LA VERBENA DE LA PALOMA
Tomás Bretón 1850-1923
Amb el pròleg comicolíric Adiós, Apolo
La grandesa en un flascó menut
El 17 de febrer de 1894 al Teatro de Apolo de Madrid Tomás Bretón i Ricardo de la Vega posaven, sense saber-ho, una pica al Flandes del teatre líric espanyol: amb el format de la sarsuela gran, la tonadilla escènica i el sainet de Juan de la Cruz o de Juan del Castillo encaixades en una hora, presentaven en aquell dia La verbena de la Paloma o El boticario y las chulapas o Celos mal reprimidos.
Paisatge sonor d’un Madrid retratat amb el realisme deformat per la caricatura sagaç i sàvia, en el seu paisatge musical destaca la nítida presència del leitmotiv, usat amb intenció idèntica a la wagneriana en una partitura que va ser precursora del cuplet i de la revista musical i va posar en la ment de Ramón María del Valle-Inclán la grandiosa idea de l’esperpent, magistralment servida en un flascó menut.