L’HEURE ESPAGNOLE/ GIANNI SCHICCHI

Maurice Ravel i l’escriptor Franc-Nohain escriuen L’heure espagnole entre els mesos d’abril i octubre de 1907. Dos anys després, el març de 1909, el músic ja havia completat l’orquestració i encara en trigarà dos més a vore sobre l’escenari esta mena d’opera buffa a la francesa lleugerament inspirada per una Espanya idíl·lica. Encara que poc n’hi ha de l’Espanya realista en este joguet còmic ravelià: Toledo, els noms dels actors i una trama amb element màgic carregat sobre les agulles de rellotges que van de través. Banyes, amants, embolics de portes...Tot en Gianni Schicchi emana italianità buffa: la veu greu del protagonista; la trama amorosa entre un tenor i una soprano; els problemes familiars de fons i el desenllaç burlesc. La paraula toscana descriu atmosferes i caràcters, com si fora corfa de pa cruixent d’una llengua tan poètica com tallant, eficaç escultora d’éssers ingenus i amants, ladins i brivalls, àvids intrigants.