CARMEN

Carmen, en l’arena nua de la seua ànima

Un mite literari que enfonsa les arrels en la novel·la homònima de Prosper Mérimée i transcendix el pintoresquisme amb la vista posada en l’horitzó de la lluita entre l’orde social i la llibertat individual. Els seus protagonistes són, sense voler-ho ni saber-ho, lliure albir absolut i tràgic que preferix la mort abans que la submissió. Fidel a Merimée, esta Carmen serà la d’un cor tempestuós d’una Espanya que deixarà de ser lloc geogràfic per a prefigurar un estat psicològic de tensió constant, cruesa i destí; modernitat trencadora on la tragèdia es desplega amb una claredat devastadora i contemporània, que sembla estar en constant transformació psicològica.

La carrera de Ted Huffman, el director d’escena que està redefinint els motlles de l’òpera, continua imparable després de ser nomenat director general del Festival d’Ais de Provença. El regista novaiorqués estrena en Les Arts una Carmen d’avantguarda, allunyada del tòpic, profundament teatral. Els intèrprets van construint la seua identitat en un escenari que té vida pròpia, on els canvis d’ambientació i vestuari succeïxen a la vista del públic, que és partícip d’una experiència immersiva. Vasilisa Berzhanskaya debuta a València després d’haver sigut elogidad a Viena i al Covent Garden com la millor Carmen de l’actualitat. Al seu costat, un gran Don José, el del tenor Charles Castronovo, la Micaëla de l’aplaudida Ruth Iniesta i el novedós Escamillo que Davide Luciano debuta al Festival de Salzburg de 2026, tots sota la sàvia batuta de Michele Spotti.