Retrat d'Hugo Wolf: bogeria i genialitat en un lied
25.04.2019
Schubert i Schumann van servir d'inspiració a un dels liederistes més representatius del segle XIX. Va ser Àustria qui va veure néixer un compositor d'originalitat apassionant que va donar ales a autèntics drames als pentagrames. El temperament d'Hugo Wolf (1860-1903) i la seva vida turmentada se senten a cadascuna de les seves composicions.
Depressió i genialitat
Aquest sentiment depressiu es percep des dels seus lieders inicials. Aquests temes propers al romanticisme i que prenen com a base el mateix Goethe són testimonis dels vaivens emocionals del músic. La inspiració creativa també va conviure amb els seus irregulars estats d'ànim quan va veure la llum el seu Italienisches Liederbuch. Aquest cançoner confeccionat a partir d'una col·lecció de poemes italians anònims mostra un artista de caràcter imprevisible, però de destreses musicals aclaparadores.
La influència espanyola a Hugo Wolf
Aquest Llibre de cançons italianes -que sonarà al Palau de les Arts Reina Sofia el 4 de maig- correspon a l'última etapa de la vida d'un músic en la producció del qual sobresurt el pes de la literatura espanyola. Spanisches Liederbuch , cançons basades en textos de Cervantes o Lope de Vega, il·lustren aquesta relació. També, l'òpera còmica El Corregidor (basada a El barret de tres becs , de Pedro Ruiz d'Alarcón).
Una vida d'infortunis
Corria l'any 1896 quan s'estrenava aquesta incursió de l'austríac al folklore espanyol. Va ser llavors quan van irrompre a la seva ment els fantasmes amb més força que en el passat. El seu desequilibri el va conduir a la mort un any després en un psiquiàtric vienès, quan començava a recollir els llorers del seu enginy. La seva mort feia baixar el teló de la vida infortunada d'un Wolf de sensibilitat delicada.
Per entendre aquesta existència malenconiosa i trista ens hem de traslladar a la seva infància i joventut. És en aquest període quan coneix Mahler i Wagner. Concretament, al conservatori de Viena, on es va matricular amb 15 anys, però on no va aconseguir finalitzar els estudis. Una continua falta
de salut i desastres econòmics, malgrat néixer al si d'una família acomodada, van marcar els moments posteriors.
Temps després va acumular enfrontaments amb personalitats com el gerent del teatre de Salzburg. A més, es va llaurar una fama de crític musical àcid dirigint els seus dards enverinats cap al mateix Brahms.
Alumnes atemorits i sorpresos
Per no parlar del temor que causava en alguns dels seus alumnes de piano pel caràcter arrogant
i irascible. De fet, aquest austríac nascut a Windischgrätz, avui Slovenj Gradec (Eslovènia), es va guanyar més d'un sobrenom al·lusiu al seu cognom (Lobo). Això sí, el recel dels joves només apareixia en algunes classes. En altres, els nois tornaven a casa fascinats amb l'autenticitat de Wolf, també erudit del violí i de l'orgue.
La tumultuosa i abatuda vida d'Hugo Wolf va servir d'esperó per a la creació d'algunes de les cançons líriques més apassionants de la història. Apropar-se a la bogeria d'aquest músic a través de les seves composicions suposa una experiència irrepetible. L'oportunitat de fer-ho a València la tenim a tocar.
Font de la imatge: ©geralt
