Narciso

Dirección musical
Federico Maria Sardelli

Dirección de escena y escenografía
Davide Livermore

Vestuario
Mariana Fracasso

Videocreación
D-WOK

Iluminación
Antonio Castro

Coproducción
Palau de les Arts Reina Sofía
Festival de Música Antigua de Innsbruck

Ballet de la Generalitat
Inmaculada Gil-Lázaro, directora

Orquestra de la Comunitat Valenciana
22, 28 mayo 2015 · 20.00 h
31 mayo 2015 · 19.00 h
25 mayo 2015 · 18.00 h _Función didáctica

Teatre Martín i Soler

Narciso
Cristina Alunno

Eco
Chiara Osella

Procri
Federica Di Trapani

Aristeo
Valentino Buzza

Cefalo
Lina Mendes

DESCARGAS:

Libreto

A R G U M E N T

Sota el títol d’Amor d’un’ombra i gelosia d’un’aura es va estrenar aquest dramma per musica de Domenico Scarlatti a Roma, al gener de 1714, al teatre del Palau Zuccari, residència de Maria Casimira, reina exiliada de Polònia . Anys després, en 1720, Georg Friedrich Händel va programar la primera temporada operística de la recentment fundada Royal Academy of Music de Londres, que va incloure tres obres: Numitore de Giovanni Porta, Radamisto del propi Händel i una revisió d’Amor d’un’ombra i gelosia d’un’aura de Scarlatti, que va ser presentada al King ‘s Theatre de Haymarket amb el títol de Narciso.

L’acció d’aquesta òpera transcorre en la Grècia mitològica. Procri, princesa d’Atenes, ha ofert la seva mà al valent que aconsegueixi donar mort al senglar que assola els camps del seu territori. Els prínceps Aristeu i Cefalo, tots dos enamorats de Procri, rivalitzen en la recerca de la bèstia. Narcís s’uneix a ells pel simple plaer de la caça. No obstant això, la nimfa Eco, que està enamorada de Narcís i el persegueix sense descans malgrat ser rebutjada per ell, interpreta que aquest també anhela aconseguir a Procri com a esposa. La princesa d’Atenes no triga a ser presa de la gelosia, ja que creu que Cefalo s’interessa per Eco, i intenta venjar-se.

Cefalo aconsegueix matar el porc senglar i com a recompensa obté la mà de Procri, després d’aclarir el seu malentès interès per Eco. Mentrestant, Narcís, qui s’enorgullia de ser immune a l’amor, busca desesperadament a una nimfa de la qual ha quedat enamorat en veure el seu rostre reflectit en l’aigua d’una font. Quan per fi la troba resulta ser Eco, a qui declara el seu amor.