aquesta responsabilitat al Palau de les Arts després dels seus treballs amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana a les obres de Vicente Martín i Soler L'Isola del Piacere , Philistaei a Jonatha dispersi i Una cosa rara , així com a Die Zau .

Joan Font, del grup teatral Comediants, debuta a l'òpera valenciana amb aquest colorit i hilarant muntatge, amb escenografia i vestuari de Joan Guillén, il·luminació d'Albert Faura i coreografia de Xevi Dorca. L'italiana in Algeri és una coproducció del Teatro Real de Madrid, el Maggio Musicale Fiorentino, la Houston Grand Opera i el Grand Théâtre de Bordeaux.

El Palau de les Arts ha reunit un repartiment que combina intèrprets consolidats del repertori rossinià amb nous valors del panorama líric, entre els quals figuren també artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Tres cantants, que es presenten per primera vegada davant del públic valencià, donen vida a Mustafà, bey d'Alger, a les sis funcions que acull el centre operístic, el turc Burak Bilgili (23, 26 febrer i 1 març), el menorquí Simón Orfila (11, 13 març) i el xilè Ricardo Ricardo (5).

Burak Birgili, que ha emprès una carrera internacional des de la seva presentació a la Scala de Milà el 2002, ha treballat als principals teatres d'òpera dels Estats Units i Canadà, entre els quals hi ha el Metropolitan i l'Òpera de Nova York. A Europa, el baix turc ha actuat al Maggio Musicale Fiorentino sota la direcció Zubin Mehta i al Grand Théâtre de Gèneve (Suïssa).

Simón Orfila, que ha col·laborat amb figures de la talla de José Carreras, Alfredo Kraus i Mstislav Rostropóvitx, atresora un ampli repertori amb compromisos a les principals places operístiques europees com Berlín, Florència, Roma, Milà i Viena. El baríton menorquí ha participat, a més, en nombrosos enregistraments en CD i DVD.

Ricardo Seguel canta la darrera funció d'aquest títol. Des del seu debut al Teatre Municipal de Santiago de Xile el 2001 han esdevingut un dels intèrprets de referència d'aquesta companyia. A Espanya, el baix baríton xilè ha cantat la temporada de l'ABAO de Bilbao i al Teatre Campoamor d'Oviedo.

Silvia Tro Santafé interpreta el paper d'Isabella. Mereixedora de nombroses distincions, la mezzosoprano valenciana està considerada com una de les intèrprets de referència en el repertori haendelià i rossinià. Requerida pels pricipals teatres i festivals lírics europeus, entre els quals destaquen la Scala de Milà, la Staatsoper de Viena o el Festival de Salzburg, ha cantat també a Washington, Pequín i Tòquio. La diva valenciana ha treballat, a més, amb alguns dels directors de més prestigi com William Christie, René Jacobs, Lorin Maazel, Neville Marriner, Yehudi Menudin i Alberto Zedda, entre d'altres. Al Palau de les Arts va cantar a Orlando , de Händel el 2007.

Pel paper de Lindoro, el Palau de les Arts compta amb el tenor Antonino Siragusa, un dels grans valors al panorama belcantista. Intèrpret habitual a les principals places líriques, com Berlín, Milà, Nova York, París, Viena i Zuric, el tenor sicilià forma part amb regularitat dels repartiments del Rossini Opera Festival de Pèsar. Al llarg de la seva ascendent carrera ha treballat amb directors d'orquestra prestigiosos com Daniele Gatti, Valeri Guérguiev, Riccardo Muti, Daniel Oren i Alberto Zedda, entre d'altres.

El jove cantant italià Giulio Mastrototaro encarna Taddeo. Amb una sòlida trajectòria al repertori italià, el baríton ha col·laborat amb batutes com Dmitri i Vladímir Jurowski, Riccado Muti i Alberto Zedda. Ha cantat als principals teatres i festivals del país transalpí, així com en cites líriques de referència com els festivals de Begrenz i Salzburg.

El repartiment de L'italiana in Algeri es completa amb els artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo Anabel Pérez Real (Elvira), Cristina Alunno (Zulma) i Germán Olvera (Haly), les veus del Cor de la Generalitat Valenciana i el Ballet de la Generalitat.

El Palau de les Arts ha programat sis funcions d'aquesta obra els dies 23 i 26 de febrer, així com 1, 11, 13 i 15 de març.

L'italiana in Algeri

L'italiana in Algeri marca un abans i un després a la vasta producció de Gioachino Rossini. Amb aquesta obra, el geni de Pèsar s'endinsa en el “subgènere” bufo i comença a insuflar saba nova a l'òpera còmica del segle XIX.

Rossini va compondre L'italiana in Algeri en només 27 dies com a encàrrec per salvar el mal inici de temporada del Teatre Sant Benedetto de Venècia el 1813. El geni de Pèsar es va basar en el llibret d'Angelo Anelli, escrit per a una òpera còmica del compositor Luigi Mosca. El compositor va suprimir els passatges més sentimentals per crear aquest 'dramma giocós' desternillant i desenfrenat que va conquistar el públic des de la seva mateixa estrena.

La partitura que traspua dinamisme i frescor a dojo, sorprèn pel seu ritme trepidant, l'explosió impetuosa dels concertants i la riquesa de la instrumentació. Aquestes i altres innovadores pautes de composició que el jove músic va començar a desenvolupar a l'òpera bufa culminaran en altres títols posteriors, com Il turco in Italia (1814), Il barbiere di Siviglia (1816) o La Cenerentola (1817). 

Sinopsi

A l'òpera l'acció transcorre a Alger. Mustafà, bey (governador) d'Alger, no suporta més Elvira, la seva dona, i demana al capità que li busqui una dona italiana. Una tempesta arrossega fins a les ribes de la costa un vaixell on viatja la jove italiana Isabella a la recerca del seu promès Lindoro, segrestat pels corsaris. Quan la noia és presentada a Mustafà, ella descobreix que Lindoro serveix com a esclau del bey. Aquest, queda enamorat de la bellesa de la italiana i comença a festejar-la. Isabella fingeix sentir-se afalagada amb una galanteria tan grotesca per burlar-se'n i traçar un pla per fugir amb Lindoro. Per aconseguir el seu propòsit, nomena Mustafà el seu 'Pappataci' i li dóna a entendre que aquest títol l'ostenten a Itàlia “els que mai no s'enfaden amb el bell sexe”. El bey, molt il·lusionat, se sotmet a la cerimònia, que consisteix a menjar i beure alegrement, sense parar esment al que passa al voltant. Aquesta situació és aprofitada per Isabella, Lindoro i els seus amics per salpar rumb a Itàlia. Quan l'ingenu Mustafà adverteix que ha estat objecte de burla, resignat, es refugia als braços de la seva dona Elvira.