Les Arts estrena 'Cendrillon', de Pauline Viardot, la seva primera nova producció operística el 2023

'Les Arts és Òpera'

Les Arts estrena 'Cendrillon', de Pauline Viardot, la seva primera nova producció operística el 2023

• Joan Font proposa una adaptació divertida i desenfadada de l?òpera que la llegendària artista d?origen espanyol va compondre a partir del conte de Perrault
• Després de l'inici de temporada amb la contemporània 'Zelle', de la britànica xinesa Jamie Man, el Centre de Perfeccionament estrena la seva segona obra composta per una dona 

València (07.02.23). Les Arts estrena, el dijous 9 de febrer, 'Cendrillon', de Pauline Viardot, la primera nova producció operística del 2023, que compta amb la direcció escènica de Joan Font i amb els artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts com a principals protagonistes.

El director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat aquest títol en conferència de premsa, acompanyat del director d'escena del muntatge, Joan Font, i de l'assessora musical del Centre de Perfeccionament, María Bayo.

Iglesias Noriega ha subratllat la important aposta que suposa per al teatre introduir l'òpera de saló de Viardot, per a la qual ha donat “absoluta carta blanca” a Joan Font.

El director i fundador de 'Comediants' ha desenvolupat, segons explica Iglesias Noriega, una nova dramatúrgia, amb diàlegs més àgils i populars i que inclou números musicals aliens a la partitura, en una picada d'ullet a l'espectacle de varietès, als quals s'uneix el reconegut talent del català per convertir l'obra “en un autèntic xou”.

Per fer-ho, Font crea un marc previ per posar en escena l'obra i presenta els personatges, entre els quals incorpora també el pianista, com a treballadors d'una empresa de mudances, que, en descobrir la partitura de Viardot, es proposen representar-la.

Així mateix, Jesús Iglesias Noriega ha emmarcat l'elecció de l'obra com a reivindicació de la figura imprescindible de Pauline Viardot, filla del mític cantant, professor i compositor espanyol Manuel García, de qui les Arts va estrenar 'Un avvertimento ai gelosi' l'any passat.

“La també germana de la mítica Maria Malibrán és una de les dones més fascinants del segle passat: una intèrpret de veu prodigiosa i de personalitat enigmàtica i misteriosa, alhora que atraient i captivadora”.

“Cosmopolita, polifacètica, emprenedora i de cultura exquisida, va ser compositora, cantant, pianista, professora de cant i en la seva biografia es creuen algunes de les figures més rellevants de l'època: Gioachino Rossini, Frédéric Chopin, George Sand, Ferenc Liszt, Richard Wagner, Clara Schumann indicat Iglesias Noriega.

En un curs operístic que el Centre de Perfeccionament va començar amb l'estrena de la contemporània 'Zelle', de la britànica xinesa Jamie Man, la visió d'una altra dona pionera al seu temps, la 'Cendrillon', de Viardot, completa l'aposta formativa dels artistes aquest any.

L'actual promoció del Centre de Perfeccionament protagonitza aquest títol: Rosa Dávila ('Cendrillon'), Mariana Sofia ('Armelinde'), Iria Goti ('Maguelone'), Pilar Garrido ('La Fée'), Marcelo Solís ('Le Baron de Pictordu') i Maximiliano Spósito (' Aparisi. El tenor valencià Álvaro Diana interpreta el paper de Le Prince Charmant.

La producció compta amb escenografia de Manuel Zuriaga, vestuari de José María Adame i il·luminació de Nadia García. Després de les seues representacions al Teatre Martín i Soler, 'Cendrillon', en la seua adaptació al valencià, 'La Ventafocs', visitarà a partir del mes de juny amb el camió de les Arts Volant els municipis de la Comunitat Valenciana.

El Teatre Martín i Soler acull tres representacions obertes al públic general de l'obra els dies 9, 16 i 18 de febrer, juntament amb una funció reservada exclusivament al públic del programa didàctic 'Les Arts és Educació'. Les localitats per a 'Cendrillon' tenen un preu únic de 30 euros.

'Cendrillon'

'Cendrillon' és l'última obra de Pauline Viardot, estrenada el 1904, només sis anys abans de la seva mort. La també autora del llibret es basa a 'La Ventafocs' de Perrault, però introdueix algunes modificacions al conte, entre elles, la Ventafocs no té madrastra, però sí un pare una mica mentider, el Baró de Pictordu, que nega a la seva filla veritable, i les seves germanes Maguelone i Armelinde són egoistes, però no desagradables.

Musicalment, l'òpera de Viardot és un mirall de les amistats i vivències estètiques. No és difícil reconèixer frases dedicades a Massenet o Gounod; compassos insuflats de l'esperit de Wagner i, sobretot, del seu apreciat Chopin. Més enllà, flota a l'esperit de Cendrillon l'essència del teatre líric d'evasió francès que, durant la segona meitat del XIX, s'ha fet fort a París amb Offenbach: l'operette, el vodevil i l'opéra-comique havien irradiat el seu contagiós influx als teatres lírics d'evasió.

A 'Cendrillon', Viardot utilitza el cuplet de l'opereta i el vodevil gals, i en un moment històric en què a Espanya sorgeix el cuplet com a cançó-espectacle. En aquest sentit, la inclusió a l'espectacle de músiques preses de l'ingent repertori generat a Espanya entre el 1900 i la Guerra Civil -fonamentalment, a Madrid, Barcelona i València- respon a la que fos una realitat: la creació d'un nou repertori dramàtic-musical a partir de la barreja de models tradicionals del gènere noi i la sarsuela gran, amb els ritmes.