Elektra

Richard Strauss

18 gener 2020 · 19.00 h
21, 24, 27, 30 gener 2020 · 20.00
Sala Principal
Tragödie en un acte
Llibret d’Hugo von Hofmannsthal
basat en l’obra homònima de Sòfocles

Direcció musical
Marc Albrecht

Direcció d’escena
Robert Carsen

Escenografia
Michael Levine

Vestuari
Vazul Matusz

Il·luminació
Robert Carsen, Peter van Praet

Coreografia
Philippe Giraudeau

Producció
Opéra National de Paris, basada en una coproducció original del Teatro del Maggio Musicale Fiorentino i Tokyo Opera Nomori

Klytämnestra
Doris Soffel

Elektra
Iréne Theorin

Chrysothemis
Sara Jakubiak

Aegisth
Štefan Margita

Orest
Derek Welton

El preceptor d’Orest
Max Hochmuth*

Dama de confiança de Klytämnestra
Aida Gimeno*

La portadora del mantell
Emilie Pictet

Un jove servidor
Michael Pflumm

Un vell servidor
Bonifaci Carrillo**

La zeladora
Miranda Keys

Donzelles
Eva Kroon
Evgeniya Khomutova*
Emilie Pictet
Aida Gimeno*
Larisa Stefan*

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director
Orquestra de la Comunitat Valenciana

* Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

L’Elektra de Hoffmansthal és una mirada nova a la grandesa dolguda de l’heroïna de Sòfocles que aprofundeix en els aspectes més pertorbadors, irracionals i primitius de la naturalesa humana. Ella és davant del món l’individu enfrontat al col·lectiu. I davant de si mateixa és el complex per un amor culpable i maculat. Batega el seu cor amb l’alé de la venjança i, complida aquesta, serà també final.

 

Amb Elektra Les Arts reprén el repertori líric alemany, un retrobament desitjat que arriba de la mà d’un dels grans noms de la direcció d’escena del nostre temps, Robert Carsen, que debuta a València amb una de les produccions més emblemàtiques de la seua carrera, estrenada en el Maggio Musicale Fiorentino i represa posteriorment per l’Òpera de París. Al capdavant del trio femení, la soprano sueca Iréne Theorin en el paper d’Elektra, una de les veus dramàtiques més importants dels últims anys, que s’enfrontarà en l’escenari a la imponent Klytämnestra de la veterana Doris Soffel, gran personalitat de la lírica amb més de quaranta anys de carrera internacional. La tercera en discòrdia amb la seua mare i la seua germana, Chrysothemis, és caracteritzada per la jove soprano liricodramàtica Sara Jakubiak, que s’endinsa per primera vegada en aquest rol que interpretarà posteriorment al Covent Garden. A l’orquestra, al capdavant de l’OCV, debuta el director alemany Marc Albrecht, recentment guardonat amb el premi International Opera Awards 2019 i convidat en les temporades d’òpera del Covent Garden, París, Berlín, Munic o els festivals de Bayreuth i Salzburg.

 

Pati posterior del palau reial de Micenes. Les serventes comenten l’estranya i malcarada conducta d’Electra, filla d’Agamèmnon, que ha deixat la llar familiar després de la mort d’aquest per a viure el seu dolor al marge de tots, rebutjant el contacte humà. Quan es queda a soles, Electra exposa l’objectiu de la seua existència: venjar el seu pare, assassinat per la seua esposa Clitemnestra i el seu amant Egist al seu retorn de la Guerra de Troia. Per a això confia en el seu germà Orestes, que roman desaparegut i al qual espera perquè l’ajude a consumar els seus desitjos.

 

Apareix Crisòtemis, la germana menuda d’Electra, que intenta previndre-la sobre el pla de la seua mare i el seu amant: tancar-la per a evitar la seua actitud acusadora. Resignada davant de la mort del seu pare, Crisòtemis només desitja poder portar una vida normal, unir-se a un home i tindre fills. Implora a Electra que desistisca de la seua actitud i torna al palau després de previndre-la contra la seua mare, que es troba molt alterada per un somni que la turmenta.

