El Palau de les Arts prepara la primera òpera de Rossini en gran format, La Cenerentola

•Michele Mariotti, una de les batutes emergents al repertori italià, assumeix la direcció musical d'aquesta obra mestra del belcant .

València (17-11-2011).- El Palau de les Arts Reina Sofia està immers en els assajos de la seva primera òpera de Gioachino Rossini en gran format, La Cenerentola , el títol més representat i apreciat del compositor de Pèsaro després d' Il barbiere di Siviglia .

Després de l'excel·lent acollida de les dues incursions del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo a l'obra de l'autor de Pésaro amb La scala di seta i L'italiana in Algeri , la Sala Principal del centre d'arts acull el proper 22 de novembre l'estrena del seu primer Rossini amb l'aclamada producció de Luca Ronconi per al Ros. Al fossat, una de les batutes emergents al repertori italià, Michele Mariotti (Pésaro, 1979).

La jove mezzosoprano Serena Malfi, en el paper d'Angelina, encapçala l'elenc, que compta amb les veus de Dmitri Korchak (Don Ramiro), Paolo Bordogna i Valeriano Llanxes (Don Magnifico), Simon Lim (Alidoro) i Mario Cassi (Dandini).

Gioachino Rossini va necessitar només tres setmanes per escriure la música de La Cenerentola . La peça va néixer com un encàrrec al jove compositor per part de la Teatre Valle de Roma després de l'èxit d'Il barbiere di Siviglia. Jacopo Ferretti és l'autor del text, basat en el conte de fades La ventafocs, de Charles Perrault i als llibrets de Charles-Guillaume Etienne i Francesco Fiorini. Va ser el mateix Rossini qui va dirigir l'estrena de l'obra el 25 de gener de 1817. Tot i la freda acollida de les primeres funcions, l'obra va aconseguir ràpidament gran popularitat tant a Itàlia com a fora del país.

En aquesta variació de la història tradicional de Perrault, la malvada madrastra se substitueix per un padrastre, Don Magnifico, i en lloc de Fada padrina figura Alidoro, filòsof i tutor del príncep. És un braçalet i no la popular sabata de vidre la que revela l'autèntica identitat d'Angelina, Ventafocs.

Una producció històrica

El prestigiós actor, director de teatre i d'òpera italià Luca Ronconi signa el muntatge que contemplarà el públic del Palau de les Arts. La producció de finals dels anys noranta, guanyadora a Itàlia dels premis Abbiati i Pierluigi Samaritani, està considerada com el vaixell insígnia del Rossini Opera Festival de Pèsar, la cita de referència per als amants de l'obra del compositor italià. L'hàbil moviment d'escenaris, la posada en escena cuidada, així com la frescor i hilarant comicitat de la lectura de Ronconi han rebut l'elogi unànime de la crítica i el públic.

Ronconi ha desenvolupat una carrera prolífica tant en la gestió artística com en la direcció d'escena, que l'ha portat a treballar per al Burgtheater vienès, el Festival de Salzburg, La Scala de Milà, i la Staatsoper de Viena, entre d'altres. Els enregistraments de les seves produccions de clàssics del repertori italià com Aida , Ernani i Macbeth de Verdi, Guillaume Tell de Rossini o Tosca de Puccini són peces imprescindibles a qualsevol videoteca. En els darrers anys, Ronconi ha creat nous muntatges d'obres del barroc italià així com per a partitures de compositors contemporanis.

Nascut a Pésaro com el mateix Rossini, i format al conservatori d'aquesta mateixa ciutat, el jove Michele Mariotti debuta al fossat del Palau de les Arts amb La Cenerentola . El director transalpí ha desenvolupat una fulgurant carrera, que ja inclou futurs compromisos amb el Covent Garden de Londres, L'Òpera de París o el Metropolitan de Nova York. Gran coneixedor del repertori italià, ha treballat amb astres del belcant com Juan Diego Flórez i Rolando Villazón.

La mezzosoprano Serena Malfi (Angelina), una de les darreres revelacions del panorama líric amb només 26 anys, realitza amb La Cenerentola la seva primera producció operística al nostre país. La jove estrella ja va cantar aquest rol al festival alemany Rossini in Wildbad, on va collir excel·lents crítiques.

Al seu costat, el tenor eslau Dmitri Korchak dóna vida al príncep Don Ramiro. Es tracta de la tercera aparició a València per al moscovita, després de L'enfant et els sortilegès , de Ravel, amb Lorin Maazel i Yevgueni Oneguin , de Txaikovski, sota la batuta d'Omer Meir Wellber. Guanyador de dos premis a Operalia, al seu currículum figuren treballs amb Zubin Mehta, Plácido Domingo, Kent Nagano, Riccardo Muti i Yuri Temirkánov, entre d'altres. La seva ascendent trajectòria al panorama belcantista l'ha portat a actuar als escenaris de més prestigi com Nova York, Londres, Milà, Viena i Salzburg.

Els baix barítons Paolo Bordogna i Valeriano Llanxes alternen el paper de Don Magnifico. El milanès Paolo Bordogna, que pujarà a l'escenari de la Sala Principal els dies 22, 25, 27, 30 de novembre i el 2 de desembre, ja va participar el 2010 passat en la reposició del muntatge de Ronconi a Pésaro. Habitual dels principals centres lírics italians, al seu palmarès compta amb el premi Caruso el 2000 i Bastianini el 2006. El colombià Valeriano Lanchas canta el 27 i 30 de desembre i el 4 de gener. El tenor de Bogotà, vencedor a Operalia 2001 i del V Pavarotti International Voice Competition, entre altres mencions, ha compartit cartell amb estrelles de la lírica com Plácido Domingo, Luciano Pavarotti, Juan Pons, Anna Netrebko i Juan Diego Flórez.

Simon Lim (Alidoro) i Mario Cassi (Dandini) se sumen al repartiment d'aquesta producció de La Cenerentola , de la qual hi ha programades set funcions fins al gener del 2012.