El Palau de les Arts reuneix destacats intèrprets valencians a Maror, de Manuel Palau
12.01.2014
- Manuel Galduf debuta al fossat del centre d'arts valencià a l'estrena mundial de la primera producció operística d'aquesta obra
- Antonio Díaz Zamora signa la posada en escena d'aquesta òpera, considerada com la primera escrita en valencià
València. El Palau de les Arts Reina Sofia reuneix destacats intèrprets de la Comunitat Valenciana per a l'estrena mundial de la primera producció de l'òpera Maror , de Manuel Palau, que clou la Temporada 2013-2014 de l'enclavament cultural.
El centre d'arts reivindica amb aquest muntatge realitzat per reconeguts professionals valencians la figura de Manuel Palau (1893-1967), considerat per molts com el Sorolla de la música valenciana, segons va destacar en la presentació d'aquest projecte el director general de CulturArts, Manuel Tomás.
Les sopranos Minerva Moliner (Rosa) i Sandra Ferrández (Teresa), el tenor Javier Palacios (Tonet) i el baríton Josep Miquel Ramon (Toni) encapçalen el repartiment de Maror , òpera valenciana en tres actes, amb música de Manuel Palau i text de Xavier Casp, que s'estrena el 24 d'abril del 2014.
Manuel Galduf debuta al capdavant de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana amb aquest títol, en un muntatge d'Antonio Díaz Zamora amb escenografia de Manuel Zuriaga, en què també participen el Cor de la Generalitat i l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats.
Segons va deixar escrit el mateix Palau, Maror ofereix un drama profundament humà establert entre els quatre personatges principals, les germanes Rosa i Teresa, Toni i el seu fill Tonet.
L'acció transcorre a principis dels anys 40, a un poble de la Marina valenciana, al si d'una família de pescadors. Tonet fa més de tres anys que està desaparegut al mar, el seu pare Toni acaba de desposar-se amb la que fos l'antiga núvia del seu fill, Rosa.
El primer acte comença amb l'arribada del matrimoni de la lluna de mel, amb la Rosa en estat de bona esperança. L'aparent felicitat es fa fallida aviat quan el Toni rep una carta del Tonet, el seu fill és viu i es disposa a tornar.
El bateig del fill de la Rosa i el Toni marca l'inici del segon acte. Ja fa més d'un any del retorn de Tonet, però les tensions afectives entre el pare, el fill i la Rosa segueixen sense trobar calma. Tonet està disposat a abandonar la llar, la Teresa, la germana petita de la Rosa, el farà desistir quan li reveli els seus sentiments cap a ell.
El tercer acte consuma la tragèdia personal de Maror . Toni es debat entre la vida i la mort al mar mentre Rosa, aliena a aquesta fatalitat, bressola el seu nadó. Tonet surt en auxili del seu pare, però fracassa en el seu intent. Diversos homes rescaten el jove, que ferit de mort mor davant la desolació de la Rosa i la Teresa.
Segons va deixar escrit Manuel Palau: “Cada personatge de Maror ofereix un paisatge interior, espiritual, on, de certa manera, es reflecteix l'esperit de les terres, de les muntanyes, i, sobretot, de la Mediterrània valentina”.
Quartet d'intèrprets valencians
Minerva Moliner debuta al Palau de les Arts amb el paper de Rosa, per al qual Manuel Palau va disposar una soprano de color dramàtic. L'ascendent intèrpret valenciana compta en el seu currículum amb diferents guardons internacionals, entre els quals destaca el Premi especial per a cantants espanyols al Concurs Internacional Francisco Viñas. En la seva incipient carrera ha actuat als auditoris de Barcelona i Saragossa, als teatres Arriaga i Euskalduna a Bilbao, a l'Òpera de Nancy, i al Palau de la Música de València així com al seu homònim català.
Ha cantat rols com Violetta ( La Traviata ), Juliette ( Roméo et Juliette ), Konstanze ( Die Entführung aus dem Serail ), Gilda ( Rigoletto ), Olympia ( Les contes d'Hoffmann ), Lucia ( Lucia di Lammermoor ). El seu repertori inclou també Lied , oratori, així com música moderna. Minerva Moliner ha participat també en un enregistrament per a la BBC de La guineu astuta , de Janá?ek, sota la direcció de Kent Nagano i produïda per l'European Opera Centre.
