El amor brujo

Direcció d’escena i escenografia
Carlus Padrissa (La fura dels Baus)

Coreografia
Pol Jiménez

Disseny de vestuari
Chu Uroz

Il·luminació
Carles Rigual

Efectes especials
Thomas Bautenbacher

Vídeo
Manuel G Frasquiel

Producció
Teatros del Canal
Festival Internacional de Música y Danza de Granada, et al.

Candela
Esperanza Fernández

Guitarra
Miguel Ángel Cortés

Piano
Antonio Galera

Ballarins
Pol Jiménez, Miranda Alfonso, Marta Bonilla, Yaiza Espigares, Carmen Muñoz, Montserrat Selma, José Manuel Álvarez, Juan Carlos Avecilla

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Direcció musical
Andrés Salado

El amor brujo, o la rebel·lió d’una dona anul·lada

El 1915 firmava Manuel de Falla una dels seus més inquietants obres dedicades a la tragèdia íntima de la dona: El amor brujo. Una peça, sens dubte, menys refinadament violenta que el seu altre drama femení, La vida breve (obra d’agressió entre l’Andalusia blanca i la gitana), i que comptava amb una arquitectura menys comprensible que altres, a més d’oferir una superfície més salvatge i esquerpa.

Falla acabava de tornar de París, on havia residit des de 1907, i la primera obra que va compondre en tornar a la seua terra va ser aquesta Gitanería en un acto y dos cuadros, escrita expressament per a Pastora Imperio ―cantaora i bailaora―, a partir de la dramatúrgia i els textos embastats per Gregorio Martínez Sierra, animats per la gitana Candelas, la Gitana Vella, la Gitaneta i un parell de gitanets més.

La música, que beu en la font fresca de la tradició i la llegenda, delatava una arrel enèrgica i estranyament primitiva, violenta i elemental al mateix temps que sofisticada en la seua destil·lada puresa, no exempta d’esquitxos d’un orientalisme tan en voga llavors que no resulten sorprenents donat l’arrelam clar amb al-Àndalus. Tot això, amb un suau encert avantguardista, capaç d’elaborar un material propi i inèdit des del cor mateix del folklore, l’esperit i l’essència.

L’estrena va ser a Madrid, al teatre Lara, el 15 d’abril de 1915.

Fins ací la informació oficial i objectiva. Encara que no és del tot certa. La veritat és que el llibret no va ser obra de Gregorio Martínez Sierra, sinó de la seua esposa, María de la O Lejárraga, escriptora i política en actiu que arribaria a ser diputada pel Partit Socialista el 1933, després de ser protagonista absoluta d’aquell procés fascinant de denúncia i alliberament de la dona que es va viure en l’Espanya del primer quart de segle XX. Una Espanya on els col·lectius oprimits, amb la dona i els marginats al cap, començaven a elevar la fonda veu.

I aquesta veu de la dona oprimida serveix de fil dramatúrgic a aquesta versió inclusiva de músiques de Falla, imatges, dansa i actuació, perquè és l’imaginat personatge de María de la O Lejárraga qui condueix l’espectacle de principi a fi.

El amor brujo, tan germà de La vida breve en el tràgic i tan imbricat amb Noches en los jardines de España o El sombrero de tres picos en el sensorial, l’estètic i el nou, es complementa en ocasió d’aquest espectacle amb música de les esmentades obres i troba el perfecte correlat ideològic en les filmacions fetes per José Val del Omar, col·laborador més tard de García Lorca i María Zambrano, i actiu impulsor de les missions pedagògiques de la Segona República. Les imatges usades, gravades pels mateixos anys en què Falla anava component les seues músiques, afigen la seua visió entre expressionista i surrealista tan afí al mateix Falla.

Anselmo Alonso Soriano