 

Pàl·lida i enjoiada, Clitemnestra fa la seua aparició. La reina mira amb desconfiança la seua filla, però insisteix a quedar-se a soles amb ella i la fa partícip dels seus malsons, que minen la seua existència. Electra li aconsella que faça un sacrifici humà per a acabar amb el seu turment, i descriu amb delectació que aquest sacrifici ha de ser la mort de la mateixa Clitemnestra, per part d’Orestes. L’aterrida dona queda immobilitzada pel pànic, però canvia d’actitud quan la seua dama de confiança apareix i li murmura alguna cosa a cau d’orella. Llavors ordena il·luminar el palau i abandona el pati amb gest triomfant.

 

Un crit esgarrador trau Electra de la seua confusió: és Crisòtemis, que anuncia a Electra la mort d’Orestes, trepitjat pels seus cavalls. Electra passa de la desesperació inicial a decidir que les dues han de ser les venjadores d’Agamèmnon, i intenta debades que la seua germana s’unisca als seus propòsits, cosa que la deixa abatuda i sola.

 

Un jove apareix al pati i manifesta el seu desig de veure la reina. Electra el rep amb desconfiança, però ell li confessa que Orestes viu, i acaba per mostrar-se com el seu germà, que ve a venjar el seu pare. Ella l’insta a consumar el seu propòsit, i poc després se sent el crit que anuncia la mort de Clitemnestra a les seues mans.

 

El pati queda fosc i en silenci. Egist arriba i se sorprén quan veu l’actitud conciliadora d’Electra, que li il·lumina el camí i l’insta a entrar a palau perquè puga celebrar la mort d’Orestes. Després de travessar la porta, se senten els seus crits de socors mentre és assassinat.

 

Crisòtemis arriba gojosa: el seu germà està viu i els assassins morts. Insta Electra a unir-se a la celebració, però aquesta s’entrega a una dansa de salvatge felicitat i cau morta davant dels seus ulls.

Marc Albrecht. Director musical
El mestre alemany Marc Albrecht ha sigut des del 2011 director musical de la Dutch National Opera, Netherlands Philharmonic i Netherlands Chamber Orchestra. És convidat a teatres com la Scala (Die Frau ohne Schatten, Hänsel und Gretel), Festival de Bayreuth (Der fliegende Holländer), Covent Garden (Der fliegende Holländer), Festival de Salzburg (Lulu), Deutsche Oper de Berlín (Saint François d’Assise, Věc Makropulos, Das Wunder der Heliane de Korngold), Semperoper de Dresden (Wozzeck, La damnation de Faust, Elektra). Ha dirigit les orquestres de Cleveland, Concertgebouw d’Amsterdam, Nacional de França, Staatskapelle de Dresden, Academia Santa Cecilia a Roma, les simfòniques Ciutat de Birmingham, NHK de Tòquio i RAI de Torí, a més de les filharmòniques de Berlín, Munic i Viena. Entre les seues gravacions exitoses per al segell PentaTone cal destacar la realitzada al capdavant de la Filharmònica d’Estrasburg, amb obres de Berg, Korngold, Strauss i Schumann, els concerts per a piano de Dvořák, amb Martin Helmchen, així com Das Lied von der Erde i la Quarta simfonia de Mahler amb la Netherlands Philharmonic Orchestra, a més del Quartet per a piano Op. 25 de Brahms/Schönberg. També ha enregistrat en directe títols com Elektra, Der Rosenkavalier i Arabella.

Robert Carsen. Director d’escena
El director canadenc Robert Carsen es va formar amb la companyia de teatre britànica Bristol Old Vic. El seu pas a la direcció d’escena es va produir a Ginebra amb una producció de Mefistofele, la qual també va recórrer els Estats Units. Des d’aleshores, és un dels directors més sol·licitats pels teatres, entre ells la Scala (Giulio Cesare, La fanciulla del West, CO2, Falstaff, Don Giovanni, Les contes d’Hoffmann, Káťa Kabanová, Dialogues des Carmélites), Òpera de París (Tannhäuser, Die Zauberflote, Elektra, Capriccio, Les Boréades, Rusalka, Alcina, Les contes d’Hoffmann, Lohengrin, Nabucco, I Capuleti e I Montecchi, Manon Lescaut), Metropolitan (Der Rosenkavalier, Ievgueni Oneguin, Mefistofele), Covent Garden (Der Rosenkavalier, Falstaff), així com els festivals de Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne. La seua proposta de Dialogues des Carmélites ha sigut vista a Amsterdam, Madrid, Viena, Toronto, Colònia, Anvers, Chicago, Niça i Londres, i el muntatge de Der Ring des Nibelungen ha viatjat a Colònia, Venècia, Xangai, Barcelona i Madrid. En juny del 2019, Robert Carsen va concebre i dirigir “Karl For Ever”, la celebració en memòria de Karl Lagerfeld filmada en directe en el Grand Palais de París.

