El llac dels cignes, a València… i al setè art
28.12.2018
És un dels referents de la cultura russa i del repertori actual de música clàssica. Chaikovski , el conte de fades del qual més famós, el ballet El llac dels cignes , aterrarà al Palau de les Arts de València , deixa la seva empremta més enllà del teatre. El setè art s'adhereix a les peces per il·lustrar escenes memorables. A quines cintes pots escoltar algunes de les seves composicions?
El ballet més icònic: El llac dels cignes
La danse des petits cygnes , una enlluernadora peça de l'arxiconegut Llac dels cignes , acompanya Natalie Portman a Cigne negre (2010), d' Aronofsky . A aquesta composició va acudir Woody Allen per a Scoop (2006) per il·lustrar la relació de la parella. El compositor és present des del començament. No en va, aquesta cinta arrenca al ritme del seu Pas de deux .
Trobem el Finale de la segona escena a Ed Wood (1994), de Tim Burton , on també s'introdueix l'exòtic instrument theremin . Abans, el 1932, Boris Karloff va acaparar les mirades a La mòmia amb els crèdits inicials al ritme d'aquesta partitura.
Mentrestant, Paul Newman i Tim Robbins es van posar a les ordres dels Coen a El gran salto (1994) amb el vals d' El llac dels cignes . També escoltem les seves notes a Billy Elliot (2000) o Com ser John Malkovich (1999).
Un altre recurrent de Txaikovski: El trencanous
Txaikovski considerava que El trencanous no va ser una de les seves obres més aconseguides. El cinema li resta raó, ja que les seves melodies són mundialment reconeixibles gràcies a Fantasia (1940), una de les pel·lícules d'animació per excel·lència de Walt Disney .
Dansa de Txaikovski per representar les quatre estacions
La cinta recull diferents parts del ballet . Les fades i els elfs dipositen la rosada mentre observem els colors de la tardor i sona Dansa de la fada llaminadura . També es veu un petit bolet ballar mentre s'escolta la Dansa xinesa .
Després, les flors es posen sobre l'aigua amb la Dansa dels mirlitones , els peixos ballen amb la Dansa àrab i les orquídies, amb la Dansa russa (Trepak) . Acaba el cicle amb la neu i El vals de les flors . Homes misteriosos (1999) s'uneixen a l'homenatge.
Potser també has reparat que l' Obertura 1812 de Txaikovski apareix a Baix l'amor (2003), Volar pels aires (1994) o la revolucionària V de Vendetta (2005).
Spielberg, Zemeckis i Minghella
Per la seva banda, Spielberg recorre al ballet La bella dorment per a Intel·ligència artificial (2001). A Minority Report (2002) se sent la Simfonia Patètica (també, en la versió d' Anna Karenina de 1996).
Altres realitzadors van ser més rebuscats, rescatant peces menys emprades. Per exemple, l'òpera Eugene Onegin apareix a El talento de Mr. Ripley (Anthony Minghella, 1999) amb la veu de Plácido Domingo . També sona a Nàufrag (Robert Zemeckis, 2000).
I, per descomptat, James Bond
Així mateix, pots conèixer Txaikovski de la mà de 007. T'atreveixes a identificar l' Obertura de Romeu i Julieta a Moonraker (1979)?
Escoltar peces de Txaikovski al cinema multiplica l'encant de la pel·lícula. L'atractiu resulta més gran si assisteixes a la seva interpretació en directe. Visiona aquests llargmetratges i deixa't seduir per la dansa amb la companyia de ballet de l'Òpera d'Astanà i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana dirigides per Arman Urazgaliyev a València .