Sandra Ferrández (Teresa) torna al centre d'arts valencià on ha estat dirigida, entre d'altres, per Ottavio Dantone ( L'isola del piacere ), Andrew Davis ( Ariadne auf Naxos ), Ruben Dubrovski ( L'arbore di Diana ), Lorin Maazel ( Aida , La vida ). Al seu palmarès atresora, entre altres mencions, el Premi Òpera Actual 2007 a la millor cantant jove.
La soprano de Crevillent ha cantat als principals auditoris i teatres d'òpera espanyols, on ha treballat amb mestres de la talla d'Ivor Bolton, Guillem Garcia Calvo, Jesús López Cobos, Vasili Petrenko i Massimo Zanetti. Així mateix, ha fet una gira de concerts pels Estats Units i Mèxic.
El seu repertori líric abraça tant la sarsuela com l'òpera, en què destaquen els seus papers a Le roy d'Ys (Margared), Les contes d'Hoffmann (Giulietta), La vera costança (Rosina), a més de Cosí fan tutte (Fiordiligi), Gianni Schicchi ( Lauretta ) Walküre (Gerhilde), entre altres papers.
Javier Palacios es presenta al Palau de les Arts amb el paper de Tonet. El tenor valencià, que ha estat mereixedor del reconeixement de diversos concursos, ha cantat als principals teatres d'òpera nacionals i també desenvolupa una important carrera internacional amb concerts a Alemanya, Xile, França, Grècia, Itàlia, Israel, Japó, Rússia, Suïssa, Ucraïna i les repúbliques bàltiques.
Al seu currículum figuren invitacions de destacats teatres d'òpera europeus com la Semperoper de Dresden, La Fenice de Venècia i l'Òpera de Zuric, així com de festivals com els de Manchester i Estocolm, entre altres compromisos. Ha treballat, a més, amb directors de prestigi, com Fréderic Chaslin, Plácido Domingo, Rafael Frühbeck de Burgos, Pedro Halffter, Zubin Mehta, Piergiorgio Morandi i Renato Palumbo. A la seva biografia destaca també una gira de concerts per diversos països al costat de Montserrat Caballé, així com la col·laboració per a l'enregistrament d'un disc per al segell BMG al costat de la soprano catalana.
Josep Miquel Ramon (Toni) tanca el quartet protagonista. Com a membre de les agrupacions II Seminari Musicale de Gerard Lesne i La Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall, el baríton d'Alboraia ha actuat als més prestigiosos festivals i auditoris europeus, a més de fer diversos enregistraments.
Ha estat convidat per les grans orquestres simfòniques espanyoles, a més d'haver col·laborat amb formacions internacionals com les filharmòniques d'Israel, Los Angeles i Nova York, la Simfònica de Toronto, i les orquestres de Santa Cecília di Roma i de la RAI de Torí. Ha estat dirigit, entre altres, per Harry Christophers, Plácido Domingo, René Jacobs, Robert King, Neville Marriner i Andrew Parrot.
L?intèrpret atresora un ampli repertori operístic i de música d?oratori. Entre altres, ha participat en certàmens com el Festival Internacional de Música de Santo Domingo o el Festival Internacional Cervantino. Frühbeck de Burgos l'ha dirigit en una gira pels Estats Units i Israel amb La vida breve , de Falla.
El repartiment de Maror , de Manuel Palau, es completa amb les veus solistes de María Luisa Corbacho (Anna), Cristina Faus (Maria), Boro Giner (Mariner) i José Enrique Requena (Veu interior).
Manuel Palau
Segons va destacar el músic i pedàgog valencià Salvador Seguí, la música de Maror va ser escrita per Palau entre 1953 i 1956, en període de plenitud creativa i suposa, per tant, la seua obra cimera, a més de la màxima aportació lírica de la seua obra creativa.
Manuel Palau (1893-1967), guardonat amb el Premi Nacional de Música el 1927 i 1945, va ser el primer compositor valencià a incorporar-se a les noves tendències creatives que, al camp de la música, arribaven a Espanya procedents d'altres llocs d'Europa, particularment de París i Viena, tal com va subratllar Seguí.
El catàleg de composicions que va deixar se situa per sobre dels 400 títols, repartits per diferents gèneres, tipus i formes musicals, tant vocals com a instrumentals.
Tot i la seva privilegiada posició al panorama musical nacional, Palau va mantenir en tot moment l'enllaç amb la gent, la terra i la cultura valencianes.
El Palau de les Arts Reina Sofia ha programat tres funcions de Maror . A més del dia de l'estrena, el 24 d'abril, aquesta nova producció es podrà veure al centre d'arts valencià els dies 27 i 30 d'aquell mateix mes.
