Les Arts inaugura la temporada 2019-2020 amb 'Le nozze di Figaro', de Mozart

El Palau de les Arts inaugura divendres, 27 de setembre, la temporada 2019-2020 amb l'estrena a la Sala Principal de Le nozze di Figaro, de Mozart.

El director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat en conferència de premsa aquest muntatge acompanyat del director musical, el britànic Christopher Moulds, així com d'Emilio Sagi, artífex de la posada en escena.

"Mozart és un compositor imprescindible per a qualsevol teatre amb vocació internacional i així serà a Les Arts a partir d'aquesta temporada, en la qual ja podrem escoltar un títol inèdit per al nostre públic, com és 'La finta giardiniera', el proper mes de novembre", ha assenyalat Iglesias Noriega. "I també és un autor indispensable dins del nostre compromís amb la formació de nous públics. Per això, 'Le nozze di Figaro' és un dels títols que Les Arts ha programat amb preus populars, entre 18 i 60 euros, però amb el mateix nivell artístic que la resta de les propostes de la temporada", ha assenyalat.

Christopher Moulds, internacionalment reconegut pels seus treballs al Barroc i Classicisme musical, debuta amb el Cor de la Generalitat i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.

El mestre britànic, que ha tingut paraules d'elogi per als cossos estables del teatre, ha treballat des de la perspectiva de la música de cambra per extreure un so més clàssic de l'OCV, una formació de costums romàntics, tal com ha apuntat.

Emilio Sagi signa la posada en escena de 'Le nozze di Figaro', que és una coproducció del Teatre Reial de Madrid amb l'Associació Bilbaïna d'Amics de l'Òpera (ABAO) i el Teatre Nacional d'Òpera i Ballet de Lituània, amb escenografia de Daniel Bianco, vestuari de Renata Schu Nuria Castejón.

Figura imprescindible en la història de Les Arts, on ha presentat produccions com 'La bruixa', 'El rei que va rabir', 'El duet de 'La Africana'', 'Katiuska', 'Luisa Fernanda', 'Lucrezia Borgia', 'Tancredi', 'Il mondo fidelitat la sensualitat de la ciutat de Sevilla a mitjans del segle XVIII.

El director ovetenc, que considera 'Le nozze di Figaro' com una peça teatralment perfecta en què hi caben alteracions, planteja un Mozart 'hiperrealista', exagerant el caràcter espanyol de l'argument, amb elements com el vestuari de Schussheim, de tall clarament goyesc.

Les Arts reuneix en aquest repartiment reconegudes veus del repertori mozartià, amb dues de les sopranos espanyoles més internacionals, María José Moreno i Sabina Puértolas, als papers de Comtessa d'Almaviva i Susanna, respectivament. Així mateix, el centre d'arts presenta el baríton canadenc Robert Gleadow, aclamat per públic i crítica com el nou intèrpret de referència en el rol de Figaro.

L'emergent baríton polonès Andrzej Filo?czyk, com el Comte d'Almaviva; o l'excel·lent 'mezzosoprano' rossiniana Cecilia Molinari, que interpreta l'ingenu Cherubino, tanquen el quintet protagonista. Completen l'elenc de la producció la soprano Susana Cordón, el baix-baríton Valeriano Llanxes, el tenor José Manuel Montero, el baix Felipe Bou, i els artistes del Centre de Perfeccionament Plàcid Domingo Joel Williams, Vittoriana D'Amicis, Aida Gimeno i Evgeniya Khomutova.

'Le nozze di Figaro' es representarà a Les Arts el 27 i el 29 de setembre, així com els dies 2, 4 i 6 d'octubre a la Sala Principal.

'Le nozze di Figaro'

 'Le nozze di Figaro' és una òpera bufa en quatre actes amb llibret en italià de Lorenzo Da Ponte, que es va basar en l'obra de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais, 'Le mariage de Figaro'.

Amb aquest títol comença l'anomenada trilogia Mozart-Da Ponte, que sorgeix com a fruit de la col·laboració del compositor de Salzburg amb l'exitós llibretista de Treviso, Lorenzo Da Ponte, ia la qual pertanyen 'Don Giovanni' i 'Così fan tutte'.

Ambientada a la segona meitat del segle XVIII, a la residència d'un noble espanyol als camps de Sevilla, 'Le nozze di Figaro' escenifica el conflicte moral al voltant del dret feudal de cuixa. De fons, un fresc de la vida quotidiana en què evolucionen els serfs, els burgesos i els senyors al so de la burla final a les lleis arcaiques de què encara gaudeixen els senyors.

L'obra està considerada un cant en pro d'un nou ordre social en què el do de la intel·ligència no li deu res als diners i al bressol, i el valor de les classes fabrils es contraposa a la inoperància frívola de les classes dominants i passives. La seva estrena va tenir lloc l'1 de maig de 1786 a Viena, a tres anys de l'esclat de la Revolució Francesa.