El Palau de les Arts estrena Una cosa rara del valencià Vicente Martín i Soler

• Francisco Negrín, un dels directors més innovadors del panorama, signa la posada en escena d'aquesta òpera, la segona del compositor que es representa al centre d'arts valencià
• La soprano Ofelia Sala i el tenor Joel Prieto encapçalen el repartiment d'aquesta nova producció que dirigeixen musicalment Ottavio Dantone i Sergio Alapont

València (04-02-10). El Palau de les Arts Reina Sofia estrena aquest diumenge, 7 de febrer al Teatre Martín i Soler, Una cosa rara, la segona òpera del compositor valencià Vicente Martín i Soler que representa des de la inauguració.

La recuperació i difusió de Vicente Martín i Soler és una de les prioritats del centre d'arts valencià que amb aquesta nova producció compleix el seu compromís d'oferir una de les seves obres en totes les temporades, segons ha recordat Helga Schmidt.

Es tracta a més de la segona obra del valencià que el Palau de les Arts comercialitzarà en alta definició a través del segell Unitel, després de la posada al mercat de L'arbore di Diana. Però no serà l'única iniciativa per donar a conèixer les òperes del compositor més enllà de València. Tal com ha recordat Helga Schmidt, Valeri Guergiev director del Teatre Marinski inclourà al repertori del centre operístic de Sant Petersburg aquestes dues obres, a més del conveni subscrit amb el Teatre La Fenice de Venècia perquè es representin al Teatre Malibran de la ciutat italiana. A més, el mateix Plácido Domingo ha manifestat el seu interès d'incloure-les dins dels títols que l'Òpera de Los Angeles oferirà les properes temporades.

Francisco Negrín, que ja ha aconseguit notoris èxits al Palau de les Arts pel seu Orlando de Händel i la sarsuela La cort de Faraó de Vicente Lleó, és l'autor de la posada en escena d'aquesta obra, la més coneguda del compositor valencià, coetani de Mozart, amb qui va rivalitzar en popularitat.

Negrín, que va realitzar una versió historicista d'Una cosa rara a Estocolm, planteja en aquesta ocasió una lectura moderna i divertida amb elements del 'reality show' i pel·lícules com El show de Truman mantenint els paràmetres del barroc en el funcionament de l'espectacle.

Francisco Negrín ha apuntat que es tracta potser "del millor dels llibrets de Lorenzo Da Ponte", i "de fet, va ser l'òpera més popular de l'època, que va eclipsar Le nozze di Figaro de Mozart, i va consolidar una moda, la moda d'Una cosa rara".

Ottavio Dantone, que ha dirigit al Palau de les Arts altres obres de Martín i Soler, com la versió en concert de L'isola del piacere i l'oratori Philistaei a Jonatha Dispersi que va inaugurar el Teatre Martín i Soler el juny del 2008, pren les regnes de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. El valencià Sergio Alapont dirigirà les funcions dels dies 18 i 21 de febrer.

Per a Ottavio Dantone, Una cosa rara és el millor reflex de la lluminositat musical de l'època i la composició més representativa dels anys de Wolfgang Amadeus Mozart.

Una cosa rara es va estrenar el 17 de novembre de 1786 al Teatre de la Cort a Viena amb un èxit incontestable de públic i crítica que es va estendre pels teatres de Londres, Nàpols, París, Lisboa i Sant Petersburg, entre d'altres. La seva estrena a València en versió escenificada va tenir lloc dos segles després, al Teatre Principal el 1992.

El llibret és obra de Lorenzo Da Ponte, amb qui Mozart va signar algunes de les seves òperes més celebrades: Don Giovanni, Le nozze di Figaro i Così fan tutte. De fet, la popularitat de l'òpera de Martín i Soler va fer que el compositor austríac inclogués el tema del valencià 'O quanto un si bel giubilo' en la seua òpera Don Giovanni.

L'acció d'Una cosa rara transcorre en un llogaret de Sierra Morena i narra els intents del príncep Joan (fill de la reina Isabel) per conquerir la bella serrana Lilla, l'amor del qual pel pastor Lubino roman inalterable malgrat les escomeses del príncep. Per això, el subtítol que acompanya Una cosa rara: 'Ossia Bellezza ed onestà'.

El repartiment d'Una cosa rara l'encapçala Ofelia Sala, valenciana de trajectòria internacional i habitual dels grans temples d'òpera com el Metropolitan de Nova York o l'Scala de Milà. La soprano dóna vida a una “reina Isabel bucòlica i molt divertida”, com ha assenyalat. Es tracta de la segona incursió que fa al repertori de Vicente Martín i Soler al Palau de les Arts, on ja va cantar el paper titular de l'arbore di Diana la temporada passada.

Juntament amb Ofelia Sala, interpreta el paper del príncep Joan el tenor Joel Prieto, que també repeteix experiència operística amb el compositor valencià després de L'arbore di Diana. L'actuació de Joel Prieto com a Ferrando al Così fan tutte de Mozart la temporada passada li va merèixer el reconeixement unànime de la crítica.

La soprano María Hinojosa (Lilla) i el baix Sávio Sperandio (Lisargo) se sumen a l'elenc d'Una cosa rara en què també participen els cantants del Centre de Perfeccionament Plàcid Domingo Javier Tomé (Corrado), Maite Alberola (Ghita), Isaac Galán (Lubino) i Lluís Martínez-Agu.

El Palau de les Arts ha programat funcions d'aquesta obra de Martín i Soler els dies 10, 12, 14 i 21 d'aquest mateix mes. Els interessats poden adquirir localitats a través del web www.lesarts.com; al telèfon 961 975 900, de dilluns a divendres, de 12.30 a 18.00 h; a les taquilles del Palau de les Arts, de dilluns a divendres de 12.00 ha 20.00 h; oa través de Servientrada i Servicam.

Lectures dramatitzades i funció didàctica per als més joves

Dins del Projecte didàctic de la Temporada 2009-2010, el centre d'arts valencià ha programat per al 18 de febrer una funció didàctica d'Una cosa rara, a fi d'apropar l'obra del cèlebre compositor valencià als més joves.

En una fase prèvia a la visita a l'emblemàtic edifici de Calatrava per assistir a la funció, els estudiants analitzen als seus centres amb els professors i amb l'ajuda d'una guia didàctica facilitada pel Departament de Dramatúrgia, Publicacions i Educació del Palau de les Arts, música, text i obra del compositor.

Així mateix, de manera simultània a les representacions d'Una cosa rara, el Palau de les Arts ha tornat a programar els dies 17, 18 i 19 de febrer la lectures dramatitzada de Così fan tutte, la cèlebre òpera de Mozart amb llibret també de Lorenzo Da Ponte.

Es tracta d'una adaptació lliure del text de Lorenzo Da Ponte dirigida pel valencià Andrés Poveda, que permet gaudir de la qualitat literària de l'obra que va suposar la tercera i darrera col·laboració entre el llibretista i el poeta oficial de la cort de l'emperador Josep II i el compositor austríac.