Gloria e Imeneo

La Gloria e Imeneo

Una serenata a major glòria de la monarquia francesa a Venècia.

En 1723, després de més d’una dècada de relacions diplomàtiques interrompudes, el rei de França envia a Venècia un nou ambaixador que ocuparia novament el Palais de France, que ara és el Gran Hotel Palazzo dei Dogi. Dos anys després, aqueix mateix ambaixador, Jacques-Vincent Languet, comte de Gergy, encarrega a Antonio Vivaldi la composició d’una serenata al·legòrica per a la celebració de les bodes del rei de França, Lluís XV amb la princesa polonesa Maria Leszczynska. La dita serenata, avui en dia anomenada La Gloria i Imeneo, va ser interpretada en els jardins del dit palau la vesprada del 12 de setembre de 1725. No obstant això, el seu manuscrit s’ha conservat sense una simfonia introductòria i sense el seu verdader títol, ni per descomptat el nom del seu llibretista.

Els seus dos personatges al·legòrics representen el déu del matrimoni, Himeneu, i la Glòria, que encarna per a l’ocasió la casa reial francesa. S’ha de destacar que Antonio Vivaldi no estableix entre els dits personatges una acció, sinó que busca per a ells l’únic fi d’entonar una lloa als novençans, en la qual pareix, potser, que ambdues figures, dotades de veu de soprano i contralt, competeixen per l’exaltació del radiant futur de la monarquia francesa, representada pels dos nuvis reials, en una successió de recitatius curts i animats i àmplies expansions líriques d’una bellesa recognosciblement vivaldiana.