Una cosa rara del valencià Vicente Martín i Soler, al Palau de les Arts
03.02.2010
• El director Francisco Negrín revisa els darrers detalls de Una cosa rara, la segona òpera del compositor valencià que posa en escena el centre d'arts
• La soprano Ofelia Sala i el tenor Joel Prieto encapçalen el repartiment d'aquesta nova producció que dirigeix musicalment Ottavio Dantone
València (03-02-10). El Palau de les Arts Reina Sofia acull aquests dies els darrers assajos d'Una cosa rara de Vicente Martín i Soler, la segona òpera del geni valencià que el centre d'arts posa en escena i que s'estrenarà el proper diumenge dia 7 de febrer.
Francisco Negrín, que ja ha aconseguit grans èxits al Palau de les Arts pel seu Orlando de Händel i la sarsuela La cort de Faraó de Vicente Lleó, finalitza aquests dies els treballs d'escena d'aquesta òpera, la més reeixida del compositor valencià, coetani de Mozart, amb qui va rivalitzar en popular.
Ottavio Dantone, que ha dirigit al Palau de les Arts altres obres de Martín i Soler, com la versió en concert de L'isola del piacere i l'oratori Philistaei a Jonatha Dispersi que va inaugurar el Teatre Martín i Soler el juny del 2008, pren les regnes de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en aquesta nova posterior comercialització.
Una cosa rara es va estrenar el 17 de novembre de 1786 al Teatre de la Cort a Viena amb un èxit incontestable de públic i crítica que es va estendre pels teatres de Londres, Nàpols, París, Lisboa i Sant Petersburg, entre d'altres. La seva estrena a València en versió escenificada va tenir lloc dos segles després, al Teatre Principal el 1992.
El llibret és obra de Lorenzo Da Ponte, amb qui Mozart va signar algunes de les seves òperes més celebrades: Don Giovanni, Le nozze di Figaro i Così fan tutte. De fet, la popularitat de l'òpera de Martín i Soler va fer que el compositor austríac inclogués el tema del valencià 'O quanto un si bel giubilo' dins de la seua òpera Don Giovanni.
L'acció d'Una cosa rara transcorre en un llogaret de Sierra Morena i narra els intents del príncep Joan (fill de la reina Isabel) per conquerir la bella serrana Lilla, l'amor del qual pel pastor Lubino roman inalterable malgrat les escomeses del príncep. Per això, el subtítol que acompanya l'obra de Martí i Soler Una cosa rara, òssia Bellesa ed onestà.
El repartiment d'Una cosa rara l'encapçala una altra valenciana de trajectòria internacional i habitual dels grans temples d'òpera com el Metropolitan de Nova York o la Scala de Milà, Ofelia Sala com la reina Isabel. Es tracta de la segona incursió que la soprano realitza al repertori de Vicente Martín i Soler al Palau de les Arts, on va cantar el paper de Diana a L'arbore di Diana la temporada passada. Al seu costat hi ha el tenor Joel Prieto en el paper del príncep Joan, que també repeteix experiència operística amb el compositor valencià i la interpretació del qual de Ferrando al Così fan tutte de la temporada passada li va merèixer el reconeixement de la crítica.
La soprano María Hinojosa (Lilla) i el baix Savio Sperandio (Lisargo) se sumen a l'elenc d'Una cosa rara en què participen els cantants del Centre de Perfeccionament Plàcid Domingo Javier Tomé (Corrado), Maite Alberola (Ghita), Isaac Galán (Lubino) i Lluís Martínez-Agudo.
Una cosa rara s'estrenarà diumenge que ve, 7 de febrer, a les 19.00 hores a Teatre Martín i Soler. A més, el Palau de les Arts ha programat funcions els dies 10, 12, 14 i 21 d'aquest mateix mes. El 18 de febrer tindrà lloc una funció de caràcter didàctic.
