Lucia di Lammermoor

Gaetano Donizetti

22, 25, 28, 30 juny 2019

3, 6 juliol 2019

 

 
Sala Principal

Drama tràgic en dos parts. Música de Gaetano Donizetti. Llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.


Estrena: Nàpols, 26 setembre 1835, teatre San Carlo.

Direcció musical
Roberto Abbado

Direcció d’escena
Jean-Louis Grinda

Escenografia
Rudy Sabounghi

Vestuari
Jorge Jara

Il·luminació
Laurent Castaing

Coproducció
Opéra de Monte-Carlo
New National Theatre Tokyo

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Cor de la Generalitat Valenciana

Lucia
Jessica Pratt

Edgardo
Yijie Shi

Enrico
N.N.

Raimondo
Alexánder Vinogradov

Arturo
Xabier Anduaga

Lucia di Lammermoor, bodes de sang en l’Erm dels anyells.

L’any 1819 Walter Scott contava en The Bride of Lammermoor una tragèdia bromosa de guerres entre clans i personalitats traumàtiques i complexes. El 1835, a Nàpols, Salvatore Cammarano revivia en llengua italiana i en forma de llibret aquesta tragèdia romàntica de les exòtiques terres d’Escòcia, perquè Gaetano Donizetti escriguera la seua obra més reconeguda i la presentara al món, al teatre San Carlo d’aquella ciutat: Lucia di Lammermoor.

Una protagonista de ment tan fràgil com el cristall, un capellà preceptor tant religiós com sever, un germà tan dur com la roca d’un penya-segat d’Escòcia, un promés secret tant desgraciat com alienat i un nuvi assassinat per ella en el moment d’esdevenir el seu espòs…

Unes bodes de sang celebrades en el senyoriu dels Lammermoor, el nom gaèlic de l’Erm dels anyells.

Primera part: La partida

Acte I

L’acció transcorre a Escòcia, al final del segle XVI. Jardí del castell que antigament era propietat dels Ravenswood i que ara pertany a la família dels Ashton, després d’una lluita que va enfrontar a les dos nobles famílies. Normanno confia a Lord Enrico Ashton la seua sospita que la germana d’aquest, Lucia, està enamorada en secret del jove Edgardo, últim descendent dels Ravenswood i enemic d’Enrico. Aquests fets incomoden Enrico, el qual ja ha traçat el pla de casar Lucia amb Lord Arturo Bucklaw, amb el propòsit de guanyar una nova aliança política. Raimondo, capellà dels Ashton i preceptor de Lucia, explica que la jove encara guarda dol per la mort recent de sa mare, motiu pel qual no té ànim per a pensar a contraure matrimoni. Normanno, però, ho desmenteix al revelar que Lucia es troba tots els matins amb un jove que la va salvar de l’agressió d’un bou. Enrico s’encén d’ira quan un grup de guàrdies confirma que ha vist el jove pels voltants del jardí i que es tracta del seu rival, Edgardo.

Fosqueja. Lucia ix del castell amb la seua dama de companyia, Alisa, per trobar-se secretament amb Edgardo. Ambdós es detenen davant d’una misteriosa font. Alisa aconsella a Lucia que trenque tota relació amb Edgardo. De sobte apareix aquest i li anuncia que ha de partir cap a França, encara que abans vol reconciliar-se amb Enrico i demanar-li la mà de Lucia, però aquesta li suplica que espere un poc més i mantinga en secret el seu idil·li. Al partir, els enamorats intercanvien els anells com a prova de fidelitat i promesa de matrimoni. 

 

Segona part: El contracte nupcial

Acte II

Estança al castell. Enrico ja ha fixat la boda de Lucia amb Arturo, però encara tem un rebuig per part de la seua germana. Per a assegurar-se que el compromís es faça efectiu, ha interceptat totes les cartes d’Edgardo a Lucia i ha preparat una missiva falsa que evidencia una traïció d’Edgardo. Lucia s’acosta pàl·lida i amb la mirada perduda. Enrico li mostra la carta i la jove, clarament afectada i horroritzada, accepta casar-se amb Arturo. Raimondo, segur de la traïció d’Edgardo, consola Lucia i la convenç perquè se sotmeta a la voluntat del seu germà.

Al saló del castell tots esperen amb alegria l’arribada dels nóvios. Apareix Arturo, que assegura la seua protecció a Enrico. Poc després entra Lucia, el rostre de la qual reflecteix el patiment. Arturo firma el contracte de matrimoni i, pressionada pel seu germà, a continuació ho fa Lucia. En eixe moment entra precipitadament Edgardo, encés d’ira i disposat a batre’s amb qui faça falta per tal de venjar el seu amor traït. Es desembainen les espases, però Raimondo imposa la calma. Edgardo mira el contracte de matrimoni i pregunta a Lucia si és la seua firma: la jove, confosa i fora de si, assenteix. Edgardo, enfurit, li demana que li torne l’anell i a continuació el llança a terra i maleïx el dia en què la va conéixer. Lucia es desmaia i Edgardo és expulsat del castell davant de la indignació dels invitats.

Acte III

Torre de Wolferag, actual residència en ruïnes d’Edgardo. Nit de tempesta. Edgardo medita en solitari sobre la seua desgràcia. Apareix Enrico, que ha abandonat la festa d’esposalles de Lucia i arriba a exigir explicacions a Edgardo per la infàmia comesa. Després d’una conversació alterada, ambdós decideixen batre’s en duel a l’alba, prop de les tombes dels Ravenswood.

A la sala del castell, mentres encara se sent el sarau de la festa de la boda, irromp Raimondo amb una notícia esborronadora: Lucia ha apunyalat Arturo en la seua nit de bodes i aquest jau mort al llit. Tot seguit entra Lucia en camisa de dormir blanca tacada de sang i amb els cabells desordenats, en un estat evident d’alienació mental. Vaga per la sala amb la mirada perduda i invoca Edgardo mentres recorda els moments feliços del seu amor. Poc després cau a terra, ja pràcticament sense vida, davant de la commoció dels presents i els remordiments d’Enrico.

Al cementeri de Ravenswood, amb el castell al fons. Edgardo, emocionalment destrossat, està decidit a deixar-se matar per Enrico en l’imminent duel. Arriben invitats de la boda que li revelen el que ha passat al castell. Raimondo confirma a Edgardo que Lucia ha mort. Desolat i recordant els dies feliços que va passar amb la seua estimada, se suïcida clavant-se un punyal.