Iréne Theorin. Elektra
Aclamada com una de les millors sopranos dramàtiques de l’actualitat, Iréne Theorin és invitada habitual en els teatres i auditoris de tot el món. Especialista en el repertori alemany dramàtic, la cantant sueca ha sigut reconeguda per la seua musicalitat i la profunditat de les seues interpretacions en escenaris com la Scala, Metropolitan, Covent Garden, les Staatsoper de Berlín i Viena, Òpera de París, Semperoper de Dresden i els festivals de Bayreuth i Salzburg. Ha encarnat Brünnhilde en l’Anell wagnerià a la Scala, Metropolitan, Covent Garden, les Staatsoper de Berlín i Viena, així com en les òperes de San Francisco i Washington. Altres dels seus papers més sol·licitats són Isolde, Turandot i, sobretot, Elektra, amb la qual ha triomfat a Salzburg, Munic, París, Estocolm i Dresden. Premi Campoamor per la seua Brünnhilde (Die Walküre) al Liceu. 

Sara Jakubiak. Chrysothemis
Natural de Bay City (Michigan, els Estats Units), encara que és d’ascendència polonesa i alemanya, la soprano Sara Jakubiak va formar part de la companyia de l’ Òpera de Frankfurt entre el 2014 i el 2018, on va destacar en una àmplia varietat de papers. Entre els seus compromisos més recents cal esmentar el rol de Heliane en Das Wunder der Heliane de Korngold en la Deutsche Oper de Berlín, Eva en Die Meistersinger von Nürnberg amb Kirill Petrenko a Munic, Agathe en Der Freischütz amb Christian Thielemann a Dresden, Tatiana en Ievgueni Oneguin i Marta en La passatgera de Mieczysław Weinberg a Frankfurt. Els seus compromisos inclouen el debut com a Crisotemis en Elektra en Les Arts i posteriorment en el Covent Garden, Dorota en Schwanda, Der Dudelsackpfeifer de Jaromír Weinberger i el seu debut com a Sieglinde en extractes de Die Walküre al Festival Verbier de Suïssa. 

Doris Soffel. Klitämnestra
La mezzosoprano alemanya Doris Soffel és una de les més prestigioses intèrprets de Wagner i Strauss dels nostres temps. Ha cantat als teatres de més renom, entre els quals la Scala, Bayerische Staatsoper de Munic, Òpera de París i els festivals de Bayreuth i Salzburg. Actua amb les millors orquestres i directors d’escena i ha sigut dirigida per batutes llegendàries, com les de Herbert von Karajan, Georg Solti, Carlo Maria Giulini, Wolfgang Sawallisch, Lorin Maazel o Giuseppe Sinopoli, a més de Christian Thielemann, Simon Rattle, Philippe Jordan, Kent Nagano, Daniel Barenboim, Zubin Mehta i Kirill Petrenko. Com a solista de concert ha brillat amb les seues interpretacions de Mahler, Brahms, Sibelius i Strauss. La seua extensa discografia (més de 60 CD) i nombrosos DVD són testimoni de la versatilitat i bellesa de la seua veu, i els èxits sembrats durant la seua extensa carrera. 

