WOZZECK
FUNCIÓ EXCLUSIVA PER A JOVES FINS A 28 ANYS
El 23 de maig de 2022 · 19.00 h
Sala Principal
WOZZECK
Alban BergÒpera en tres actes
Llibret del compositor
basat en l’obra Woyzeck de Georg Büchner
Festa post-òpera amb DJ Sansixto després de la funció!
Una experiència musical integral!
L'òpera d’Alban Berg, estrenada
al desembre de 1925, relata una història real, la del soldat Johann
Christian Woyzeck. Un drama de denúncia social i de caire
psicomèdic que va inspirar Karl Georg Büchner per a escriure, cap
al 1836, la que es considera la primera tragèdia expressionista en
llengua alemanya, malgrat haver quedat inconclusa i sense un ordre
clar en les escenes. D'aquests materials, Alban Berg va agafar
quinze parts i va organitzar una dramatúrgia personal estructurada
en tres actes amb cinc escenes cadascun. Wozzeck és una
tragèdia unipersonal amb una víctima i diversos botxins, elevada a
paradigma d'una classe proletària pobra i explotada, en la qual les
privacions materials són posades en directa relació amb les seues
misèries morals.
Equip creatiu
Direcció musical
James Gaffigan
Direcció d'escena
Andreas Kriegenburg
Escenografia
Harald B. Thor
Vestuari
Andrea Schraad
Il·luminació
Stefan Bolliger
Coreografia
Zenta Haerter
Repartiment
Wozzeck
Peter Mattei
Tambor major
Christopher Ventris
Andres
Tansel Akzeybek
Capità
Andreas Conrad
Doktor
Franz Hawlata
Primer aprenent
Patrick Guetti
Segon aprenent
Yuriy Hadzetskyy
Un boig
Joel Williams
Marie
Eva-Maria Westbroek
Margret
Alexandra Ionis
Un soldat
Jorge Franco++
Escolania de la Mare de Déu dels
Desemparats
Director Luis Garrido
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Centre de
Perfeccionament
Producció de la Bayerische Staatsoper i New National Theatre, Tòquio
Sinopsi
Acte I
Wozzeck, soldat jove i humil, pateix incomprensió i aïllament, víctima d’un ordre social establit en el qual l’abús de poder i el menyspreu que exerceixen sobre ell el seu capità envanit, el despietat doctor o el groller tambor major, unit a la seua penúria econòmica i a la turmentosa relació sentimental amb Marie, l’han portat a un estat de desequilibri mental i emocional.
Pel matí Wozzeck afaita el capità. Aquest li retrau el seu mode de vida: conviu amb una dona i el fill de tots dos sense estar casat, treballa massa ràpid i es planteja qüestions incòmodes, cosa que irrita especialment el seu superior, qui considera que el jove pensa en excés. Per la vesprada, Wozzeck talla llenya al camp amb el seu company Andres, quan té una al·lucinació que el fa escoltar sorolls estranys i veure foc. El seu amic entona una cançó per a calmar-lo. En fer-se de nit, Marie cuida del xiquet en casa. Observa per la finestra el pas dels soldats, mentre dirigeix la mirada coqueta al tambor major de la banda. Arriba Wozzeck esgotat i poc comunicatiu. Li conta a Marie les seues paranoies i se’n va de seguida, sense parar atenció al fill.
Wozzeck va a la consulta del doctor, el qual ambiciona reconeixement professional gràcies a l’experiment que realitza amb Wozzeck -a canvia d’una propina ridícula- i que consisteix en una estranya dieta a base de fesols. Tanmateix, el doctor no fa cas dels símptomes de malaltia mental que evidencia el soldat. Mentre, Marie es recrea en braços del seductor tambor major, al qual ha rebut en sa casa.
Acte II
Marie es mira a l’espill amb unes arracades precioses que li ha regalat el tambor major. Wozzeck la sorprén i li pregunta per la procedència de les joies. Ella explica que havia perdut aquestes arracades i que, finalment, han aparegut. Wozzeck se’n va després de deixar-li la paga i els diners extra aconseguits dels seus serveix al capità i al doctor. Justament, aquests dos, es troben casualment més tard pel carrer. El capità fa broma amb les presses que du el doctor i aquest, irritat, alerta l’oficial amb un diagnòstic sobre les terribles malalties que patirà pròximament. Quan arriba Wozzeck, esdevé la diana de les burles del capità i del doctor, els quals tafanegen sobre la infidelitat de Marie. El jove se’n va pesarós. En arribar a casa demana explicacions a Marie. La xica respon amb evasives. Llavors el soldat li alça la mà amb un gest enèrgic. La seua parella li planta cara i li adverteix que abans prefereix el colp d’un ganivet que el d’una mà.
A boqueta nit, els soldats i la gent del poble beuen i ballen en una taverna. Wozzeck s’emborratxa sense apartar la mirada de Marie, que balla amb el tambor major. El seu amic Andres intenta conversar amb ell, però Wozzeck torna a experimentar al·lucinacions i esmenta la mort. Per si no fora prou, un boig que seu al seu costat afirma que ho veu tot tintat de roig i amb olor de sang. Per la nit, en la caserna, Wozzeck no pot dormir, turmentat per imatges i sons terribles que passen pel seu cap. El tambor major entra ebri en l’estança. En veure Wozzeck es burla d’ell i l’agredeix brutalment fins a deixar-lo ple de sang i estés a terra.
Acte III
Marie llig passatges de la Bíblia sobre Maria Magdalena en companyia del seu fill. Està inquieta perquè fa dies que no sap res de Wozzeck. En les seues pregàries implora perdó al Salvador.
