Lectures dramatitzades

Proposta didàctica per a alumnes d’Ensenyança Secundària Obligatòria, de Batxillerat i universitat per a donar-los a conéixer grans obres de la literatura, en la versió traduïda al castellà, que van servir de font d’inspiració a diversos compositors durant la creació de les seues òperes.

Dom Karlos, Infant von Spanien

Friedrich Schiller

 

Escuela del Actor

Palau de les Arts Reina Sofía

14, 15 desembre 2017 a les 11.00 h

16 desembre 2017 a les 18.00 h (funció familiar)

Aula Magistral

 

 

Preu de l’activitat: 6,00 € per alumne

La Fosca

Paròdia de l’òpera “Tosca” en un acte i quatre quadros i mig, escrita en vers per Salvador María Granés

VORE NOTES

Escuela del Actor

Palau de les Arts Reina Sofía

24, 25 maig 2018 a les 11.00 h

26 maig 2018 a les 18.00 (funció familiar)

Aula Magistral

 

Preu de l’activitat: 6,00 € per alumne

NOTES

La Fosca, paròdia de l’òpera Tosca de Salvador María Granés, escrita en vers en un acte i quatre quadres i mig, estrenada al teatre de la Sarsuela de Madrid el 22 de desembre de 1901, i al Teatre Camps Elisis de Bilbao, el 15 de gener de 1905, amb intervenció dels personatges de l’òpera pervertits degudament i campanes i coets que no parlen, però sonen.

La Fosca a penes va guardar l’any preceptiu de respecte en el gènere de la paròdia per a nàixer després de l’estrena a Espanya, el desembre de 1900, de Tosca, de Giacomo Puccini, al teatre Reial de Madrid.

Gènere genèticament espanyol vigent entre 1837 i 1918, la paròdia teatral havia sorgit com a reacció orgànica a la invasiva moda de l’òpera italiana en els anys romàntics. Reacció orgànica, sí, perquè la seua florida va ser fruit de la necessitat del món teatral espanyol de sobreviure com a manifestació cultural, però també d’omplir l’estómac dels seus paladins abnegats: autors, músics i actors.

La paròdia era propera al públic més humil i menys afavorit, tant en el llenguatge com en l’ambient recreat a partir de les trames d’èxit de la lírica. La paròdia traslladava els mites de la lírica i els feia mites del dia a dia; reproduïa el model original d’èxit, però oferint-ne la cara deforme; se servia de les armes de l’enginy agut per a ressaltar sense pudor l’artificiós i l’esquifit, amb una bona dosi de café aiguat i xafardeig de salonet, i una absència total de qualsevol tipus de refinament.

L’èxit merescut de les seues creacions, tan relacionades en la pràctica amb el género chico i el teatre per hores, ens retrata un interessant context literari que, sens dubte, va obrir les portes al sorgiment de l’esperpent de Valle-Inclán, el sistema estètic del qual presentarà personatges de suposada noblesa original amb l’aspecte de la carassa buida, la brutalitat de les seues formes, sovint balmades, i el ridícul de les seues circumstàncies.

Totes aquestes característiques es reuneixen en La Fosca, una paròdia de fanfarrons, cantadores flamenques, socialistes d’encuny recent i anarquistes creguts als quals persegueix un policia mefistofèlic.

És Madrid, l’any que corre és el 1901. És temps d’idees noves, cafés i lloguers sense pagar.

 

Anselmo Alonso Soriano