Les Arts estrena 'Cendrillon', de Pauline Viardot, la seva primera nova producció operística el 2023

'Les Arts és Òpera'

• Joan Font proposa una adaptació divertida i desenfadada de l'òpera que la llegendària artista d'origen espanyol compondrà a partir del conte de Perrault
• Després de l'inici de temporada amb la contemporània 'Zelle', de l'angloxinesa Jamie Man, el Centre de Perfeccionament estrena la seva segona obra composta per una dona

València (07.02.23). Les Arts estrena, el jueus 9 de febrer, 'Cendrillon', de Pauline Viardot, la primera nova producció operística del 2023, que compta amb la direcció escènica de Joan Font i amb els artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts com a principals protagonistes.

El director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat avui en conferència de premsa aquest títol, acompanyat del director d'escena del muntatge, Joan Font, i de l'assessora musical del Centre de Perfeccionament, Maria Bayo.

Iglesias Noriega ha subbratllat la important aposta que suposa per al teatre introduir l'òpera de saló de Viardot, per a la qual ha donat “absoluta carta blanca” a Joan Font.

El director i fundador de 'Comediants' ha desenvolupat, segons explica Iglesias Noriega, una nova dramatúrgia, amb diàlegs més àgils i populars i que inclou números musicals aliens a la partitura, en una referència implícita a l'espectacle de varietès, a la qual s'uneix el reconegut talent del català per convertir l'obra en un autèntic.

Per fer-ho, Font crea un marc previ per posar en escena l'obra i presenta els personatges, entre els quals incorpora també el pianista, com ara treballadors d'una empresa de mudances, que, quan descobreixen la partitura de Viardot, es proposen representar-la.

Així mateix, Jesús Iglesias Noriega ha emmarcat l'elecció de l'obra com a reivindicació de la figura imprescindible de Pauline Viardot, filla del mític cantant, professor i compositor espanyol Manuel García, de qui les Arts estrenaran 'Un avvertimento i gelosi' l'any passat.

“La també germana de la mítica Maria Malibrà és una de les dones més fascinants del passat segle: una intèrpret de veu prodigiosa i de personalitat enigmàtica i misteriosa, alhora que atraient i captivadora”.

“Cosmopolita, polifacètica, emprenedora i de cultura exquisida, va ser compositora, cantant, pianista, professora de cant i en la seva biografia es creuen algunes de les figures més rellevants de l'època: Gioachino Rossini, Fréd. Saint-Saëns”, ha indicat Iglesias Noriega.

En un curs operístic que el Centre de Perfeccionament va començar amb l'estrena de la contemporània 'Zelle', de l'angloxinesa Jamie Man, la visió d'una altra dona pionera en el seu temps, la 'Cendrillon', de Viardot, completa l'aposta formativa dels artistes aquest any.

L'actual promoció del Centre de Perfeccionament protagonitza aquest títol: Rosa Dàvila (Cendrillon), Mariana Sofia (Armelinde), Iria Goti (Maguelone), Pilar Garrido (La Fée), Marcelo Solís (Le Baró de Pictordu), Maximiliano Spósito Aparisi. El tenor valencià Álvaro Diana interpreta el paper de Le Prince Charmant.

La producció compta amb escenografia de Manuel Zuriaga, vestuari de Josep Maria Adame i il·luminació de Nadia García. Després de les seves representacions al Teatre Martín i Soler, 'Cendrillon', en su adaptació al valencià, 'La Ventafocs', visitarà a partir del mes de juny amb el camió de les Arts Volant els municipis de la Comunitat Valenciana.

El Teatre Martín i Soler acull tres representacions obertes al públic general de l'obra els dies 9, 16 i 18 de febrer, juntament amb una funció reservada exclusivament al públic del programa didàctic 'Les Arts és Educació'. Les localitats per a 'Cendrillon' tenen un preu únic de 30 euros.

'Cendrillon'

'Cendrillon' és l'última obra de Pauline Viardot, estrenada el 1904, només seis anys abans de la seva mort. La també autora del llibret es basa a 'La Ventafocs' de Perrault, però introdueix algunes modificacions al conte, entre aquestes, la Ventafocs no té madrastra, però sí un pare un poc mentider, el Baró de Pictordu, que nega la seva filla veritable, i les seves germanes Maguelone i Armelinde són.

Musicalment, l'òpera de Viardot és un espill de les seves amistats i vivències estètiques. No és difícil reconèixer frases dedicades a Massenet o Gounod; compassos insuflats de l'esperit de Wagner i, sobretot, del seu estimat Chopin. Més enllà, flota a l'esperit de Cendrillon l'essència del teatre líric d'evasió francès que, durant la segona meitat del XIX, s'ha fet fort a París amb Offenbach: l'operette, el vodevil i l'òpera-comique havien irradiat el seu contagiós influx als teatres lírics.

A 'Cendrillon', Viardot empra el cuplet de l'opereta i el vodevil gals, i en un moment històric en què a Espanya sorgeix el cuplet com a cançó-espectacle. En aquest sentit, la inclusió en l'espectacle de música presa de l'ingent repertori generat a Espanya entre el 1900 i la Guerra Civil -fonamentalment, a Madrid, Barcelona i València- respon a la que fos una realitat: la creació d'un nou repertori dramàtic-musical a partir de la barreja de models tradicionals del gènere xic i la sarsuela.