LA CLEMENZA DI TITO

La clemenza di Tito o la pietat d’un rei en temps de la guillotina

Composta per a celebrar la coronació de Leopold II d’Àustria com a rei de Bohèmia, l’òpera va ser estrenada un parell d’anys després de la presa de la Bastilla, en els dies més cruents de la Revolució Francesa, la vigència de l’eterna Roma venia al pèl dels ensenyaments de la història per a monàrquics i lliurepensadors:  els primers s’escudaven en la bondat de la corona per a perdonar la vil traïció; els segons donaven veu a un poble que qüestionava la vigència dels intocables caps coronats. L’última creació de Mozart, però, transcendix la convenció política del seu temps convuls per tal d’aprofundir en la fragilitat humana i convertix la clemència de Tito no només en un acte d’Estat, sinó en un dilema ètic que debat sobre la solitud del poder i la complexitat dels afectes.

La figura de l’emperador Tito vista per dos jóvens talents de consolidada trajectòria internacional: el director d’orquestra Stefano Montanari i el director d’escena Rafael R. Villalobos. La proposta de Villalobos trasllada l’acció a l’univers cinematogràfic de Cinecittà als anys 40, on les intrigues entre dives i productors reflectixen com es va instrumentalitzar el cinema i l’imaginari romà per a construir una narrativa de grandesa imperial. Per a reflectir la tensió dramàtica de la trama sense descuidar la bellesa de la partitura, ningú millor que Montanari, una de les batutes més vives i expressives de la seua generació, com ja va evidenciar en Così fan tutte. El tenor Antonio Poli interpreta Tito, un dels últims papers -al costat d’Idomeneo- que ha incorporat al seu repertori mozartià. A la seua antagonista política, Vitellia, donarà vida la soprano d’ascendent carrera Anastasia Bartoli, filla i deixeble de Cecilia Gasdia, posseïdora d’una veu generosa, increïblement versàtil, que li permet abordar des de Mozart i Rossini fins a heroïnes verdianes com Lady Macbeth o Abigaille. Completen l’elenc la mezzosoprano estatunidenca Angela Brower en el paper de Sesto, veu elogiada pel seu so ple i brillant, modelada a la Bayerische Staatsoper i habitual al Metropolitan i Viena, així com la jove soprano gallega Rosalía Cid (Servilia), de consolidada trajectòria a Dresden, La Scala o el Maggio Musicale Florentino, que interpreta en Les Arts el seu primer paper operístic a Espanya.