Gustav Mahler, el carismàtic i inspirador compositor tocat per la ‘maledicció’ de la 9a Simfonia
26.04.2019
Si hi va haver una metròpoli musical a Europa de finals del segle XIX, aquesta va ser Viena. El centre de poder dels Habsburg es va erigir com a epicentre de creativitat amb figures com Gustav Mahler. Aquest talentós fill d'una família humil de Bohèmia, on va néixer el 1860, va acabar ostentant el lloc més desitjat de l'Imperi austrohongarès. Va dirigir l'Òpera de la Cort de Viena durant una dècada de manera escrupolosa i perfeccionista. Va suposar només una de les gestes d'un dels simfonistes més singulars que ha brindat la història del gènere.
Quin va ser el punt de partida de l'excel·lent carrera d'aquest compositor i director d'orquestra i òpera? Per què l'aplaudiment unànime a la seva impecable trajectòria es va resistir en alguns moments?
Quines van ser les fonts d?inspiració d?aquest jueu convertit al catolicisme? En quin context es van cuinar les seves obres, plenes de continguts conceptuals a causa del seu interès per la filosofia? Exposem les claus que radiografien la vida i l'obra del creador de les peces més lloades del postromanticisme, amb permís de Richard Strauss.
D'aquesta manera, podrem entendre les particularitats que envolten la seva Novena simfonia , que escoltarem el proper 25 de maig al Palau de les Arts. Serà de la mà de Gustavo Gimeno, que dirigirà a l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.
La Viena de Gustav Mahler
El gust musical de l'últim dels imperis catòlics del planeta, l'austrohongarès, es podia definir com a conservador. Mahler, no obstant, obria les portes a les partitures trencadores, xocants i amb moviments de durada impensable. Harmonies dissonants, cromatisme a dolls, fanfàrries militars, melodies populars… Amb una amalgama d'elements heterogenis de diverses procedències feia una volta a la tradicional.
Dards enverinats de la premsa antisemita
És així com il·lustrava les seves conviccions, construint un món amb tot allò que tingués al seu abast. De fet, aquesta era la definició d'una simfonia per a Mahler. Aquest procedir va valer les crítiques de la premsa antisemita a aquest artista motivat pel vitalisme i l'interès per la naturalesa de Schopenhauer, però també pel pessimisme inicial de Nietzsch.e.
Dels seus respectius universos musicals es va xopar durant el seu breu pas per la universitat. El filòsof Siegfried Lipiner el va alliçonar sobre els tints metafísics que Wagner traslladava a la seva producció. Mahler es va mantenir fidel a aquestes idees, dotant els seus lieder d'aquell caràcter que transcendia allò musical. Precisament, va anar interpretant òperes de Wagner de manera magistral (també de Mozart) i va començar a guanyar-se la seva fama com a director d'orquestra.
Aquell jove que es graduava amb 18 anys al conservatori de Viena es llançava a la fama europea en teatres de tot el continent. L'Òpera de la Cort ho esperava, prèvia conversió al catolicisme, això sí. I amb ella, els seus músics, que obligava no només a interpretar les partitures, sinó a dotar-les d'una vida nova. Es va guanyar la fama de tirà i exigent abans de posar-se al capdavant de la Metropolitan Opera House i de l'Orquestra Filharmònica de Nova York.
De la direcció… a la composició
Els afalacs en el seu vessant creatiu no es van prodigar amb tanta assiduïtat. Va ser durant els estius quan es dedicava a crear, ja que a la seva atrafegada vida li faltava temps per a aquesta laboriosa tasca. Conegut per aquest motiu com a compositor d'estiu, Mahler va abocar totes les seves impotències, genialitats i dolors en aquelles obres a què donava forma entre boscos i llacs (adorava perdre's a la natura).
La seva originalitat desmesurada va ser la causa de la lenta revaloració de Mahler, a qui no va ajudar inicialment ser jueu en un ambient amb el nazisme a l'alça. La fi de la Segona Guerra Mundial va suposar un punt d'inflexió per al reconeixement. Figures com Bruno Walter o Leonard Bernstein el van incloure habitualment als repertoris dels concerts que dirigien, atorgant-li la merescuda fama.
Les seves amistats
Tant a la seva vida com a la seva capacitat creativa van influir algunes de les seves amistats. A Viena, l'elit artística, disposada a acabar amb el nacionalisme i el romanticisme per obrir noves vies d'expressió, es reunia diàriament a cafès. Fins allà acudia el nostre protagonista, que abans compartiria moments amb el seu homòleg Hugo Wolf al conservatori. Com Mahler, que va patir la mort d'una de les seves filles per escarlatina, l'autor de l' Italienisches Liederbuch ( Llibre de cançons italianes ) va ser una altra ment brillant d'aquell segle que va travessar per moments tempestuosos.
