Manon Lescaut

Giacomo Puccini

9, 12, 16 , 19, 21 , 27 desembre 2014 - Les funcions comencen a les 20.00 h . Diumenges i festius , a les 19.00 h . Diumenge 21 des 18.00 h
Sala Principal
Drama líric en quatre actes · Música de Giacomo Puccini
Llibret de Marc Praga , Domenico Oliva , Luigi Illica , Giuseppe Giacosa i Giulio Ricordi basat en la novel·la Histoire du Chevalier donis Grieux et Manon Lescaut de l'Abat Prévost
Estrena : Torí , Teatre Regio, 1 febrer 1893.

DESCARGAS : pdf_icon Libreto

Dirección musical: Plácido Domingo, Jordi Bernàcer (27)

Dirección de escena: Stephen Medcalf

Escenografía y vestuario: Jamie Vartan

Iluminación: Simon Corder

Producción: Teatro Regio di Parma,

Cor de la Generalitat Valenciana: Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Manon Lescaut
María José Siri
Olga Busuioc (27)

Renato des Grieux
Rafael Dávila

Lescaut
Germán Olvera * 

Geronte de Ravoir
Stephen Milling

Edmondo
Matthew Peña

Posadero
Luigi Roni

Cantante
Mariam Battistelli *

Maestro de baile
David Astorga *

Farolero
Valentino Buzza

Sargento
Ernesto Petti  *

Capitán
Francesco Salvadori

* Centre de Perfeccionament Plácido Domingo

SINOPSI

ACTE I. Amiens. Plaça espaiosa al costat de la Porta de París. Estudiants liderats per Edmondo i el seu amic Renato Des Grieux coquetegen amb les vilatanes. Una carrossa s’atura a l’hostal. En ella viatgen una jove de divuit anys, Manon, el seu germà Lescaut i el ric tresorer general entrat en anys, Geronte, amb destinació al convent on ha d’ingressar Manon per ordre dels seus pares. Des Grieux queda enamorat de la bellesa de Manon res més veure-la i li declara el seu amor. Geronte, que sent un desig incontrolat cap a la jove, pretén raptar-la, per al que ordena a l’hostaler que li prepari la carrossa. Edmondo escolta els plans del vell i informa a Des Grieux, qui fuig immediatament amb Manon. Geronte intenta perseguir-los. No obstant això, Lescaut li fa desistir després explicar-li que la seva germana ambiciona riquesa, cosa que no li podrà proporcionar un estudiant com Des Grieux. Si el vell és pacient, aconseguirà a Manon per a ell.

ACTE II. Després d’abandonar a Des Grieux, Manon viu ara sota la protecció de Geronte en la seva luxosa casa de París, tal com va predir Lescaut. Mentre la jove s’empolaina davant del mirall, rep la visita del seu germà. Lescaut dedueix que la jove no és feliç i part immediatament a la recerca de Des Grieux. Poc després, aquest irromp a l’habitació i inicia una acalorada discussió amb Manon, que conclou en una abraçada reconciliador i apassionat, moment en què els amants són descoberts per Geronte. El ricàs, traït, marxa a denunciar el fet a les autoritats. Manon s’entreté reunint joies per portar-. Quan va a fugir al costat del seu amant, la guàrdia la deté acusada de prostitució.

ACTE III. Esplanada propera al port de Le Havre. Manon es troba a la presó a l’espera de ser deportada als Estats Units. Lescaut i Des Grieux planegen rescatar-la, però són descoberts en l’últim moment. A poc a poc el port s’omple de gent. Les prostitutes encadenades són conduïdes cap al vaixell en què seran deportades, davant la mirada i els comentaris cruels de la multitud. Des Grieux, desesperat en veure passar entre elles a Manon, suplica al capità que el deixi partir en la seva nau com a grumet, al que aquest accedeix.

ACTE IV. Desert en els confins del territori de Nova Orleans. Manon i Des Grieux, abillats amb vestimenta molt pobre, caminen fatigats per l’extens i àrid terreny. La jove amb prou feines pot sostenir-se en peu. El seu estimat s’avança a la recerca d’aigua i refugi per a la nit. Ella, sola i conscient que li queden pocs minuts de vida, recorda els seus dies feliços a París. Des Grieux torna precipitadament i la troba delirant. La besa i tracta de reconfortar en va. Manon mor en els seus braços.