Es fa de nit. Wozzeck passeja amb Marie per la senda del bosc que porta a l’estany. La dona, espantada davant de les preguntes i amenaces de Wozzeck, se’n vol anar, però ell li ho impedeix i l’apunyala. Després de cometre l’assassinat, el soldat troba refugi a la taverna. Allà beu fins emborratxar-se. Els que hi ha presents se n’adonen que Wozzeck porta les mans i les mànigues plenes de sang. Llavors, fuig espaordit cap a l’estany per a recuperar l’arma del crim i desfer-se’n. Wozzeck troba el ganivet al costat del cos de Marie i el llança a l’estany. Amb la idea d’agafar el ganivet i tirar-lo més lluny, es submergeix en l’aigua i s’ofega. El doctor i el capità, que passegen prop, escolten gemecs de mort. Tanmateix, decideixen no fer res i continuen el seu camí. Pel matí, davant de la casa de Marie, el fill de Wozzeck juga amb altres xiquets. Un d’ells li anuncia que sa mare ha aparegut morta.
Wozzeck, soldat jove i humil, pateix incomprensió i aïllament, víctima d’un ordre social establit en el qual l’abús de poder i el menyspreu que exerceixen sobre ell el seu capità envanit, el despietat doctor o el groller tambor major, unit a la seua penúria econòmica i a la turmentosa relació sentimental amb Marie, l’han portat a un estat de desequilibri mental i emocional.
Pel matí Wozzeck afaita el capità. Aquest li retrau el seu mode de vida: conviu amb una dona i el fill de tots dos sense estar casat, treballa massa ràpid i es planteja qüestions incòmodes, cosa que irrita especialment el seu superior, qui considera que el jove pensa en excés. Per la vesprada, Wozzeck talla llenya al camp amb el seu company Andres, quan té una al·lucinació que el fa escoltar sorolls estranys i veure foc. El seu amic entona una cançó per a calmar-lo. En fer-se de nit, Marie cuida del xiquet en casa. Observa per la finestra el pas dels soldats, mentre dirigeix la mirada coqueta al tambor major de la banda. Arriba Wozzeck esgotat i poc comunicatiu. Li conta a Marie les seues paranoies i se’n va de seguida, sense parar atenció al fill.
Wozzeck va a la consulta del doctor, el qual ambiciona reconeixement professional gràcies a l’experiment que realitza amb Wozzeck -a canvia d’una propina ridícula- i que consisteix en una estranya dieta a base de fesols. Tanmateix, el doctor no fa cas dels símptomes de malaltia mental que evidencia el soldat. Mentre, Marie es recrea en braços del seductor tambor major, al qual ha rebut en sa casa.
Acte II
Marie es mira a l’espill amb unes arracades precioses que li ha regalat el tambor major. Wozzeck la sorprén i li pregunta per la procedència de les joies. Ella explica que havia perdut aquestes arracades i que, finalment, han aparegut. Wozzeck se’n va després de deixar-li la paga i els diners extra aconseguits dels seus serveix al capità i al doctor. Justament, aquests dos, es troben casualment més tard pel carrer. El capità fa broma amb les presses que du el doctor i aquest, irritat, alerta l’oficial amb un diagnòstic sobre les terribles malalties que patirà pròximament. Quan arriba Wozzeck, esdevé la diana de les burles del capità i del doctor, els quals tafanegen sobre la infidelitat de Marie. El jove se’n va pesarós. En arribar a casa demana explicacions a Marie. La xica respon amb evasives. Llavors el soldat li alça la mà amb un gest enèrgic. La seua parella li planta cara i li adverteix que abans prefereix el colp d’un ganivet que el d’una mà.
A boqueta nit, els soldats i la gent del poble beuen i ballen en una taverna. Wozzeck s’emborratxa sense apartar la mirada de Marie, que balla amb el tambor major. El seu amic Andres intenta conversar amb ell, però Wozzeck torna a experimentar al·lucinacions i esmenta la mort. Per si no fora prou, un boig que seu al seu costat afirma que ho veu tot tintat de roig i amb olor de sang. Per la nit, en la caserna, Wozzeck no pot dormir, turmentat per imatges i sons terribles que passen pel seu cap. El tambor major entra ebri en l’estança. En veure Wozzeck es burla d’ell i l’agredeix brutalment fins a deixar-lo ple de sang i estés a terra.
Acte III
Marie llig passatges de la Bíblia sobre Maria Magdalena en companyia del seu fill. Està inquieta perquè fa dies que no sap res de Wozzeck. En les seues pregàries implora perdó al Salvador.
Es fa de nit. Wozzeck passeja amb Marie per la senda del bosc que porta a l’estany. La dona, espantada davant de les preguntes i amenaces de Wozzeck, se’n vol anar, però ell li ho impedeix i l’apunyala. Després de cometre l’assassinat, el soldat troba refugi a la taverna. Allà beu fins emborratxar-se. Els que hi ha presents se n’adonen que Wozzeck porta les mans i les mànigues plenes de sang. Llavors, fuig espaordit cap a l’estany per a recuperar l’arma del crim i desfer-se’n. Wozzeck troba el ganivet al costat del cos de Marie i el llança a l’estany. Amb la idea d’agafar el ganivet i tirar-lo més lluny, es submergeix en l’aigua i s’ofega. El doctor i el capità, que passegen prop, escolten gemecs de mort. Tanmateix, decideixen no fer res i continuen el seu camí. Pel matí, davant de la casa de Marie, el fill de Wozzeck juga amb altres xiquets. Un d’ells li anuncia que sa mare ha aparegut morta.
