Luisa Fernanda

Federico Moreno Torroba

15 , 18, 22 desembre 2014 • 9, 12 gener 2015 - Les funcions comencen a les 20.00 h . Diumenges i festius , a les 19.00 h
Sala Principal
Comèdia lírica en tres actes
Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
Música de Federico Moreno Torroba.

Descargas: pdf_icon Libreto

Dirección musical
Jordi Bernàcer

Dirección de escena y espacio escénico
Emilio Sagi

Vestuario
Pepa Ojanguren

Iluminación
Eduardo Bravo

Producción
Teatro Real de Madrid


Ballet de la Generalitat

Inmaculada Gil-Lázaro, directora

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales
, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Luisa Fernanda
Davinia Rodríguez

Vidal Hernando
Plácido Domingo

Carolina Isabel Rey
Javier Celso Albelo (15, 18, 22)
José Bros (9, 12)

Mariana
María José Suárez

Aníbal / vareador
Vicenç Esteve

Rosita
Sandra Ferrández

Don Florito
Juansa Lloret

Don Luis Nogales
Miguel Sola

Bizco Porras
David Rubiera

El Saboyano
Emilio Sánchez

Don Lucas
David Fruci *

Capitán
Germán Olvera *

Vendedora de cocos
Carmen Avivar **

Vendedor de abanicos
José Enrique Requena **

Un hombre
Bonifaci Carrillo **

Pollo primero
Lluís Martínez **

Pollo segundo
Antonio Gómez **

Una niña
Pau Castells

* Centre de Perfeccionament Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

Sinopsi

ACTE I. Madrid, últims dies del regnat d’Isabel II. Plaça de San Javier. La posadera Mariana conversa amb la costurera Rosita. En aquesta mateixa plaça viu el funcionari jubilat Don Florito amb la seva filla Luisa Fernanda, qui està enamorada del militar Javier Moreno. Aquest, després de continuades absències, acudeix per fi a visitar-just quan ella està en missa. Mentre Javier espera a la plaça, el revolucionari Luis Nogales i el seu amic Aníbal intenten convèncer-ho perquè s’uneixi a la causa republicana. En advertir que la duquessa Carolina, cambrera de la reina, els escolta, es fiquen a la posada. Entre tant arriba Luisa Fernanda, visiblement trist al no veure a Javier. Mariana la consola aconsellant-li que s’oblidi d’ell i presti atenció al ric hisendat extremeny Vidal Hernando que s’allotja en el seu posada. Luisa coqueteja amb ell uns moments, però al final li dóna carabasses després confessar-li que està enamorada de Javier. Quan Aníbal comunica victoriós al seu col·lega Vidal que Javier donarà suport a la revolució, Vidal, furiós, es declara monàrquic per tal de portar la contrària al seu rival. De camí a casa de Luisa, Javier és seduït per Carolina, davant la mirada incrèdula d’Aníbal i Vidal, que intueixen que Javier es farà monàrquic després de caure en els braços de la duquessa. Luisa Fernanda es desmaia commocionada per la traïció. Malgrat ser monàrquica com el seu pare, decideix unir-se, per despit, als revolucionaris.

ACTE II. Voltants de l’Església de Sant Antoni. Carolina intenta que Vidal es passi al bàndol monàrquic. Però és en va. Ell romandrà al costat dels republicans per tal de protegir Luisa. D’altra banda, Mariana i Rosita no han tingut èxit en la recollida d’almoines per al sant, per la qual cosa Carolina proposa subhastar el ball. Vidal supera tots els homes en la licitació per ballar amb Carolina, fins i tot a Javier, a qui regala el ball com a gest de menyspreu. Ell accepta després de llançar el seu guant en senyal de repte.
Dies més tard, als carrers de Madrid comencen els primers enfrontaments entre monàrquics i republicans. En una primera lluita Vidal fa caure el cavall de Javier i aquest queda a mercè dels revolucionaris, encara que finalment és salvat per Luisa. Més tard, els monàrquics contraataquen i, després d’alliberar a Javier, sufoquen la rebel·lió, que conclou amb l’arrest de Nogales com a principal instigador. Javier i Carolina s’abracen victoriosos. Luisa promet casar-se amb Vidal.

ACTE III. Devesa extremenya de Vidal. Després de molts contratemps, la revolució ha triomfat. Carolina ha estat bandejada a Portugal i Javier està desaparegut després de la caiguda del tron ​​d’Isabel II. Mariana, Luisa i Don Florito preparen les celebracions del casament a la finca de Vidal. Arriba Aníbal de Portugal, que porta amb si a Javier. Aquest, desesperat, demana veure a Luisa. Quan estan a soles els dos, Luisa confessa que, tot i que encara l’estima, ha decidit ser fidel a l’extremeny. Vidal, conscient que mai aconseguirà que el cor de Luisa li pertanyi, la insta que es marxi per sempre amb Javier.