I masnadieri: òpera a València i màfia italiana

Òpera a València amb I masnadieri. Potser no segueix la més célebre de Verdi, però és el resultat d'una de les relacions intel·lectuals més fructíferes de la història de l'òpera. Tot i que no van coincidir en vida, sí que ho van fer a través de les seves idees. Es tracta de Giuseppe Verdi i Friedrich von Schiller . El compositor romàntic italià es va basar en l'obra del dramaturg alemany i el resultat va ser l'òpera Els bandits , estrenada el 22 de juliol de 1847 a Her Majesty's Theatre de Londres.

A través de quatre actes, aquesta òpera relata la història de Carlo , fill del comte Moor, que va ser bandejat pel seu propi pare i que sobreviu formant part d'un grup de bandits. Dibuixa el perfil d'un bandit amb el qual el públic té empatia, ja que l'obra comença amb el penediment i el perdó, i acaba amb la desgràcia. Enmig es trobarà amb les brutes argúcies del seu germà, Francesco, que pretén fer-se amb el poder quan són pare muira. Per tal d'aconseguir-ho, recorre a la mentida reiterada i fa creure són pare i la promesa de Carlo , Amàlia, que aquest ha mort. Tràgica i amb un final esquinçador, l'òpera travessa magistralment diferents etapes en què el poder, la veritat, la mentida, la traïció i l'amor són els grans protagonistes. Temes universals que converteixen aquesta òpera en una obra mestra i que fan que el temps no passi per ella.

Verdi, història d'una òpera

L'origen d' I masnadieri es remonta uns cinc anys abans de la seva estrena i cal buscar-lo en qui era gerent d'Her Majesty's Theatre, Benjamin Lumley. El seu teatre havia esdevingut la seu de l'òpera italiana del moment a Londres i havia conegut l'èxit de la mà d'una òpera anterior de Verdi, Ernani (amb llibret de Francesco Maria Piave i basada a l'obra de Víctor Hugo, Hernani ), la seva quinta obra operística. Era l'any 1845 i Lumley va encomanar una nova òpera a Verdi. I va ser I masnadieri , tot i que ell no ho sabia encara. Es va programar per a l'any següent, però Verdi no la va poder acometre a causa del deteriorament de la seva salut. Era, en aquell moment, una figura emergent a l'àmbit operístic i poc a poc es consolidava com el compositor italià més destacat.

Durant el seu repòs, el seu amic, poeta i traductor, Andrea Maffei, li va suggerir la idea de portar a l'òpera dues obres: Macbeth de Shakespeare i Die Räuber de Friedrich von Schiller . La qualitat de parlar diferents idiomes amb fluïdesa que posseïa Maffei el va convertir en el traductor a l'idioma italià d'algunes de les obres més famoses de la literatura anglesa i alemana. Per això, va treballar a l'adaptació de Die Räuber per al llibret en italià que Verdi portaria a l'òpera. Es va tractar d'una excepció a l'hora d'escollir llibretista, ja que al moment de la concepció d' I masnadieri , Piave es trobava treballant el llibret de Macbeth , adaptació de l'obra de Shakespeare que vora la llum aquell mateix any al Teatre della Pergola de Florència. Aquesta era la desena òpera de Verdi i la primera vegada que adaptava Shakespeare.

Friedrich von Schiller i l'esperit 'Sturm und Drang'

El moviment literari Sturm und Drang de la segona meitat del segle XVIII promòvia la llibertat d'expressió total dels artistes, a través del subjectivisme i l'emoció, en contraposició al racionalisme. Nascut a Alemanya, va ser el precursor del Romanticisme , que va prendre d'ell la seva màxima tempestat i passió. Sota aquesta premissa es concebreran tant obres literàries com de l'àmbit de la música i la pintura. Es troben entre els seus màxims exponents Goethe, Hamann, Herder, Heiser i Schiller .

L'any 1781 es va publicar Die Räuber , obra de Schiller considerada una de les últimes del moviment Sturm und Drang . La que va servir de base al llibret que Maffei va escriure per a l'òpera de Verdi era una obra dramàtica, l'acció de la qual es desenvolupava a l'Alemanya del segle XV. La primera obra de Schiller pretenia ser un cant a la rebel·lia, a la lluita contra les injustícies, a la passió ia l'idealisme més pur a través de situacions impregnades de melancolia i solitud.