Štefan Margita. Aegisth
Al llarg de la seua carrera, Štefan Margita ha cantat junt amb mestres com Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Pierre Boulez, Hartmut Haenchen, Fabio Luisi, Kent Nagano, Esa-Pekka Salonen i Simon Rattle. Entre els papers més interpretats habitualment pel tenor eslovac figuren Filka Morozov en Des de la casa dels morts de Janáček, Loge en Das Rheingold, Shuiskij en Borís Godunov o Tambourmajor en Wozzeck, en els principals teatres d’Europa i dels Estats Units. L’últim paper debutat va ser Captaine Vere en Billy Budd de Britten a Praga. 

Derek Welton. Orest
El baix-baríton australià Derek Welton és solista de la Deutsche Oper de Berlín. El seu repertori el formen papers com Wotan en Das Rheingold, Klingsor en Parsifal o El pare en Hänsel und Gretel. Entre els seus compromisos com a solista convidat figuren els papers de Klingsor (Festival de Bayreuth, Bayerische Staatsoper de Munic), Escamillo (Staatsoper d’Hamburg) i Herald en Lohengrin (Semperoper de Dresden). Alguns concerts recents inclouen El castell del duc Barbablava (Festival Enescu), Novena simfonia de Beethoven (Malmö). 

Max Hochmuth. Preceptor d’Orest
Va iniciar els seus estudis de cant als quinze anys. A partir del 2013 cursa la Llicenciatura en Arts Musicals a la Universitat Nacional de les Arts a Buenos Aires. Des d’aleshores comença a interpretar papers com Colas (Bastien und Bastienne), Baltazar (Amahl and The Night Visitors), Abbot (Curlew River) i Pluton (La Descente d’Orpheé aux Enfers). Mitjançant l’Institut Superior d’Arts del Teatre Colón (ISATC) va participar en Les Indes galantes de Rameau i Selva morale e spirituale de Monteverdi. Forma part del Centre Plácido Domingo. 

Michael Pflumm. Jove servidor
Després de graduar-se a la Hochschule für Musik de Friburg, el tenor alemany Michael Pflumm va formar part de les companyies estables del Teatre de Basilea, Deutsche Oper am Rhein i Komische Oper de Berlín. A les últimes temporades ha actuat al Teatre alla Scala de Milà, Òpera de París, Teatre Real a Madrid, Semperoper de Dresden i al Festival de Salzburg. En la temporada 2019-2010 participa en Die Frau ohne Schatten amb Vladimir Jurowski al Musikfest de Berlín, Moses und Aron de Schönberg amb Lothar Zagrosek al Festival George Enescu de Bucarest, Simfonia de Berio amb Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín, una versió escenificada de Das Lied von der Erde amb la Klangforum Wien al Wiener Festwochen, Festival d’Erl (Àustria) i a Sotxi (Rússia), a més d’A Child of our Time de Tippett amb Michail Jurowski en l’Òpera de Bonn. 

Bonifaci Carrillo. Vell servidor
Nascut a Montitxelvo (València), va rebre la seua formació musical a la Unió Musical de Montitxelvo i, posteriorment, a l’Escola Musical de la Vall d’Albaida. Alumne d’Enriqueta Tarrés, ha rebut també classes de Roberto Scandiuzzi, Carmen Marqués, Francisco Valls, Víctor Alonso i Gloria Fabuel. Actualment és alumne d’Antonio Lemmo. Com a solista va debutar al Palau de la Música de València amb Melitone en La forza del destino. Ha participat en nombroses produccions i concerts per la Comunitat Valenciana. Ha fet el paper del Tio Estrop en les representacions de Maror, de Manuel Palau, a Les Arts. Des del 1998 és membre del Cor de la Generalitat Valenciana.

Miranda Keys. Zeladora
La soprano australiana Miranda Keys va rebre la seua formació musical a Londres, on va passar per tres prestigioses institucions com ho són Guildhall School of Music, Royal College of Music i National Opera Studio. Atresora diversos premis, entre ells el BBC Cardiff Singer of the World (2007). Ha participat en Götterdämmerung sota la direcció de Simon Rattle (Ais de Provença i Salzburg), Mark Elder, Ed Spanjaard i Donald Runnicles (BBC Proms), així com en produccions de Die Walküre amb el mestre Mark Elder i Fidelio junt amb Gianandrea Noseda a Torí. Compromisos recents i futurs inclouen, entre altres, Elektra a París dirigida per Philippe Jordan i als Proms de la BBC amb Semyon Bychkov, Marianne en Der Rosenkavalier (Londres, Munic, Nova York i Zuric) i Lady Macbeth de Mtsensk al Covent Garden. 

