Teodor Currentzis dirigeix Iolanta de Txaikovski en versió concert amb el Cor i Orquestra titulars del Teatro Real al Palau de les Arts
29.01.2012
València (29-1-12).- Teodor Currentzis dirigeix el proper dimarts 31 de gener al Cor i Orquestra Titulars del Teatro Real (Cor Intermezzo i Orquestra Simfònica de Madrid) a l'òpera en concert Iolanta , de Piotr Chaikovski.
L'Auditori del centre d'arts valencià acull el debut de la formació titular del teatre líric de la capital d'Espanya, fruit de l'acord subscrit entre els dos teatres. El mes de desembre passat, l'Orquestra de la Comunitat Valenciana va fer la seva presentació a Madrid sota la batuta de Valeri Guerguiev amb Roméo et Juliette , d'Hector Berlioz.
Currentzis i els cossos estables del Teatro Real estaran acompanyats a l'escenari per la mateixa nòmina de solistes que integren el repartiment de l'aplaudida producció de Peter Sellars que, actualment, programa el teatre líric madrileny: Ekaterina Scherbachenko (Iolanta), Dmitri Uliànov (El rei René), Maxim Aniskin Willard White (Ibn-Haqia), Vasili Efimov (Almeric), Pavel Kudinov (Bertrand), Ekaterina Semenchuk (Marta), Irina Churilova (Briguitta) i Letitia Singleton (Laura).
Teodor Currentzis (Atenes, 1972) és tot un expert a l'obra russa. A principis dels anys noranta, va viatjar a Sant Petersburg on va estudiar sota la tutela d'Iliá Musin, mestre de directors tan destacats com Iuri Temirkanov. Currentzis ha treballat al capdavant de la majoria de les grans orquestres russes, entre elles la Nacional Russa, Nova Orquestra Simfònica de Rússia i la Filharmònica Russa, en la qual comparteix el lloc de director permanent amb Vladímir Spivakov. Actualment és director artístic del Teatre Estatal de l'Òpera de Perm. Fundador i director artístic del conjunt d'instruments d'època Musica Aeterna i del cor de cambra New Siberian Singers, formats el 2004 sota el seu mandat com a director musical de l'Orquestra i Òpera Estatal de Novosibirsk (2004-2010). Al palmarès destaca l'obtenció en dues ocasions del premi Màscara d'Or.
Piotr Chaikovski va estrenar Iolanta el 1892. El seu germà Modest és l'autor del llibret, basat en l'obra La filla rel rei René de Henrik Hertz, un conte de fades amb una gran càrrega simbòlica. L'òpera narra la història de la princesa Iolanta, filla del rei René de Provenza. La noia, cega de naixement, ignora la seva condició per voluntat del seu pare, que la protegeix en un palau que cap estrany no ha de profanar sota pena de mort. En la recerca d'una cura per a la ceguesa de Iolanta, el rei René recorre als serveis d'un metge àrab, que li explica que la jove princesa només guarirà quan tingui coneixement de la seva discapacitat, ja que només la fortalesa del seu esperit li permetrà vèncer la feblesa del cos.
Iolanta va gaudir d'un relatiu èxit fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, per caure, posteriorment, en l'oblit. L'obra, una de les partitures menys conegudes de Txaikovski, ha tornat a gaudir de l'interès del públic els darrers anys gràcies a l'aposta de les grans batutes eslaves per la revitalització de l'ingent repertori rus.
