Davidde Penitente

Wolfgang Amadeus Mozart

8 octubre 2015 · 20.00 h
Auditori
Concert commemoratiu del X aniversari de la inauguració del Palau de les Arts Reina Sofía.

I
Wolfgang Amadeus Mozart
Davidde Penitente

Jessica Pratt, soprano
Manuela Custer, mezzosoprano
Antonino Siragusa, tenor

II
Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonia 31, “París”

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Fabio Biondi, director

Primigènia col·laboració entre Wolfgang Amadeus Mozart i Lorenzo da Ponte, la cantata d’arrel religiosa Davidde penitente, KV 469, no s’estructura a partir d’un argument plantejat i desenvolupat al llarg dels deu números de què es compon, sinó que s’inspira en textos del bíblic Llibre de Samuel, servits en versos de metre i rima diversos. Da Ponte evita així la reproducció literal dels textos de l’Antic Testament, els extrau i els descontextualitza convenientment a fi de presentar un diàleg abstracte entre l’ens superior i l’ésser racional, Déu i un David contrit. Per a aconseguir-ho renuncia a la redacció en la llengua vehicular de la religió, el llatí, i usa la llengua de la lírica, l’italià, amb la qual cosa desplega per a Mozart un ampli ventall d’afectes i passions, de calma i tempesta, que connecta perfectament amb l’esperit prerevolucionari i preromàntic, sense renúncia aparent als gestos del barroc tardà.

Davidde penitente reflecteix el complex moment espiritual que vivia l’home en 1785, molt pocs anys abans de la Revolució Francesa de 1789. Un ésser humà, a cavall de l’Antic Règim i el racionalisme del Segle de les Llums, que assisteix a un nou diàleg entre un déu i un home en què fins i tot es qüestionarà l’objecte diví a favor de la raó humana. Simbòlicament, potser, el Davidde penitente es construeix a partir del material musical de la preexistent Gran Missa en do menor, KV 427.

Davidde Penitente