Les Arts fusiona lírica i gastronomia de la mà de Pablo Ministro

• El centre d'arts i el xef de Contrapunto elaborin una proposta gastronòmica inspirada en els principals títols d'òpera i sarsuela
• La 'mezzosoprano' Sandra Ferrández i el baríton Quiza protagonitzen la primera sessió de 'Maridatges' a propòsit d''El barberillo de Lavapiés'

El Palau de les Arts fusiona lírica i gastronomia a 'Maridatges', una nova iniciativa en col·laboració amb Pablo Ministro, xef de Contrapunt, que aborda, des dels foguers del segle XXI, els vincles d'òpera i la sarsuela amb el seu context històric per oferir una experiència més enllà de l'art culinari.

El centre d'arts i el director de restauració posen en marxa aquesta proposta amb motiu de l'estrena d''El barberillo de Lavapiés' el proper divendres 16 d'abril. A propòsit de l'obra de Francisco Asenjo Barbieri, Pablo Ministre s'acosta a les tradicions i els gustos del Madrid setcentista durant el regnat de Carles III per elaborar un menú en tres actes, els mateixos en què es divideix aquesta sarsuela amb llibret de Luis Mariano de Larra.

La 'mezzosoprano' Sandra Ferrández (Paloma) i el baríton Borja Quiza (Lamparilla), protagonistas d''El barberet de Lavapiés', han estat els primers comensals a gaudir de l'experiència gastronòmica que oferirà el restaurant Contrapunt durant les setmanes en què es representi el títol a la Sala Principal. 20 i 22 d'abril.

Ambdós intèrprets han coincidit en la importància de la gastronomia a l'obra, especialment en el cas del barber, que, com recorda el baríton, en la seva primera aparició en escena ja anuncia el seu desig de menjar-se un mesurament a El Pardo. “Degustar aquest menú suposa submergir-se de ple a la història d''El barberillo de Lavapiés”, apunta Borja Quiza.

'Maridatges' s'inclou dins de l'aposta de les Arts per oferir noves experiències al voltant de la lírica per ficar al llit tant l'activitat artística com el mateix edifici a nous públics i audiències.

Menú en tres actes

Ministre dedica el primer acte al canvi d'hàbits que es produeix al segle XVIII, quan les classes privilegiades comencen a adquirir costums prestats de les classes populars, entre les quals hi ha la moda de prendre plats propis de les cases de menjars. Per fer-ho, el xef suggereix un brioix de picada de vaca, recepta popular dels barris pobres que va acabar conquerint el paladar de la noblesa.

Per al segon acte, el director de Contrapunt pren com a referència una de les bases de l'alimentació del moment, les farines, principalment de cent, que s'utilitzaven tant a les masses per elaborar pa com en la preparació de les tradicionals 'migues'.

Ous, hortalisses i verdures completaven el ventall d'aliments de l'època, que Pablo Ministre homenatja amb unes 'migues' de cent amb l'escalat i el pernil ibèric de gla; aquest últim, com a referència implícita a la 'Jota dels estudiants', que, com diu al cor, “A la jota, jota, tenen un empassar, que amb la gla rebentaran”.

Com a acte final d'aquesta passejada culinària, el menú conclou amb el mateix plat amb què Carles III acostumava a culminar fidelment les seves viandes: les llesques en ou o torrijas. Llesca en ou amb vi canari és la proposta del xef valencià per finalitzar el viatge gastronòmic pel Madrid d''El barberillo de Lavapiés'.