No va ser la darrera vegada que Verdi va recórrer a una obra de Schiller per convertir-la en òpera, ja que ho va tornar a fer amb Luisa Miller i Don Carlo . Luisa Miller s'estrenava el 1849 al Teatre San Carlo de Nàpols , un melodrama tràgic en tres actes que es basa en l'obra de teatre Kabale und Liebe ( Intriga i amor ) de Schiller. Aquesta va ser convertida en llibret italià per Salvatore Cammarano , que juntament amb Piave va ser un altre dels llibretistes de Verdi. Don Carlo es va estrenar a l'Òpera de París el 1867 i el llibret va ser escrit en francès per François Joseph Méry i Camille du Locle, a partir del drama Dom Karlos, Infant von Spanien de Schiller.

El director de la nova representació: Roberto Abbado

La direcció musical d' I masnadieri , de la qual podem gaudir al Palau dels Arts Reina Sofia està a càrrec de Roberto Abbado , actual director titular de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. Fill del célebre pianista i compositor Marcelo Abbado, net del violinista Michelangelo Abbado és, també, sobrit de Claudio Abbado, un dels directors d'orquestra més importants del segle XX. Gaudir d'aquesta òpera a València és possible dins la temporada lírica 2018-2019.

A l'equip creatiu hi trobem: Gabriele Lavia al capdavant de la direcció d'escena, Alessandro Camera a l'escenografia i Andrea Viotti al vestidor. Es tracta d'una coproducció del Teatre Sant Carlo de Nàpols i el Teatre La Fenice de Venècia, en la representació de la qual intervinen l'Orquestra de la Comunitat Valenciana i el Cor de la Generalitat Valenciana. D'altra banda, el repartiment està compost per Stefano Secco al paper de Carlo , Roberta Mategna com Amalia, Artur Ruci?ski com Francesco, Michele Pertusi com Massimiliano i Gabriele Sagona al paper del sacerdot Moser.

Tot i no haver estat una obra massa representada al llarg del segle XX, sempre és un plaer gaudir en directe de tota la grandessa d'una òpera composta per Verdi. Les veus actuals prenen el relleu d'importants personalitats del món operístic a mitjan segle XIX. Així, la seva estrena el 1847 va tenir com a protagonistas Italo Gardoni (un dels tenors italians més importants de l'època) al paper de Carlo i Jenny Lind (famosa soprano sueca) com Amalia.

Els bandits i la màfia a l'òpera

Podem dir que el masnadieri se centra en la solitud del bandit, com les seves decisions el condueixen a la tragèdia ia la persecució d'uns ideals justos. Són molts els qui veuen un paral·lelisme entre aquests bandits de l'Alemanya del segle XV i la màfia italiana , entesa com el crim organitzat que va sorgir a finals del segle XIX i que es va materialitzar en la constitució de la Cosa Nostra . Aquesta agrupació delictiva, nascuda a la regió italiana de Sicília, també perseguia l'aplicació autònoma de la seva pròpia llei, cosa que podríem comprendre com la recerca d'uns ideals justos. Això es dedueix de la seva fórmula per anomenar els qui pertanyien a la màfia (els mafiosos), que tenia el significat d'homes d'honor. De fet, els diferents clans tenien els seus codis d'honor que havien de respectar amb la pròpia vida.

Tot l'imaginari mafiós italià (malgrat que aquesta fórmula es va reproduir en països com els EUA, Irlanda o el Regne Unit) es concentra sovint en una única persona: Al Capone . Tot i que aquest gàngster es mou al Nova York dels anys 20 i 30 i que havia nascut al cor de Brooklyn, sempre se l'ha associat amb les característiques pròpies de la màfia. Serà un dels criminals més buscats per l'FBI i, als anys 30, acabà a la presó d'Alcatraz. La seva passió per l'òpera, i per la música en general, va fer que durant la seva estada a la càrcer sol·licités el favor de poder formar una banda musical amb altres reclusos. De fet, fins i tot composà una cançoneta per a la seva esposa Mae, amb l'ajuda d'una mandolina que tenia a la cel·la i que s'anomenava Madonna Mia. No se sap si algú la farà servir per escriure el llibret d'una òpera futura a València.

Font de la imatge:©skeeze