Rigoletto

Giuseppe Verdi

11, 14, 17, 19, 22 maig 2019

 
Sala Principal

Òpera en tres actes. Música de Giuseppe Verdi. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en Le roi s’amuse de Victor Hugo. Estrena: Venècia, 11 març 1851, Teatro La Fenice.


 

 

 

 

 

Direcció musical
Roberto Abbado

Direcció d’escena
Emilio Sagi

Escenografia
Ricardo Sánchez-Cuerda

Vestuari
Miguel Crespí

Il·luminació
Eduardo Bravo

Coreografia
Nuria Castejón

Coproducció
ABAO
Teatro São Carlos de Lisboa

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Cor de la Generalitat Valenciana

Rigoletto
Leo Nucci (11, 14)
Vladimir Stoyanov
(17, 19, 22)

Gilda
Maria Grazia Schiavo

Duca di Mantova
Celso Albelo

Sparafucile
Marco Spotti

Maddalena
Nino Surguladze

Monterone
Gabriele Sagona

Rigoletto, el drama de l’agitador silenciós i maleït.

Un bufó deforme i malalt de rancor. Així era l’ésser nascut el 1851 de la unió entre Giuseppe Verdi i Victor Hugo.

Un agitador silenciós, que odia tots i que ordeix una espiral de maldats on cauen, per la diversió més irresponsable, aquells que l’envolten i el menyspreen. Un podrimer moral, del qual a penes ix per a cuidar d’una llum d’amor llunyana, oculta i insospitada. Un vehicle perfecte per al retrat en negatiu de l’heroi romàntic, instrument en pro del mal, la grandesa principal i final del qual arribarà quan ell siga maleït i muira l’únic bé que ha fet en la vida, llum d’amor llunyana: la seua filla.

Un èpic al·legat a la bellesa de l’ànima humana, sovint oculta sota la lletjor més repulsiva.

Acte I

Quadro I

Palau ducal de Màntua, segle XVI. El llibertí Duc de Màntua celebra una gran festa en els salons de la seua mansió. Davant dels cortesans, presumeix de les seues conquistes amoroses. L’última, una jove a qui ronda, fent-se passar per estudiant, cada diumenge, quan ella ix de l’església. Però la que ara ha despertat l’interés del seductor és la comtessa de Ceprano. S’escapa amb ella a una habitació del palau, davant dels mateixos ulls del seu marit. Rigoletto, un bufó geperut de la cort, es burla del comte de Ceprano i ix darrere del Duc. Marullo aprofita la seua absència i revela als altres que Rigoletto té una amant secreta. Els cortesans, farts de les burles del bufó, planegen raptar-la eixa mateixa nit per a donar-li un escarment.

El Duc i Rigoletto tornen a unir-se a la festa. El sarau es veu alterat per la irrupció de l’ancià comte de Monterone i les dures paraules que profereix en públic cap al Duc per haver deshonrat la seua filla. Monterone és arrestat, però abans que se l’emporten maleeix de manera intimidatòria el vil seductor i el seu bufó.

Quadro II

Fosqueja. Rigoletto es dirigeix cap a la seua llar molt pensatiu, angoixat per la maledicció de Monterone, quan és sorprés per Sparafucile, un assassí a sou que li ofereix els seus servicis. Rigoletto li pregunta on pot localitzar-lo si el necessita més avant, i prossegueix el seu camí. Quan entra en sa casa i per fi veu la seua filla Gilda, tots els pensaments pessimistes desapareixen de la ment de l’acomplexat i supersticiós bufó. Ella és l’única persona que té al món i la seua raó d’existir. Temorós que algú li faça mal, la manté incomunicada del món exterior, custodiada per la dida Giovanna.

Rigoletto se’n va. El Duc de Màntua es cola en el jardí de la casa i llança una bossa de monedes a la dida per a comprar el seu silenci. A soles ja amb Gilda, el llibertí es presenta com a “Gualtier Maldè”, l’humil estudiant que l’ha esperat cada diumenge a l’eixida de l’església. Després de declarar el seu amor a la jove, fuig precipitadament en sentir passos d’algú que s’acosta. Mentres Gilda recorda emocionada la trobada amb el Duc, s’aproximen a la tàpia del jardí els cortesans que vénen a raptar-la creient-la amant del bufó. Rigoletto els sorprén fora de sa casa i ells li fan creure que raptaran la comtessa de Ceprano, que viu just davant. El bufó decideix participar en la broma. Perquè no sospite que en realitat és sa casa la que assaltaran, els cortesans li embenen els ulls. El mateix Rigoletto subjecta l’escala per la qual accedeixen al seu jardí. En sentir els crits de socors de Gilda, corre cap a la casa. Tan sols troba el seu xal en terra. La maledicció de Monterone ha començat a fer efecte.

Acte II

El Duc disfruta en el seu dormitori de la companyia de Gilda mentres els cortesans esperen fora. Rigoletto irromp simulant normalitat en busca de Gilda. Quan li impedeixen l’accés a l’estada privada del Duc, el geperut, enfurit, revela que la xica que han raptat no és la seua amant, com creuen, sinó la seua filla, i insulta els cortesans. Poc després ix Gilda de l’alcova del Duc i, a soles ja amb son pare, narra a aquest el que ha succeït. Mentrestant, uns guàrdies escorten Monterone fins al calabós. Rigoletto, en veure’l passar, jura venjar-se.

Acte III

És de nit. Rigoletto condueix la seua filla fins a la sinistra posada de Sparafucile, als afores de la ciutat, perquè descobrisca per si mateixa la traïció del Duc. Per un badall en la paret, Gilda observa junt amb son pare com el Duc sedueix Maddalena, la germana de Sparafucile. El bufó ordena a la seua filla que vaja a vestir-se amb robes d’home per a partir eixa mateixa nit cap a Verona, com ell ha previst. Ja a soles, Rigoletto paga a Sparafucile una bestreta perquè mate el Duc, i es compromet a donar-li la resta quan li siga entregat el cadàver.

Es desencadena una forta tempestat. Gilda torna a la posada. Des de fora escolta com Maddalena proposa al seu germà matar el primer que demane hostatjar-se, en compte del Duc, perquè s’ha enamorat d’ell. Gilda, decidida a sacrificar-se per amor, toca a la porta de la posada i és apunyalada per Sparafucile. Més tard arriba Rigoletto. Després de pagar a Sparafucile l’altra mitat del que havien convingut, s’emporta el sac amb el cos que aquest li entrega. Victoriós, es disposa a llançar-lo al riu, però en sentir el cant del Duc provinent de la posada obri angoixat el sac i descobreix el cos de la seua filla, que en un últim alé de vida li demana perdó i mor. Rigoletto, després de recordar novament la maledicció de Monterone, cau desmaiat sobre el cos de Gilda.