Mahler també va ser amic d'Arnold Schönberg, líder de la Segona Escola de Viena i impulsor de la composició atonal. A més, és un dels compositors que beuen de l'univers de Mahler. A la llista cal afegir a l'escenògraf Alfred Roller, amb qui va coincidir a l'Òpera de Viena. També, al pintor Gustav Klimt. L'autor d' El petó va anar a acomiadar-lo a l'estació de tren abans de la seva partida a Nova York, després de ser apartat de la citada Òpera de Viena el 1907.
Tres anys després, pocs mesos abans de morir, Mahler va anar a Sigmund Freud per consell de Bruno Walter. Era escèptic sobre la psicoanàlisi, però necessitava curar la seva angoixa per la infidelitat de la seva estimada Ànima amb l'arquitecte Gropius.
La maledicció de la 'Novena simfonia'
Va ser en aquests últims i agònics anys (entre 1908 i 1909) quan va compondre la seva última creació completa: la seva Novena simfonia . Es tracta del millor exemple del seu mestratge. Aquesta obra potent i esglaiadora es va estrenar de manera pòstuma (1912), de la mà del seu amic Walter en la direcció de la Filharmònica de Viena.
Amb la mort com a eix
La mort sembla embolicar aquesta composició. I és que Mahler va llançar aquí el seu sofriment etern, encoratjat per les pèrdues familiars. A la més impactant, la d'una de les dues filles, calia unir les de deu dels catorze germans i la de la sogra, víctima d'un atac de cor durant el funeral de la seva néta. A aquest punxant dolor li va atorgar una estructura idèntica a la de la famosa Patètica, de Txaikovski.
El seu emocionant adagi
El còctel de sensacions s'avivava amb altres durs episodis com els de la infidelitat de la seva dona i els problemes de cor, la causa de la seva mort. El moment àlgid d'aquesta simfonia Novena recull aquestes circumstàncies. És en el seu darrer moviment, un estremidor adagi, pertorbador i alarmant però d'extrema bellesa, on percebem tota la seva angoixa. Mahler va afegir en aquesta quarta part de la simfonia un fragment dels seus Kindertotenlieder ( Cançons als nens morts ), en referència a la seva petita. A més, va escriure aquesta frase: «Als cims el dia és bonic», al·ludint a aquesta tragèdia personal.
El Mahler supersticiós
La seva mort el va situar directament a la llista de compositors tocats per l'anomenada maledicció de la novena simfonia, una superstició en què el mateix Mahler creia. Des de Beethoven, cap músic va sobreviure prou per compondre al complet la seva desena simfonia fins a Xostakòvitx. Entre l'un i l'altre trobem Schubert, Bruckner, Dvo?ák o Atterber.g.
La controvertida figura de la seva esposa Alma Mahler
Capítol a part mereix l'esposa de Mahler, Ànima, la compositora austríaca amb qui va tenir les dues filles. Va ser musa del seu primer marit, que la retrata musicalment a la seva cinquena i sisena simfonies. Aquesta dona carismàtica i de personalitat aclaparadora va assumir, en un primer moment, el sacrifici de dedicar-se al seu matrimoni i ser lectora de proves de les obres de Mahler. Gustav no s'interessava per les composicions d'Ànima, que va acabar enamorant-se de Gropius, creador de la Bauha.us. Amb l'arquitecte es repetiria la història anterior. Es van casar i la filla de tots dos moriria (als 19 anys, per una poliomielitis). A més, la considerada dona més fascinant del segle XX va enganyar l'artista amb un altre erudit: el poeta i novel·lista jueu Franz Werfel. Amb ell va fugir de Alemanya nazi fins a Nova York, previ pas per Espanya i Portugal.
L'escriptor, que va triomfar a Los Angeles amb La cançó de Bernadette , convertida després en pel·lícula, va morir el 1945 i Alma va fixar la seva residència a Nova York. Allí es va convertir en una figura destacada de la cultura, gràcies a la fama de Werfel i per les publicacions de la seva biografia i de les cartes que li va escriure Mahler. Va ser també a Nova York on va morir, el 1964.
Els seus amants
Ànima també va tenir esforços amb figures rellevants de la cultura. No en va, el seu primer petó li va fer Gustav Klimt, que li va presentar al mateix Gustav Mahler. També va compartir llit amb el compositor Alexander von Zemlinsky, el seu professor de música; amb el director teatral Max Burckhard i amb el pintor Oskar Kokoschk.a. El famós retrat d'aquest últim, La núvia del vent , reflectia l'amor que sentia per ella. Tal era la seva devoció per la compositora que quan el va abandonar, va fer confeccionar una nina d'Ànima a mida real amb tots els detalls per anar acompanyat al teatre. Sens dubte, aprofundir en la biografia de Gustav Mahler serveix per entendre els perquès de la seva obra. I la seva Novena simfonia , amb el seu característic i sublim adagi, és el millor vehicle per acostar-se a les particularitats d'aquest compositor i director d'orquestra per al qual la música encloïa totes les respostes. El Palau de les Arts les descobrirà properament.
Font de la imatge: ©Pexels