Eva Kroon. Primera donzella
Eva Kroon ha aconseguit situar-se els darrers anys en primera línia del panorama musical holandés com a intèrpret de papers per a registres greus. Actua amb assiduïtat en la Dutch National Opera, amb títols com Parsifal, Manon Lescaut, Dialogues des Carmélites o Les contes d’Hoffmann. Ha cantat, dirigida per Stéphane Denève, Marc Albrecht i Carlo Rizzi, entre altres. En l’àmbit concertístic ha participat com a solista en les passions segons Sant Mateu i Sant Joan de Bach, els rèquiems de Verdi i Mozart i Petite messe solenelle de Rossini. En el camp del recital, ha cantat cicles de Mahler, Wagner, Brahms i Strauss. En la temporada 2019-2020 participa en Die Frau ohne Schatten (Veu de les altures) i Die Walküre (Grimgerde), ambdues en la Dutch National Opera.

Evgeniya Khomutova. Segona donzella
Va cursar els seus estudis musicals al Conservatori Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg, la seua ciutat d’origen. Posteriorment va ampliar la seua formació amb Richard Shaw a la Royal Academy of Music i amb Dominic Wheeler a la Guildhall School of Music and Dance a Londres. El seu repertori el formen papers com Marta (Iolanta), Polina (La dama de piques), Dido (Dido and Aeneas), Charlotte (Werther) o Cherubino (Le nozze di Figaro). Forma part del Centre Plácido Domingo. 

Emilie Pictet. Tercera donzella / Portadora del mantell
A més de la seua activitat com a cantant d’òpera, Emilie Pictet crea, munta i produeix els seus projectes personals musicoteatrals basats en dones amb extraordinaris destins i biografies. Formada a la Felix-Mendelssohn Bartholdy Hochschule de Leipzig, ha participat en produccions d’òpera d’àmbit internacional, entre elles Die Zauberflöte e Il trovatore al Festival d’Avenches. També ha actuat com a solista al Wigmore Hall de Londres, Mozart-Saal de Viena i Megaron d’Atenes, amb solistes de la Filharmònica de Viena. A l’Òpera de Basilea ha interpretat els papers de Musetta, Blanche de la Force i papers de sarsueles dirigides escènicament per Calixto Bieito, així com Fiordiligi i Pamina. Ha actuat en teatres de Ginebra, Marsella i Nantes, a més dels festivals de l’Escorial a Madrid, Salzburg i Musiques Interdites de Marsella.

Aida Gimeno. Quarta donzella / Confident
La soprano Aida Gimeno va realitzar els seus estudis musicals als conservatoris de Segòvia i Castella i Lleó.  Va proseguir la seua formació a la Guildhall School of Music and Drama. Actualment forma part del Centre Plácido Domingo. El 2016 va interpretar el paper de Serpetta a La finta giardiniera. A més, ha participat en els cors de títols com Iolanta, Dialogues des Carmélites i El barberillo de Lavapiés.

Larisa Stefan. Cinquena donzella
Natural de Romania, la soprano coloratura Larisa Stefan va perfeccionar la seua tècnica a l’Accademia Rossiniana Alberto Zedda de Pesaro, després de la formació musical inicialment cursada al seu país. En la temporada 2019-2020 continua la seua trajectòria professional al Centre Plácido Domingo. També ha participat en classes magistrals de Mariella Devia, Juan Diego Flórez i Ernesto Palacio. Entre els papers interpretats cal destacar Musetta de La Bohème (Òpera de Cluj, Romania), Contessa di Folleville en Il viaggio a Reims (Teatro Rossini de Pesaro) i Clorinda en La Cenerentola (Orquestra Filharmònica Estatal de Sibiu, Romania).

Conferència Ramon Gener

Perspectives

Berklee a Les Arts

10 gener 2020, Auditori

14 gener 2020, Aula Magistral

28 gener 2020. La mitología griega y su vigencia a través de la música, Aula Magistral.