Escòcia, musa de Walter Scott i algunes de les òperes més apassionants
11.06.2019
Des de dalt del monument a Walter Scott podem gaudir de l'espectacular vista d'Edimburg. La ciutat torna així el tribut a un dels escriptors britànics més prolífics del Romanticisme. Les inconfusibles estampes verdes , els turons de conte o els castells que dibuixen el paisatge escocès s'intercalen a les seves novel·les amb tant de carisma com el dels seus personatges.
Alhora, els relats que modela l'autor han inspirat al llarg de la història les òperes més reconegudes. Lucia di Lammermoor , de Donizetti, n'és l'exemple per excel·lència. Per cert, Donizetti també va adaptar Kenilworth a una òpera denominada Il Castello di Kenilworth . Encara que hi ha altres casos que també veurem a continuació.
Lucia di Lammermoor entre tempestes i torres en ruïnes
El compositor italià va portar a l'escenari un drama basat en el llibre de Scott The Bride of Lammermoor . Les tempestes estrepitoses sobre parem en què el vent bufa amb violència són una metàfora de l'estat de la protagonista. Lucia assassina el seu marit a la nit de casaments. Ho fa presa de la bogeria. Ella, en realitat, estima Edgardo, que acaba apunyalant-se quan és conscient que la noia va morir.
De Lammermoor al llac Katrine
En aquest melodrama de dissorts i infortunis veiem figures sobre turons escarpats i torres en ruïnes. Formen l'aparador perfecte per a ànimes turmentades il·lustrant el dolor que sent la jove Lucia. Ella no és l'única dona protagonista a les obres de Walter Scott.
En el poema narratiu La dama del llac , però, no és clar si la fèmina és humana. El que sembla evident és que l'envolta una gran bellesa que també ha traspassat les pàgines per assentar-se als escenaris operístics.
Rossini va adaptar aquesta obra el 1819, nou anys després de publicar-se. El compositor italià es va fixar a la llegenda del llac Katrine que va inspirar Scott per signar aquest títol. Aquesta massa d'aigua dolça s'emplaça en ple cor verd del Parc Nacional dels Trossachs . Va ser precisament en aquest any, 1819, quan Scott va deixar d'escriure sobre Escòcia amb Ivanhoe , que també va comptar amb diverses versions operístiques com Il Templario , d'Otto Nicolai.
Seguim amb una altra dona, La bonica donzella de Perth. Aquesta novel·la ambientada a la batalla de North Inch transcorre en una de les ciutats amb més encant del país. També apareixen altres parts d'Escòcia en què es va fixar el mateix Bizet per dotar de música aquesta singular obra.
Mendelssohn, fidel lector de Scott
La literatura de Scott no només ha servit perquè els seus relats prenguin forma sobre les taules. També ha estat musa de compositors rellevants, que, captant-ne l'essència, van elaborar altres peces apassionants.
En aquest grup tenim Mendelssohn, que va viatjar fins a Escòcia per respirar als paisatges que Scott descriu als seus relats. El resultat? Podem escoltar-lo a la seva Simfonia número 3 a la menor , en què el músic ens transporta a les boires i paisatges verds escocesos.
Com veiem, Walter Scott i Escòcia han estat clau per a l'èxit i el carisma d'algunes de les òperes més populars de la història.
