El llac dels cisnes, a València… i al sèptim art
28.12.2018
És un dels referents de la cultura russa i del repertori actual de música clàssica. Txaikovski , el conte de fades més famosos del qual, el ballet El Llac dels Cisnes , aterrirà al Palau de les Arts de València , deixa la seva empremta més enllà del teatre. El sèptim art s'adhereix als seus peixos per il·lustrar escenes memorables. A quines cintes pots escortar algunes de les seves composicions?
El ballet més icònic: El llac dels cisnes
La danse des petits cygnes , una peça enlluernadora del conegudíssim Llac dels cisnes , acompanya Natalie Portman a El cisne negre (2010), d' Aronofsky . A aquesta composició recorrerà Woody Allen per a Scoop (2006) amb la finalitat d'il·lustrar la relació de la parella. El compositor hi és present des de l'inici. No debades, aquesta cinta arrenca al ritme del seu Pas de deux .
Trobem el Final de la segona escena a Ed Wood (1994), de Tim Burton , on també s'introdueix l'instrument exòtic theremin . Abans, el 1932, Boris Karloff va acaparar les mirades a La mòmia amb els crèdits inicials al ritme d'aquesta partitura.
Mentrestant, Paul Newman i Tim Robbins es van posar a les ordres dels Coen a El gran salt (1994) amb el vals d' El llac dels cisnes . També escoltem les seves notes a Billy Elliot (2000) o Being John Malkovich (1999).
Altre recurrent de Txaikovski: El trencanous
Txaikovski considerava que El trencanous no va ser una de les seves obres més aconseguides. El cinema li resta raó, ja que les seves melodies són mundialment reconeixibles gràcies a Fantasia (1940), una de les pel·lícules d'animació per excel·lència de Walt Disney .
Dansa de Txaikovski per representar les quatre estacions
La cinta recull diferents parts del ballet . Les fades i els elfs depositen la rosada mentre observem els colors del tardor i sona Dansa de la fada de sucre . També es veu bailar un bolet petit mentre s'escorta la Dansa xinesa .
Després, les flors es posen sobre l'aigua amb la Dansa dels mirlitons , els peces ballen amb la Dansa àrab i les orquídies, amb la Dansa russa (Trepak) . Acaba el cicle amb la neu i El vals de les flors . Mystery Men (1999) s'uneix a l'homenatge.
Potser també t'has adonat que l' Obertura 1812 de Txaikovski apareix a Fora l'amor (2003), Volar pels aires (1994) o la revolucionària V de Vendetta (2005).
Spielberg, Zemeckis i Minghella
Per la seva banda, Spielberg recorre al ballet La bella dorment per AI Artificial Intelligence (2001). A Minority Report (2002) s'escorta la Simfonia Patètica (també a la versió d' Anna Karenina de 1996).
Altres realitzadors van ser més rebuscats, i van rescatar peixos menys utilitzades. Per exemple, l'òpera Eugene Onegin apareix a L'enginyós Sr. Ripley (Anthony Minghella, 1999) amb la veu de Plácido Domingo . També sona a Nàufrag (Robert Zemeckis, 2000).
I, per descomptat, James Bond
Així mateix, pots conèixer Txaikovski de la mà de 007. T'atreveixes a identificar l' Obertura de Romeu i Julieta a Moonraker (1979)?
Escoltar peixos de Txaikovski al cinema multiplica l'encant de la pel·lícula. L'atractiu és encara més gran si assisteixes a la seva interpretació en directe. Visiona aquests llargmetratges i deixa't seduir per la dansa amb la companyia de ballet de l'Òpera d'Astanà i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana dirigides per Arman Urazgaliyev a València .
