Henrik Nánási assaja El castell del duc Barbablau, de Bartók, al Palau de les Arts

< El baix hongarès Gábor Bretz i la mezzosoprano russa Elena Zhidkova interpreten el duc Barbazul i Judit

< El programa inclou, a més, Divertimento per a orquestra de corda , de Bartók

València. El director Henrik Nánási es troba a València immers als assajos d' El castell del duc Barbazul , de Bartók, obra amb què inaugura divendres, 7 de novembre, la temporada de concerts del Palau de les Arts Reina Sofía.

El mestre Nánási debuta al capdavant de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana amb aquest monogràfic de Béla Bartók, que inclou també l'obra Divertimento per a orquestra de corda .

El Palau de les Arts Reina Sofia ha preparat un espectacle audiovisual per a El castell del duc Barbazul , que es presenta en una idea escènica de Davide Livermore amb videoprojeccions de Miguel Bosch. La proposta de tots dos entrellaça el simbolisme pictòric de Gustav Klimt amb la concepció metafòrica de 'Barbazul' de Bartók.

L'hongarès Henrik Nánási (Pécs, 1975) és actualment director musical de la Komische Oper de Berlín. El seu ampli repertori inclou obres de Donizetti, Mozart, Puccini, Rossini i Verdi, així com de Txaikovski, Dvo?ak, Offenbach, Prokófiev i Richard Strauss. Considerat una de les joves batutes amb més projecció a Europa, ha estat director convidat a l'Arena de Verona, Bayerische Staatsoper, Covent Garden, Òpera de Frankfurt, Semperoper de Dresden i Staatsoper d'Hamburg.

En l'àmbit del concert ha dirigit a Bruckner Orchester de Linz, Neue Philharmonie Westfalen, Ràdio-Symphonieorchester de Viena, Sinfonieorchester St. Gallen i les orquestres del Maggio Musicale Fiorentino, Òpera de Toló i Teatre San Carlo de Nàpols.

Elena Zhidkova interpreta el paper de la Judit. La mezzosoprano petersburgesa va debutar a la Deutsche Oper de Berlín. Ha cantat a Bayreuth (Flosshilde i Schwertleite), Dresden (Venus), Leipzig (Adrià a Rienzi), Madrid (Waltraute i Brangäne) i Tòquio (Dorabella, Oktavian i Fricka).

Després de debutar amb gran èxit Judit d' El castell del duc Barbazul a la Scala , va tornar a encarnar a aquest personatge a Amsterdam, Saito Kinen Festival amb Seiji Ozawa, Londres amb Valeri Guérguiev (publicada en cedé) i al Teatre Marinski. En concert ha estat dirigida per Claudio Abbado, Christoph von Dohnányi, Daniel Harding i Valeri Guérguiev.

El baix hongarès Gábor Bretz encarna Barbablava. Natural de Budapest, el 2005 va guanyar el concurs Maria Callas. Ha interpretat, entre altres, els papers de Mefistofele, Figaro, Leporello, Don Giovanni, Banquo i Landgraf, Don Basilio, Escamillo i, en nombroses ocasions, Barbazul, amb orquestres com la Filharmònica d'Hèlsinki, Bayerische Rundfunk o la Filharmònica de Nova York, juntament amb batutas Fischer, Daniele Gatti, Valeri Guérguiev, Daniel Harding i Esa-Pekka Salonen.

El castell del duc Barbablava

El castell del duc Barbablau és l'única òpera que va compondre Béla Bartók. El llibret és obra del poeta Béla Balázs, basat en el conte La Barbe-Bleue de Charles Perrault. Bartók va aconseguir un gran èxit en l'estrena d'aquesta obra el 24 de maig de 1918 a Budapest.

El narrador del breu pròleg que precedeix l'òpera anuncia al públic que la història que presenciarà l'endinsarà en un món oníric que convida a reflexionar sobre els sentiments de l'ésser humà. La seva misteriosa veu es dissol a la foscor regnant a l'escenari. Immediatament s'entreveu la silueta del duc Barbazul, acompanyat per la seva flamant esposa Judit, a qui mostra el gran saló del seu castell. La noia, enamorada de Barbablava, no triga a sentir-se envoltada per un halo de fredor i tenebrisme. Ell li pregunta reiterades vegades si sent por, i ella només contesta que portarà la llum al castell.

Set grans portes tancades atrauen la curiositat de la Judit, que suplica al seu marit que les obri com a prova del seu amor. Aquest, embruixat per l'amor apassionat que li professa la noia, li dóna la clau de la primera porta. Darrere d'ella, la Judit descobreix la càmera de tortures del duc, on neix la llum de l'alba. Poc després observa com la sang tenyeix les parets del lloc, malgrat això pensa que si obre totes les portes la llum tornarà al castell.

Judit accedeix a les successives estades franquejades per les portes: a la segona descobreix l'armeria de Barbazul; la tercera amaga els tresors i joies del seu marit; la quarta un jardí encantat; a la cinquena es veuen els immensos dominis del duc, mentre que la sisena amaga un llac de llàgrimes. Barbablau, embriagat, l'abraça i li diu que la setena porta ha de romandre tancada sempre. Però la Judit, que en totes les estances anteriors ha vist sang, exigeix conèixer els secrets que amaga el seu estimat. Darrere de la setena porta apareixen les tres primeres esposes del duc, que encarnen, respectivament, al matí, al migdia i la tarda. La Judit passa a reunir-s'hi com a representació de la nit. El castell de Barbablava se sumi a la foscor.