La clemenza di Tito

Wolfgang Amadeus Mozart

24, 28 juny 2018
Auditori
O el triomf de la compassió sobre la traïció i l’enveja en l’última òpera de Mozart, estrenada l’any 1791. Un homenatge crepuscular al dramma per música, abandonat per l’autor més d’una dècada abans, al qual torna per a transformar-lo amb àries de forma lliure i números de conjunt i corals on els perfils psicològics més definits van junt amb l’expressió musical més abstracta.

Direcció musical
Nimrod David Pfeffer

Concepte escènic
Allex Aguilera

Escenografia
Manuel Zuriaga

Vestuari
José María Adame

Il·luminació
Antonio Castro

Producció
Palau de les Arts

Cor de la Generalitat
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Tito
Carlo Allemano

Vitellia
Eva Mei

Sesto
Margarita Gritskova

Servilia
Karen Gardeazabal

Annio
Nozomi Kato

Publio
Andrea Pellegrini *

* Centre Plácido Domingo

Acte I

Roma, any 80 dC, Tito, nou emperador, ha triat per esposa l’estrangera Berenice, cosa que provoca la ira de Vitellia, dama romana, que es considera la millor candidata al tron. Utilitzant l’amor que Sesto sent per ella, el convenç perquè assassine Tito, però el pla queda en suspens quan Annio anuncia que l’emperador ha canviat la seua elecció per la d’una esposa romana. Vitellia s’il·lusiona amb la idea de ser la triada, i Annio i Sesto reafirmen la seua amistat, que prompte es reforçarà amb les noces d’Annio i Servilia, germana de Sesto.

Al fòrum, Tito és aclamat per la seua generositat perquè destina els fons recaptats a erigir un temple en honor de les víctimes de l’erupció del Vesuvi. Tito comunica a Annio i Sesto que ha triat Servilia com a esposa, i Annio ho fa saber amb pesar a la jove, que acata la voluntat de Tito malgrat el seu dolor.

Reunits al Palatí, Tito comprén el sacrifici de Servilia i l’allibera de la seua càrrega, renunciant a ella. Ignorant-ho, Vitellia esclata d’ira contra Sesto i el commina a acabar amb l’emperador, per la qual cosa el jove marxa decidit a matar Tito. Aleshores arriba la notícia que Vitellia és finalment la triada com a futura esposa de l’emperador, la qual cosa omple la dama de terror i remordiments.

El Capitoli ha sigut incendiat, i Sesto lamenta haver assestat el colp mortal a Tito. Vitellia li impedeix que confesse el seu crim, mentre tots ploren la pèrdua de l’emperador.

Acte II

Als jardins imperials, Sesto admet davant Annio la seua traïció, però el césar està viu: en la confusió de l’incendi, Sesto ha ferit Lentulo perquè l’ha confós amb Tito, i el testimoniatge del ferit ha descobert el traïdor. Vitellia aconsegueix que Sesto prometa no descobrir la seua participació en la conjura abans que siga arrestat.

Mentre el poble dóna les gràcies als déus per salvar el césar, aquest ha de signar la sentència de Sesto, que ha sigut condemnat a mort després de declarar-se com a únic responsable de l’atemptat. L’emperador intenta descobrir les raons de la traïció de Sesto, però el jove només encerta a demanar perdó per a evitar així trair Vitellia. El césar decideix finalment ser magnànim abans que venjatiu i trenca la sentència. Mentrestant, Annio i Servilia convencen Vitellia perquè confesse la seua participació en la conjura i la dama lamenta perdre el seu somni de ser emperadriu.

A l’amfiteatre, Sesto és portat davant Tito, que es disposa a donar-li el perdó quan Vitellia entra i es llança als peus de l’emperador, confessant la seua culpa i implorant gràcia. Tito vacil·la, però la seua generositat s’imposa i els atorga el perdó als dos mentre el poble lloa la clemència del césar, qui sol·licita als déus que acurten la seua vida quan deixe de servir dignament la seua estimada Roma.