Tosca

Giacomo Puccini

6, 9, 12, 15, 18 i 21 maig 2018

 
Sala Principal
Un intens drama de l’amor tractat com a moneda de canvi en la Roma dels papes. En la ciutat eterna assetjada per les tropes de Napoleó, la repressió religiosa oculta una trama de baixes passions i extorsió que culminaran amb una de les morts més belles de la història de l’òpera.

Direcció musical
Nicola Luisotti

Direcció d’escena, escenografia i il·luminació
Davide Livermore

Vestuari
Gianluca Falaschi

Producció
Teatro Carlo Felice de Gènova

Cor de la Generalitat
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Tosca
Lianna Haroutounian

Cavaradossi
Alfred Kim

Scarpia
Claudio Sgura (6, 12, 18)
Gevorg Hakobyan (9, 15, 21)

ACTE I

Any 1800. Església de Sant’Andrea della Valle a Roma. Cesare Angelotti, cònsol de l’extinta república, s’ha escapat del castell de Sant’Angelo, on estava presoner sota la tirania del malvat baró Scarpia. Fatigat, aconsegueix arribar fins a l’església i s’amaga en la capella familiar dels Attavanti, la reixa de la qual ha pogut obrir amb la clau que li ha deixat amagada la seua germana, la marquesa Attavanti.

S’aproxima el sagristà, que creu haver sentit algú a l’interior de l’església. Esperava trobar-hi el pintor Mario Cavaradossi, però tan sols localitza la cistella amb l’apetitós esmorzar de l’artista. Comença a preparar els pinzells mentre resa l’àngelus. Arriba Mario, que de seguida puja a la bastida i descobreix el quadre de la Magdalena que està pintant. El sagristà, en veure’l, adverteix cert paregut entre el rostre del llenç i el d’una devota dona que acudeix assíduament a resar a l’església (la marquesa Attavanti).

Cavaradossi es queda a soles, immers en el seu treball. Angelotti, convençut que ja no hi ha ningú, ix de la capella. És sorprés pel pintor, que el reconeix i promet ajudar-lo. Però abans haurà d’ocultar-se novament, perquè se sent, a la porta de l’església, la veu de Floria Tosca, cèlebre cantant i amant del pintor, que el reclama insistentment. Ella li pregunta per què estava tancada la porta del temple i amb qui parlava. Mario la tranquil·litza i li confirma que està a soles. Tosca li proposa passar la nit junts a casa del pintor, després de l’actuació d’aquesta.

Mentre l’artista treballa en el quadre, la seua estimada no deixa de mirar el retrat amb una certa curiositat i inquietud, fins que hi reconeix els ulls blaus de la marquesa Attavanti. Mario calma la gelosia de la seua estimada i li confessa que es va inspirar en ella per casualitat, veient-la resar cada matí tan piadosament.

Una vegada que Tosca se n’ha anat, Mario proposa a Angelotti que es refugie en la seua casa de camp i que, en cas de perill, s’oculte en el pou del jardí. Per a facilitar la fugida del pròfug, la seua germana li ha deixat en la capella roba de dona i un ventall perquè es disfresse. Mario li diu que no necessitarà posar-se-la perquè el camí cap a la seua finca estarà desert a la nit. De sobte, sonen els canons del castell de Sant’Angelo, que alerten de la seua fuga. Ja no hi ha temps a perdre. Cavaradossi decideix partir amb ell i guiar-lo fins a sa casa.

El sagristà torna molt agitat i anuncia que Bonaparte ha sigut derrotat. El cor es prepara per a celebrar la victòria amb un tedèum. Amb la imponent irrupció de Scarpia, cap de policia, cessa bruscament el goig regnant. El baró no s’explica aquest enrenou en una església. Acompanyat per l’agent de policia Spoletta i els seus sicaris, inicia la investigació. Tot apunta que Angelotti ha estat ocult allí: la reixa de la capella familiar dels Attavanti està entreoberta i al seu interior s’ha trobat la cistella de provisions del pintor buida, així com un ventall amb l’escut dels Attavanti. L’agut Scarpia observa, a més, que el rostre de la religiosa del quadre és paregudíssim al de la marquesa, la qual cosa pareix implicar el seu autor en la fuga del pres.

Entra Tosca buscant Mario. El sagristà li diu que aquest ha fugit. La dona està confusa. Scarpia aprofita la situació per a encendre la gelosia de la temperamental cantant. La saluda amb elegància i li comenta que han trobat el ventall de la marquesa en la bastida del pintor, amb la qual cosa fa creure a Tosca que els suposats “amants” (Mario i la marquesa, retratada en el quadre) van ser descoberts per algú i van fugir. Tosca, rabiosa, es proposa acudir a casa del pintor per a sorprendre’ls. Scarpia ordena a Spoletta i els seus sicaris que la seguisquen. Mentrestant, el baró es recrea en els seus desitjos luxuriosos cap a Tosca. S’inicia el tedèum.

