Elektra

Richard Strauss

18 gener 2020 · 19.00 h
21, 24, 27, 30 gener 2020 · 20.00
Sala Principal
Tragödie en un acte
Llibret d’Hugo von Hofmannsthal
basat en l’obra homònima de Sòfocles

Direcció musical
Marc Albrecht

Direcció d’escena
Robert Carsen

Escenografia
Michael Levine

Vestuari
Vazul Matusz

Il·luminació
Robert Carsen, Peter van Praet

Coreografia
Philippe Giraudeau

Producció
Opéra National de Paris, basada en una coproducció original del Teatro del Maggio Musicale Fiorentin i Tokyo Opera Nomori

Klytämnestra
Doris Soffel

Elektra
Iréne Theorin

Chrysothemis
Sara Jakubiak

Aegisth
Štefan Margita/strong>

Orest
Derek Welton

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director
Orquestra de la Comunitat Valenciana

L’Elektra de Hoffmansthal és una mirada nova a la grandesa dolguda de l’heroïna de Sòfocles que aprofundeix en els aspectes més pertorbadors, irracionals i primitius de la naturalesa humana. Ella és davant del món l’individu enfrontat al col·lectiu. I davant de si mateixa és el complex per un amor culpable i maculat. Batega el seu cor amb l’alé de la venjança i, complida aquesta, serà també final.

 

Amb Elektra Les Arts reprén el repertori líric alemany, un retrobament desitjat que arriba de la mà d’un dels grans noms de la direcció d’escena del nostre temps, Robert Carsen, que debuta a València amb una de les produccions més emblemàtiques de la seua carrera, estrenada en el Maggio Musicale Fiorentino i represa posteriorment per l’Òpera de París. Al capdavant del trio femení, la soprano sueca Iréne Theorin en el paper d’Elektra, una de les veus dramàtiques més importants dels últims anys, que s’enfrontarà en l’escenari a la imponent Klytämnestra de la veterana Doris Soffel, gran personalitat de la lírica amb més de quaranta anys de carrera internacional. La tercera en discòrdia amb la seua mare i la seua germana, Chrysothemis, és caracteritzada per la jove soprano liricodramàtica Sara Jakubiak, que s’endinsa per primera vegada en aquest rol que interpretarà posteriorment al Covent Garden. A l’orquestra, al capdavant de l’OCV, debuta el director alemany Marc Albrecht, recentment guardonat amb el premi International Opera Awards 2019 i convidat en les temporades d’òpera del Covent Garden, París, Berlín, Munic o els festivals de Bayreuth i Salzburg.

 

Pati posterior del palau reial de Micenes. Les serventes comenten l’estranya i malcarada conducta d’Electra, filla d’Agamèmnon, que ha deixat la llar familiar després de la mort d’aquest per a viure el seu dolor al marge de tots, rebutjant el contacte humà. Quan es queda a soles, Electra exposa l’objectiu de la seua existència: venjar el seu pare, assassinat per la seua esposa Clitemnestra i el seu amant Egist al seu retorn de la Guerra de Troia. Per a això confia en el seu germà Orestes, que roman desaparegut i al qual espera perquè l’ajude a consumar els seus desitjos.

 

Apareix Crisòtemis, la germana menuda d’Electra, que intenta previndre-la sobre el pla de la seua mare i el seu amant: tancar-la per a evitar la seua actitud acusadora. Resignada davant de la mort del seu pare, Crisòtemis només desitja poder portar una vida normal, unir-se a un home i tindre fills. Implora a Electra que desistisca de la seua actitud i torna al palau després de previndre-la contra la seua mare, que es troba molt alterada per un somni que la turmenta.

 

Pàl·lida i enjoiada, Clitemnestra fa la seua aparició. La reina mira amb desconfiança la seua filla, però insisteix a quedar-se a soles amb ella i la fa partícip dels seus malsons, que minen la seua existència. Electra li aconsella que faça un sacrifici humà per a acabar amb el seu turment, i descriu amb delectació que aquest sacrifici ha de ser la mort de la mateixa Clitemnestra, per part d’Orestes. L’aterrida dona queda immobilitzada pel pànic, però canvia d’actitud quan la seua dama de confiança apareix i li murmura alguna cosa a cau d’orella. Llavors ordena il·luminar el palau i abandona el pati amb gest triomfant.

 

Un crit esgarrador trau Electra de la seua confusió: és Crisòtemis, que anuncia a Electra la mort d’Orestes, trepitjat pels seus cavalls. Electra passa de la desesperació inicial a decidir que les dues han de ser les venjadores d’Agamèmnon, i intenta debades que la seua germana s’unisca als seus propòsits, cosa que la deixa abatuda i sola.

 

Un jove apareix al pati i manifesta el seu desig de veure la reina. Electra el rep amb desconfiança, però ell li confessa que Orestes viu, i acaba per mostrar-se com el seu germà, que ve a venjar el seu pare. Ella l’insta a consumar el seu propòsit, i poc després se sent el crit que anuncia la mort de Clitemnestra a les seues mans.

 

El pati queda fosc i en silenci. Egist arriba i se sorprén quan veu l’actitud conciliadora d’Electra, que li il·lumina el camí i l’insta a entrar a palau perquè puga celebrar la mort d’Orestes. Després de travessar la porta, se senten els seus crits de socors mentre és assassinat.

 

Crisòtemis arriba gojosa: el seu germà està viu i els assassins morts. Insta Electra a unir-se a la celebració, però aquesta s’entrega a una dansa de salvatge felicitat i cau morta davant dels seus ulls.