Don Pasquale

Gaetano Donizetti

31 gener 2015 · 3, 5, 8, 11, 13 febrer 2015 - Les funcions comencen a les 20.00 h. Diumenges i festius, a les 19.00 h
Sala Principal
Opera buffa en tres actes.
Llibret de Giovanni Ruffini i Gaetano Donizetti, adaptat del text d'Angelo Anelli per a l'òpera Ser Marcantonio de Stefano Pavesi.
Estrena: París, 3 gener 1843, Théâtre-Italien.

DESCARGAS: pdf_icon Libreto

Dirección musical
Roberto Abbado

Dirección de escena
Jonathan Miller
Rodula Gaitanou
(reposición)

Producción
Maggio Musicale Fiorentino
Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales
, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Don Pasquale
Michele Pertusi

Norina
Nadine Sierra

Ernesto
Maxim Mironov

Malatesta
Artur Ruciński
Germán Olvera (3)

Un notario
Shi Zong*

*Centre de Perfeccionament Plácido Domingo

SINOPSI

Acte I

Don Pasquale, un vell ric i solter, exigeix ​​al seu nebot Ernesto que abandoni la seva nòvia Norina, jove vídua i sense diners, i es casi amb una noia adinerada que ell li ha buscat. Ernest, perdudament enamorat de Norina, es nega. Don Pasquale, disposat a donar un escarment al noi, decideix desheredarlo i li anuncia que serà ell qui es casi, concretament amb la germana del seu amic Malatesta, una bella i innocent jove a la qual coneixerà en breu. Mentrestant, Malatesta compte a Norina el pla que ha ideat per burlar Don Pasquale amb l’objectiu que aquest consenti que Ernesto i ella es casin: Norina serà presentada a Don Pasquale com Sofronia, la germana que Malatesta té al convent, i un fals notari els unirà en matrimoni. Llavors, Norina començarà a fer-li la vida impossible al vell.

Acte II

Ernest, abatut després de ser rebutjat pel seu oncle, ha decidit renunciar a Norina per evitar que ella sigui desgraciada vivint amb ell en la pobresa. Malatesta presenta per fi a Don Pasquale a la seva tímida germana Sofronia. Aquest queda encantat i el notari es disposa a casar-los. Ernest, que en aquell moment anava a acomiadar-se de la seva oncle ia abandonar la casa per sempre, gairebé ho tira tot a rodar l’advertir que Sofronia és en veritat Norina. Però l’hàbil Malatesta li convenç perquè secundi l’embolic. Després de la cerimònia, Sofronia es transforma en una dona capritxosa i malbaratadora davant la mirada perplexa de Don Pasquale.

Acte III

La vida matrimonial de Don Pasquale és un absolut infern. Les despeses desmesurats de la seva dona i el seu insuportable comportament li han amargat l’existència. Sofronia es disposa a anar al teatre sola. El vell tracta de detenir-la, però ella li propina una bufetada. En sortir, Sofronia deixa caure deliberadament una nota en què revela una cita amb el seu amant al jardí aquesta mateixa nit. Don Pasquale intentarà enxampar in fraganti amb l’ajuda de Malatesta.

Més tard, al jardí, té lloc la trobada amorosa de Norina i Ernesto. Don Pasquale s’aproxima per sorprendre’ls, però Ernesto fuig sense ser reconegut. Sofronia nega la seva culpabilitat davant seu espòs. Llavors, Malatesta intervé i proposa com a càstig que vinguin a viure a la casa Ernesto i Norina. Sofronia, indignadíssima, manifesta que no està disposada a romandre en la mateixa llar amb una altra dona. Partirà l’endemà. Don Pasquale, que al cap veu la possibilitat d’alliberar-se de la seva dona, crida de seguida al seu nebot i li concedeix permís perquè es casi amb Norina. Quan es descobreix que Sofronia i Norina són la mateixa persona, Don Pasquale comprèn que ha estat burlat i els perdona a tots.