ACTE II

Palau Farnese. Fosqueja. Scarpia sopa mentre reflexiona inquiet. Per la finestra se sent la cantata que interpreta Tosca en la festa que ha organitzat la reina en honor del general Melas per la victòria enfront de Napoleó. El baró dóna instruccions perquè porte Tosca davant de la seua presència quan acabe la cerimònia. Scarpia crema en desitjos per tindre la cantant entre els seus braços i farà el que siga per a aconseguir-ho. El més efectiu per a obtindre el seu propòsit és utilitzar Mario, ja que, per amor a ell, Tosca estarà disposada a qualsevol cosa.

Spoletta interromp el sopar per a informar el baró del seguiment a Tosca. Aquesta els ha conduït fins a la casa campestre de Cavaradossi, però allí no han trobat ni rastre d’Angelotti. Per temor a Scarpia, Spoletta no ha volgut presentar-se amb les mans buides i porta detingut Mario perquè el baró l’interrogue com a sospitós. El pintor nega totes les acusacions de Scarpia i es resisteix a confessar.

Arriba Tosca molt agitada. Mario li suplica en veu baixa que no diga res o serà home mort. S’emporten el pintor a la masmorra. Scarpia s’asseu enfront de Floria amb actitud dialogant i li demana que confesse el lloc on es troba el pròfug. Ella afirma que no sap res del que li pregunta. Llavors, el baró ordena als seus sicaris que comencen a torturar Cavaradossi. Tosca resisteix al principi, fins que vençuda pels dolorosos gemecs del seu estimat que arriben des del soterrani acaba per revelar a Scarpia l’amagatall d’Angelotti. Demana veure Mario. Quan el porten quasi desmaiat pel dolor de les ferides, s’horroritza. Ell, quasi sense alé, la maleeix per haver-lo delatat.

Sciarrone, un gendarme, entra sobresaltat amb la notícia que el general Melas ha sigut derrotat per Bonaparte a Marengo, al contrari del que es pensava. Cavaradossi recobra les seues forces i entona un viu crit de “victòria” per la llibertat enfront dels tirans, la qual cosa provoca la ira de Scarpia, que ordena els seus sicaris que se l’emporten per a executar-lo.

El baró es disposa a reprendre el sopar. Invita Tosca a asseure’s i prendre un poc de vi. Ella li pregunta amb decisió quants diners demana per l’alliberament de Mario. Però els objectius de Scarpia no són econòmics, sinó carnals: vol posseir Tosca, encara que siga només per una nit. La cantant rebutja fastiguejada les lascives pretensions del baró. Ell intenta abraçar-la i ella s’aparta escandalitzada.

Criden a la porta. És Spoletta, el qual diu que han trobat Angelotti, però abans que el detingueren s’ha suïcidat. Scarpia ordena que pengen el seu cadàver en una forca juntament amb Cavaradossi. Llavors Tosca, desbordada per la situació, confirma a Scarpia, entre llàgrimes i vergonya, que accepta la seua deshonesta proposició. Com a condició, reclama que Mario siga posat en llibertat immediatament. El baró s’escuda en el fet que no pot perdonar-lo públicament i li explica que el més convenient és fer un afusellament simulat. Així ho informa al seu home de confiança, Spoletta, en presència de Tosca, perquè procedisca amb els preparatius. Ella queda conforme, però exigeix que la deixen acudir a l’execució per a avisar el seu estimat del pla, i demana a més un salconduit perquè ambdós puguen abandonar l’estat.

Mentre Scarpia redacta i firma el document, Tosca es fa amb un ganivet que veu en la taula i l’oculta darrere de la seua esquena. Quan el baró s’aproxima per a abraçar-la, ella el sorprén assestant-li una enèrgica punyalada en el pit. El malvat Scarpia es dessagna i mor. La cantant, fidel a les seues conviccions religioses, situa dos veles al voltant del cadàver i un crucifix sobre el seu pit. Després de trobar el salconduit en una de les mans del difunt, s’afanya a abandonar el palau.

ACTE III

Terrassa del castell de Sant’Angelo. Es fa de dia. En una hora Mario serà afusellat. Demana al carceller una última voluntat: poder escriure unes paraules dirigides a Tosca. El vigilant hi accedeix després de rebre un anell a canvi. Cavaradossi medita i esclata en llàgrimes. Arriba Tosca i li mostra el salconduit que els permetrà ser lliures. Ella li explica tot el que ha succeït i com ha matat amb les seues pròpies mans el tirà.

S’aproxima el grup d’afusellament. Spoletta dóna instruccions perquè procedisquen. Tosca, que ja ha explicat a Mario que la seua execució serà simulada, li suggereix que al primer tir es deixe caure a terra i romanga immòbil fins que ella l’avise. Els soldats disparen. Cavaradossi cau a terra. Quan la seua estimada s’assegura que ja se n’han anat tots, s’acosta per a avisar-lo. Però descobreix horroritzada que Mario jau mort. Els sicaris de Scarpia, que han descobert el cadàver del baró, intenten detindre-la. Tosca, després d’exclamar enèrgicament les paraules “Scarpia, ens veurem davant de Déu!”, es llança al buit.