L’IVAM A LES ARTS

El conveni de col·laboració entre Les Arts i l’IVAM sorgeix amb l’objectiu principal d’integrar-se mútuament en les programacions pròpies, així com per a fer patent la vinculació inexorable entre les diverses arts. Les dues institucions, així mateix, pretenen posicionar la imatge cultural de la Comunitat Valenciana en un lloc de prestigi i reivindicar la importància de la cultura en el desenvolupament de les societats contemporànies.

Fruit d’aquesta col·laboració és el cicle d’actuacions musicals que el Centre Plácido Domingo de Les Arts ofereix a l’IVAM un diumenge al mes, des de l’any 2015.

A més a més, Les Arts acull cada temporada una exhibició d’obres pertanyents als fons artístics de l’IVAM.

Pablo Palazuelo:
Obra: Lauda III (1980)
Acer Corten oxidat
És un depòsit de l’Estat espanyol a l’IVAM
Terrasses de les Palmeres Sud

Pablo Palazuelo (Madrid 1916-2007), pintor i escultor, és una de las figures significatives de l’art modern espanyol. Artista decidit prompte per l’abstracció, la seua obra va ser un dels escassos plantejaments moderns que es van manifestar en uns moments d’especial  crispació en l’escena plàstica del nostre país. La seua poètica singular, que va rebre la influència inicial del cubisme, Klee i Kandinsky, es va adscriure i es va enllaçar amb les formulacions més creatives de l’avantguarda clàssica.

En Palazuelo el tipus de representació es caracteritza per estructures planes que configuren geometries progressivament més complexes i enigmàtiques. La conjunció de línies y plans purs no intenta generar il·lusions òptiques, la seua obra vol expressar contínuament la conjunció de la raó i l’emoció, mitjançant l’ús d’un llenguatge que en gran mesura es basa en la numerologia.

Pedro Cabrita Reis
Obra: Absorto, 1991
Fusta, escaiola, feltre, coure i goma.
IVAM
Vestíbul Teatre Martín i Soler

Pedro Cabrita Reis (Lisboa 1956) és una de les figures fonamentals del panorama artístic portugués dels darrers vint anys.

La cerca de Pedro Cabrita es ressol en una suma de fragments, restes urbanes i materials domèstics rescatats de l’univers quotidià, objectes que remeten a la memòria plens de significats secrets que evoquen un univers personal i privat, les referències dels quals mai no són literals o unívoques, sinó ambigües i polisèmiques.

La simplicitat en les seues formes i materials és una característica essencial de les seues creacions, però darrere d’aquesta senzillesa aparent, la seua obra oculta una riquesa multiforme que, de manera subtil i continguda, recrea un univers propi en què aborda temes transcendentals aliè a qualsevol pretensió. Aquesta reducció a l’essencial es conjuga amb una vocació monumental que reprén el sentit del monument com a marca del pas del temps i testimoni de la vida humana, tractant de recuperar la fascinació per l’arquitectura i el misteri de l’objecte.

Alain Kirili
Obra: Zahin, 1983
Ferro amartellat
IVAM
Vestíbul Aula Magistral Nord

Nascut el 1946 a París, Alain Kirili viu i treballa entre aquesta ciutat i Nova York. La seua escultura actualitza els mitjans i els materials tradicionals com la terracota, el ferro fos, l’escaiola pintada o el bronze, i transforma materials contemporanis com l’alumini o la resina.

L’any 1972 realitza les seues primeres escultures en zinc, ferro i terracota, sovint a través de distintes combinacions de tècniques mixtes. El 1975 el seu interés se centra en el ferro i la forja. Es fa evident la fascinació que sent Kirili pel procés ric i tradicionalista de la farga i per la importància de l’artesania. Les primeres escultures de ferro són producte d’un mètode formalment manipulat, que recorda la idea de Julio González de “dibuixar en l’espai”. Admirador d’aquest i de David Smith, ambdós artistes exerceixen una gran influència en les seues obres en ferro. La diversitat de mitjans i la dimensió espiritual de la seua activitat són també trets característics seus com es reflecteix, per exemple, en les seues col·laboracions amb músics de jazz americans.

Markus Lüpertz,
Paris, 2001
Bronze
IVAM
Vestíbul Sala Principal

Nascut a Liberec (Bohèmia) fa 60 anys, Markus Lüpertz pertany a una generació d’artistes alemanys que van patir la reconstrucció econòmica i ideològica de l’Alemanya de la postguerra. Junt amb Baselitz, Penck, lnmendorf, Kiefer i el danés Kirkeby, entre d’altres, Lüpertz dona vida a un corpus artístic capaç de ser el gran poema èpic del poble alemany de la postguerra. “La motivació essencial en l’art és un estat de conflicte permanent. I la lluita contra la mort és el conflicte més important que ha d’encarar l’artista, conscient o inconscientment”, reflexiona Lüpertz.

Tota l’obra de Markus Lüpertz és, d’una banda, una arqueologia d’estrats i cicatrius de la història de l’art i, a la vegada, suposa una memòria dels temes que han envaït la nostra imatgeria col·lectiva. Pintor de pintors, de cites i referències cultes, la seua obra és un joc d’intertextualitat, de memòria i de forma.

Daniel Spoerri
Obra: Santo Grappa, ca. 1979-1997
Bronze
IVAM
Vestíbul Aula Magistral Sud

Nascut l’any 1930, l’artista d’origen romanés nacionalitzat suís, Daniel Spoerri ha desenrotllat una activitat artística important en el camp de l’engalzament i el collage aplicats a la pintura i a l’escultura.

En l’estela del moviment Dadà, Spoerri ha aconseguit ampliar els processos de creació no retinians esbossats pels Nous Realistes, actualitzant l’esperit dels collages de Kurt Schwitters. Acumulant, inventariant, s’interessa per la paradoxa que es produeix entre el tema i la tècnica, abordant diferents aspectes de l’existència humana. Col·loca en un primer pla allò quotidià per a revelar la càrrega poètica, sobre la que projecta una mirada plena d’humor, mesclant els gèneres i els sentits (la vista, l’olor, el tacte) per a ajudar a transformar la realitat.