Carlos Saura: "A Carmen hem buscat l'equilibri entre l'elegància i el popular"

02.11.2007

02.11.2007

El cineasta Carlos Saura, director d'escena de Carmen, òpera inaugural de la temporada 2007-2008 del Palau de les Arts, ha explicat que en la posada escena del clàssic de Georges Bizet ha buscat aconseguir un equilibri entre “l'elegància i el popular”.
"Carmen és un òpera musicalment preciosa. Com a òpera és delicada, elegant, però que de vegades es revela violenta, popular, hi ha ganivets, sang i mort. És molt difícil aconseguir un equilibri entre els dos vessants i és el que he buscat en aquesta versió", ha explicat.

L'expectació generada Carmen, que s'estrenarà aquest dimarts que ve, 6 de novembre, ha estat un nou èxit i ja s'han esgotat les localitats per a totes les funcions.

El Palau de les Arts informa només queda disponible per a la compra el 5 per cent de l'aforament que es reserva per llei per a la venda el mateix dia de cada funció. A més de l'estrena el dia 6 d'aquest mes, el coliseu ha programat sis funcions més de l'òpera dirigida escènicament per Carlos Saura els dies 7, 9, 11, 13, 14 i 18 de novembre.

Afrontar sense por l'espanyolada

A l'hora de portar a escena el clàssic universal de Georges Bizet, Saura ha destacat que “lluny de defugir l'espanyolada, ens hi enfrontem, tractant de potenciar un dels nostres grans mites, perquè també els tòpics són grans veritats que estan davant nostre cada dia”.

Saura, que dirigeix aquests dies juntament amb Lorin Maazel els darrers assajos Carmen explica que ha concebut aquesta versió com un “espectacle audiovisual”.

"He creat una posada en escena arriscada i visualment creativa, amb un ritme visual en què els llums són molt importants. He tractat eliminar el que és superflu per deixar l'essència i jugar molt amb la llum que és fonamental i per al que he utilitzat tota la meva experiència en el món del cinema al llarg d'aquests anys. Per això hem construït uns decorats senzills, diàfans que permeten".

Enfortir les relacions

Sobre la direcció dels cantants i la posada en escena, Saura apunta que el més important a l'hora de la interpretació ha estat aconseguir que els intèrprets “enforteixin les relacions”.

En el cas de la relació que existeix entre Carmen i Don José "busco que la passió surti realment enfortida però sense exagerar. Carmen i Don José són dos personatges que viuen l'un per l'altre, intercanviant personalitats i sexes; Carmen, que és forta i decidida i no vol tenir lligams sentimentals, podria representar perfectament la dona d'avui. Don José, Don José, tímid, delicat, sensible i inexpert en qüestions amoroses”.

Així mateix, Saura explica que alhora tractar els moviments escènics ha estat partidari de dinamitzar les accions quan ha estat possible. Com a exemple, explica que, “les cigarreres no només lluitaran entre si, sinó que es formarà una mena de ballet amb els dos grups contendents”.

Un món totalment diferent

Pel que fa a les diferències que ha trobat entre el seu treball com a realitzador de cinema i la direcció escènica d'una òpera, Saura apunta que es tracta de dos “móns totalment diferents”.

"Al cinema tot és moviment. Pots fer amb un simple acostament de la càmera que una cosa banal tingui una gran presència. L'òpera és un gran pla general però que té l'enorme virtut de fer-se en viu. És un moment únic i que exigeix a tothom un compromís, al cinema es manipula tot posteriorment".