09/05/2017

Les Arts inaugura la Galeria dels Arcs amb el Cor de la Generalitat i el concert ‘Missa Papæ Marcelli’

El Palau de les Arts Reina Sofía obri al públic la Galeria dels Arcs. Ubicada en els corredors subterranis de l’edifici, s’inaugura amb un concert del Cor de la Generalitat Valenciana que dirigeix Francesc Perales aquest dijous, 11 de maig, a les 20.00 h.

La formació coral titular de Les Arts interpreta ‘4 Motets’ i ‘Missa Papae Marcelli’, de Giovanni Pierluigi da Palestrina, compositor italià renaixentista de música religiosa, reconegut per les seues obres polifòniques.

La Galeria dels Arcs és el segon espai que Les Arts posa al servei de la música aquesta temporada, després de l’‘Espai Los Toros’, on va concloure aquest passat dissabte el cicle de música de cambra amb la sessió ‘Alemanya Barroca’.

Amb ‘Missa Papae Marcelli’, els assistents podran descobrir la particular acústica i estètica dels corredors de la planta -3, un nivell per davall de l’antic llit del riu Túria, que comuniquen l’edifici de Calatrava amb el Teatre Martín i Soler.

La ubicació, accessible per al públic des del mateix Teatre Martín i Soler, acull les aules i sales d’assaig del Centre Plácido Domingo, així com les del Cor de la Generalitat. La capacitat de la Galeria dels Arcs permet l’assistència de 200 espectadors.

El centre d’arts informa que les localitats per a aquest concert estan esgotades, excepte el cinc per cent de l’aforament que la llei autonòmica obliga a reservar per a la seua venda el mateix dia de l’espectacle. Les entrades es beneficien de la política de preus populars de Les Arts amb un preu únic de 15 euros.

Missa Papaæ Marcelli

Segons explica Anselmo Alonso, la “Missa Papae Marcelli’ -o missa del papa Marcel- és considerada encara a hores d’ara com l’obra que va salvar la polifonia de les urpes del Concili de Trento.

La Reforma del cristianisme en versió luterana arriba al món de la música polifònica religiosa en un moment en què aquesta havia entrat en el més complet mestissatge morfològic, degut en part per l’excessiva elaboració intel·lectual aconseguida des de l’edat mitjana en el terreny del contrapunt i la imitació, però causat en gran manera per l’ús de ritmes i melodies populars en forma de paràfrasi i cites: un frívol suport per al verb diví. La Contrareforma catòlica, amb el seu poderós instrument conciliar de Trento, va estar a punt d’eliminar la música elaborada del culte catòlic a favor d’un retorn a la puresa de la monodia i la salmòdia codificades uns segles abans pel papa Gregori Magne: el cant romà, simple i directe, intel·ligible i d’estirp divina. Cant on la música no destorba la comprensió de la paraula de Déu.

Giovanni Pierluigi da Palestrina, que servia en la capella vaticana durant el brevíssim regnat del papa Marcel II -a penes tres setmanes-, va ser testimoni directe d’aquests anys de perill i, sens dubte, va contribuir amb el seu esforç renovador a l’acceptació de la música per part de les autoritats trentines. Ell, que havia compost en l’estil dens i intel·lectual en voga en el seu moment, va escriure aquesta missa crucial després de la mort del papa efímer, sota el curt mandat del qual s’havien donat les primeres ordres de claredat i senzillesa compositiva en l’àmbit de l’església: sobre el ‘cantus firmus’ de les pures melodies gregorianes.