L’arquitecte, artista i enginyer Santiago Calatrava Valls va nàixer el 28 de juliol de 1951 a Benimàmet (València). Va cursar primària i secundària a València i, a partir dels deu anys, també estudià en Belles Arts en l’Escola d’Arts i Oficis de València, on va començar a formar-se en pintura i dibuix. Més tard, es va matricular en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, una institució d’origen relativament recent, on es va llicenciar en Arquitectura en 1974 i va fer un curs de postgrau en urbanisme. En la universitat dugué a terme diferents projectes independents amb un grup de companys, i va publicar dos llibres sobre l’arquitectura típica de València i Eivissa. Atret pel rigor matemàtic d’algunes grans obres d’arquitectura de la història, i no havent adquirit una direcció clara de la seua formació a València, Santiago Calatrava va decidir fer un curs de postgrau en Enginyeria Civil i es matriculà en 1975 en l’ETH (Institut Federal de Tecnologia) a Zuric. Es va doctorar en 1979. Va ser en este període quan coneix i es casa amb la seua dona, que estudiava Dret a Zuric.
En acabar els seus estudis, Calatrava va treballar com a professor en l’ETH de Zuric i començà a acceptar xicotets projectes d’enginyeria, com el disseny de la coberta d’una biblioteca o el balcó d’una residència privada. També va participar en concursos, ja que li va semblar la millor manera d’assegurar-se l’encàrrec de projectes. El primer concurs que va guanyar consistia en la proposta per al disseny i la construcció de l’Estació Fèrria de Stadenholfen a Zuric, ciutat en què va establir el seu primer estudi d’Arquitectura i Enginyeria.
En 1984, va guanyar el concurs per al disseny i la construcció del pont Bach de Roda, que li havien encarregat per als Jocs Olímpics de Barcelona en 1992. Este va ser el començament dels seus projectes de ponts que li proporcionaran una reputació internacional, entre els quals hem de destacar el pont i viaducte de l’Alamillo a Sevilla, que li havien encarregat per a l’Exposició Internacional de Sevilla en 1992 (1987-92), la passarel·la de vianants de Campo Volantín a Bilbao (1990-97), i el pont i l’estació de l’Albereda a València (1991-95).
Va obrir un segon estudi a París quan en 1989 va ser seleccionat per a dur a terme el projecte i l’obra de l’estació d’alta velocitat Lyon-Satolas (1989-1994). En esta etapa de la seua carrera, Santiago Calatrava va adquirir reputació pels seus projectes a gran escala com és el BCE Place Mall a Toronto (1987-1992); la nova terminal de l’aeroport Sondica de Bilbao (1990-2000); la Ciutat de les Arts i de les Ciències a València (1991, en curs), on va establir el seu tercer estudi, i l’estació d’Orient a Lisboa (1993-1998) encarregada per a l’Exposició Internacional de 1998. També va guanyar el concurs per a acabar la catedral de St. John the Divine a la ciutat de Nova York (1991), projecte que encara no s’ha dut a terme.
Una altra faceta destacada de l’activitat de Calatrava és l’escultura, que ha sigut recollida en diverses exposicions. En 1985 va muntar la primera exposició a la galeria Jamileh Weber de Zuric, en la qual va exposar nou escultures. Una nova etapa de reconeixement la marquen dos exposicions en solitari: una retrospectiva com la del Royal Institute of British Architects (Londres) en 1992 i l’exposició “Estructura i expressió” al Museu d’Art Modern de Nova York en 1993. Esta última incloïa la instal·lació al jardí d’escultures del museu, de la Màquina d’ombra, una escultura de grans dimensions amb “dits” ondulants de formigó. L’exposició més completa muntada fins al moment sobre el seu treball és “Santiago Calatrava: artista, arquitecte i enginyer” que es va mostrar al Palazzo Strozzi de Florència des d’octubre de 2000 fins a gener de 2001. Exposicions de característiques semblants però de menys magnitud foren organitzades a Dallas (Texas) amb motiu de la inauguració del nou Meadows Museum i a Atenes (Grècia) a la National Gallery, Museu Alexandro Soutzos.
Entre les grans obres de Santiago Calatrava de recent inauguració es troben el pont James Joyce a Dublín, Irlanda (2003); l’Auditori de Tenerife (2003); Three Bridges over the Hoofdvaart, Holanda (2004); el primer pont de Calatrava als EUA, el pont Turtle Bay de Redding (2004), i el Complex Olímpic a Atenes, Grècia (2004). Pròximament s’inauguraran la Turning Tors a Malmö, Suècia (2005); l’últim edifici de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, el Palau de les Arts (2005); el pont Petach Tikvah a Tel Aviv, Israel, i el Quatro Ponte sul Canal Grande a Venècia, Itàlia.
Fa poc li han encarregat la realització del Centre Simfònic de l’Orquestra Simfònica d’Atlanta (EUA), la nova terminal de transports del World Trade Center i la torre 80 South Street de Nova York (EUA).
Santiago Calatrava és membre, entre altres institucions, de l’Europa Akademie, de la Fazlur Rhaman Vihan Internacional, de la International Academy of Architecture i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. També ha rebut un gran nombre de distincions com el premi Auguste Perret de la Unió Internacional d’Arquitectes, París; el premi Fritz Schumaher, Hamburg (Alemanya); el Premi al Disseny Urbanístic atorgat per la Ciutat de Toronto (Canadà); la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts pel Ministeri de Cultura Espanyol; la Medalla d’Or per The Concrete Society (Londres); el premi Príncep d’Astúries de les Arts; el premi A. H. Algur Meadows per l’excel·lència en les arts; la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de València; la Medalla Sir Misha Black atorgada pel Royal College of Art (Londres); la Medalla d’Or d’Arquitectura de l’Acadèmia d’Arquitectura de París; el Premi Internacional de Disseny d’Il·luminació per The Illuminating Engineering Society of North America (Nova York); l’European Steel Design Award, Lucerna (Suïssa); el Silver Beam Award per l’Institut Suec de Construccions en Acer, Göteborg (Suècia); el Golden Plate Award per l’Academy of Achievement, Chicago; la Medalla d’Or 2004 per l’Institut Espanyol Reina Sofía de Nova York; la Medalla d’Or 2005 de l’Institut Americà d’Arquitectes (AIA); l’Eugene McDermott Award in the Arts pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), i recentment el MIPIMAward al millor edifici residencial del món per Turning Tors. Santiago Calatrava ha sigut nomenat en tretze ocasions doctor honoris causa.
