Font de Mora: "Les Arts reivindica Lucrezia Bori, dona excepcional i pionera que mereix recuperar el seu lloc a la història de l'òpera"
23.12.2022
Les Arts
Font de Mora: "Les Arts reivindica Lucrezia Bori, dona excepcional i pionera que mereix recuperar el seu lloc a la història de l'òpera"
- El Patronat acorda que el seu cercle de mecenatge rebi el nom de la valenciana, que va regnar al Metropolitan de Nova York
- Artífex de la campanya que va salvar la mítica companyia novaiorquesa del crac del 29, va mobilitzar l'elit d'aquesta ciutat pels afectats per la riuada de València del 1957
València (23.12.22). El president del Patronat de les Arts, Pau Font de Mora, ha reivindicat la figura de Lucrezia Bori, “una dona excepcional i pionera que mereix recuperar el seu lloc de privilegi a la història de la lírica i de la ciutat de València”.
En aquest sentit, Font de Mora ha explicat que el Patronat de les Arts ha acordat, en la darrera reunió de l'any, que el cercle de mecenatge de la institució rebi, a partir d'aquest moment, el nom de la llegendària soprano valenciana Lucrezia Bori (València, 1887 – Nova York, 1960), amb motiu.
A aquest efecte, Les Arts li ha retut homenatge avui davant del seu sepulcre ubicat al Cementiri Municipal de València, amb un breu recital al piano a càrrec d'alguns artistes del Centre de Perfeccionament, la soprano Rosa Dávila i el pianista José Alberto Sancho, que han interpretat dues àries imprescindibles de l'extens repertori de Lucrezia Bori: bohème', i 'Porgi amor', de 'Le nozze di Figaro'.
José Doménech Part, crític i biògraf de l'artista, ha assenyalat que, tot i ser encara una gran desconeguda per a la majoria de la població, “Lucrezia Bori és la cantant espanyola més important de la primera meitat del segle XX, una dona fascinant que va despertar el respecte i l'admiració d'algunes de les figures més rellevants del moment i que va obrir la porta 60”.
Va cantar a La Scala de Milà sota la batuta de Tullio Serafin, va treballar amb els cantants més grans de l'època: Enrico Caruso, Beniamino Gigli, Giacomo Lauri-Volpi, Miguel Fleta, Giovanni Martinelli, Lawrence Tibbet, Ezio Pinza, entre molts altres… El mateix Giacomo'Muccini Lescaut' a la gira europea de la companyia, que marcaria l'inici d'una fructífera i llegendària relació amb el temple de l'òpera nord-americana, on va debutar dos anys més tard a la inauguració de la temporada 1912-1913.
Fins a la seva retirada voluntària el 1936, 'La Bori' va ostentar el títol de “primera dama” del teatre novaiorquès, en què va cantar 473 funcions, a més de 155 representacions en altres ciutats amb la companyia. Els seus inoblidables treballs, recorda Doménech Part, inclouen 'Madama Butterfly', 'La traviata', 'La bohème', 'Don Pasquale', 'Mignon', 'Romeo et Juliette', 'Così fan tutte', 'Les contes d'Hoffnà', ' Lescaut' o 'Pelléas et Mélisande'. Lucrezia Bori va ser, a més, la primera veu a cantar en espanyol al Metropolitan a l'estrena de 'La vida breve', de Manuel de Falla.
Més enllà del seu innegable èxit, el 1935, l'artista valenciana va ser la primera dona i intèrpret a ser elegida membre del Consell d'Administració del Metropolitan Opera, i, una vegada retirada dels escenaris, va ser designada presidenta del Metropolitan Opera Guild, impulsant les històriques retransmissions de ràdio dels 'Saturday Matinee òpera a totes les llars dels Estats Units i el Canadà i, avui dia, a través d'Internet, a tothom.
La soprano valenciana va destacar, a més, per la seva activa contribució a causes filantròpiques, per a les quals va posar al seu servei tant el seu reconegut talent com els seus impressionants contactes, entre els quals hi ha les dinasties més poderoses com els Guggenheim, Rockefeller, Vanderbilt, Astor, els Mellon i els Huntington, entre d'altres, a més de personal.
Entre les nombroses iniciatives benèfiques que va abanderar, és particularment recordada a la Gran Poma per la campanya 'Save the Metropolitan', amb què va aconseguir salvar de la fallida la mítica companyia d'òpera nord-americana després del crac del 29. Però, malgrat la seva consolidada carrera als Estats Units, Lucrezia Bori mai va oblidar Espanya i la seva València.
Va rebre la Gran Creu d'Alfons XIII per la seva contribució per a la construcció de la Ciutat Universitària de Madrid, i, després de ser coneixedora dels efectes de la riuada de València de 1957, va reunir a l'elit nord-americana al Town Hall de Nova York en una gala amb la qual va recaptar 50.000 dòlars que va fer arribar a la capital del Túria i que es van destinar a tragèdia al barri de la Fontsanta, on té un carrer dedicat al seu nom.
Cercle Lucrezia Bori
El cercle de mecenatge Lucrezia Bori té com a propòsit ser un punt de trobada de representants del teixit social, cultural i empresarial valencià dins l'aposta de les Arts per apropar i sensibilitzar la ciutadania amb el projecte artístic i divulgatiu.
Segons ha apuntat Pablo Font de Mora, el proper mes de gener es constituirà la junta directiva del cercle i estarà composta exclusivament per mecenes de la institució en les diferents categories d'aliat, benefactor, protector i gran mecenes.
El Patronat de les Arts pretén, així, avançar en la posada en marxa d'accions per fomentar el suport de la societat civil valenciana al creixement i desenvolupament de les activitats de les Arts, així com contribuir a la dinamització del sector cultural a la Comunitat Valenciana.
