Iolanta

Piotr Ílitx Txaikovski

22, 24, 28, 31 març 2019

 
Sala Principal

Òpera lírica en un acte. Música de Piotr Txaikovski. Llibret de Modest Txaikovski, basat en Kong Renés Datter (La filla del rei René) d’Henrik Hertz. Estrena: Sant Petersburg, 18 desembre 1892, Teatre Marinski.


 

 

 

 

Direcció musical
Henrik Nánási

Direcció d’escena
Mariusz Treliński

Escenografia
Boris Kudlička

Vestuari
Magdalena Musial

Il·luminació
Marc Heinz

Coreografia
Tomasz Wygoda

Vídeo
Bartek Macias

Producció
Teatre Marinski

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Cor de la Generalitat Valenciana

Iolanta
Lianna Haroutounian

El rei René
Alexander Roslavets

Vaudemont
N.N.

Ibn-Hakia
Gevorg Hakobyan

Robert
Boris Pinkhasovich

Brigitta
Olga Zharikova

Marta
Marina Pinchuk

Iolanta, la llum en els ulls cecs.

El 18 de desembre de 1892, els germans Piotr Ílitx i Modest Txaikovski, músic i poeta, portaven al món una criatura deliciosa i fràgil: l’òpera en un acte Iolanta, marcada per l’estigma de la bellesa i la malaltia.

Òpera escrita a l’ombra de la magna La dama de piques, el triomf obtingut per aquesta i l’èxit assolit pel ballet coetani Trencanous, units a l’estat d’obscuritat mental de Txaikovski, situen Iolanta en un punt de no retorn vital de l’autor -compartit amb la protagonista cega de la seua òpera- que a penes 11 mesos després moriria víctima d’un suposat suïcidi, buit i sense força vital.

Però si la falta d’amor i força li havien assenyalat el camí de la mort a Piotr Ílitx Txaikovski, a Iolanta, l’amor li portarà la llum als seus ulls cecs, la qual li havia sigut negada junt amb el coneixement de la bellesa i la veritat.

Iolanta és cega de naixement, però mai no li ho han dit. Ha crescut rodejada de l’afecte de la seua família i de la naturalesa. Son pare, el rei René, no havent trobat remei al seu mal, ha preferit que la xica ignore la malaltia i evitar així que siga una desgraciada. Aquesta situació ha provocat que la jove estiga massa aïllada socialment.

El rei demana a un prestigiós metge àrab que intente curar la seua filla. Però aquest li explica que perquè la sanació siga possible han de contar a la xica el problema que té. Així, si ella és conscient de la malaltia que pateix, tindrà il·lusió per curar-se. El rei René no està molt convençut d’aquesta estratègia mèdica i renuncia a pertorbar la felicitat de la seua filla.

Un bon dia, Iolanta dorm plàcidament al jardí del palau. El comte Vaudemont, que es troba de caça per la contornada amb el seu amic el duc de Borgonya, es perd i arriba fins al jardí de la princesa. Només la veu s’enamora d’ella. Ell, quan descobreix que és cega, li explica les sensacions que es perceben en veure la llum i els colors.

El rei s’emporta tan gran disgust que es proposa matar el comte. Ara bé, si aquest aconsegueix curar la seua filla, llavors el perdonarà. La princesa desitja tant curar-se que el miracle es produeix, tal com havia vaticinat el metge àrab. Vaudemont sol·licita al rei casar-se amb la seua filla i, encara que aquest l’havia compromesa amb un altre, finalment consent que es casen.

Natasha Razina © State Academic Mariinsky Theatre