Lorin Maazel, que ha dirigit més de 150 orquestres en més de 5.000 òperes i concerts, serà el primer director musical de l’acabat de construir Palau de les Arts Reina Sofía de València, Espanya, a partir de setembre de 2006. També té els càrrecs de director musical de la Filharmònica de Nova York (des de setembre de 2002) i de director musical de la Filharmònica Arturo Toscanini de Parma, Itàlia.

Així mateix, Lorin Maazel ha sigut director musical de l’Orquestra Simfònica Radiofònica de Baviera (1993-2002) i ha ocupat diferents llocs com el de director musical en l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh (1988-96); director general i director musical de la Staatsoper de Viena (1982-84), càrrec que exercix per primera vegada un nord-americà; director musical de l’Orquestra de Cleveland (1972-82), i director artístic i primer director de la Deutsche Oper de Berlín (1965-71). El maig de 2004, Maazel acceptava el lloc de director musical de la Filharmònica Arturo Toscanini de Parma, una orquestra fundada en 2001 i composta per molts i destacats jóvens músics professionals d’Europa.Va ser nomenat membre d’honor de l’Orquestra Filharmònica d’Israel en 1985, any en què va dirigir el concert del quaranta aniversari de l’Estat d’Israel. És membre d’honor de la Filharmònica de Viena i ha rebut la Medalla de Plata Hans von Bülow de la Filharmònica de Berlín.

Americà de segona generació, Lorin Maazel va nàixer a París en 1930 però es va criar i es va educar als Estats Units. Va rebre la primera classe de violí als cinc anys, i la primera en direcció, als set. Va estudiar amb Vladimir Bakaleinikoff i va actuar en públic per primera vegada a l’edat de huit anys dirigint una orquestra universitària. En 1939, amb nou anys d’edat, debuta a Nova York en l’Exposició Universal celebrada en esta ciutat, al comandament de la Interlochen Orchestra. El mateix any dirigix la Filharmònica de Los Angeles al Hollywood Bowl, on compartix programa amb Leopold Stokowski. En 1941, a l’edat d’onze anys, Arturo Toscanini el convida a dirigir la NBC Symphony.

Entre els nou i els quinze anys dirigix les principals orquestres dels Estats Units. Als dèsset es matricula en la Universitat de Pittsburgh per a estudiar idiomes, matemàtiques i filosofia; durant la seua etapa d’estudiant, exercix com a violinista en l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh i en la temporada 1949-50 com a assistent de director, i organitza el Quartet de les Belles Arts de Pittsburgh. En 1951, als vint-i-un anys, estudia música barroca a Itàlia gràcies a una beca Fulbright, i dos anys després debuta com a director a Europa en substitució d’un director malalt al teatre Massimo Bellini de Catània, Itàlia. Es consolida ràpidament com a gran artista, i apareix a Bayreuth en 1960 (el primer nord-americà que ho aconseguix) amb l’Orquestra Simfònica de Boston en 1961 i a Salzburg en 1963.

Lorin Maazel ha dirigit orquestres en tot Europa, Austràlia, Amèrica del Nord i del Sud, el Japó, l’antiga Unió Soviètica i en els principals festivals internacionals (p. ex. Salzburg, Edimburg i Lucerna) i teatres d’òpera (Metropolitan Opera, teatre Alla Scala, Òpera de París, Royal Opera House Covent Garden), i amb les més importants orquestres simfòniques. Ha dirigit molts concerts de cap d’any des de Viena, incloent-hi el de l’1 de gener de 2005, que per a ell ja és el desé. Ha dirigit les orquestres de les produccions cinematogràfiques de Don Giovanni, Carmen i Otel·lo. En 2000 fa una gira mundial amb motiu del seu 70 aniversari, i el 5 d’agost de 2001 celebra la seua aparició número 100 en el Festival de Salzburg, en què dirigix dos òperes de Verdi, Don Carlo i Falstaff. Altres moments destacats de temporades recents són els cicles de les simfonies de Brahms i els concerts del Suntory Hall de Tòquio i del Carnegie Hall de Nova York; el concert televisat de l’Any Nou de 2004 al teatre La Fenice de Venècia com a part del festival de reobertura d’este famós teatre de l’òpera, i les aparicions com a director convidat en l’Orquestra Simfònica i la Filharmònica de Chicago, l’Orquestra Simfònica de Londres i la Royal Concertgebouw Orchestra.

Lorin Maazel ha realitzat més de 300 gravacions, entre les quals hi ha els cicles simfònics de Beethoven i Brahms amb l’Orquestra de Cleveland; Mahler i Txaikovski amb la Filharmònica de Viena; Sibelius amb l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh, i Rachmaninov amb la Filharmònica de Berlín. Ha gravat també Das Lied von der Erde, de Mahler, i els poemes tonals de Richard Strauss (en la seua totalitat) amb l’Orquestra Radiofònica de Baviera; el Romeu i Julieta, de Prokofiev, i Porgy and Bess, de Gershwin, amb l’Orquestra de Cleveland (primera gravació completa d’estes obres); obres de Puccini i Verdi amb l’Orquestra de La Scala, i de Wagner amb la Filharmònica de Berlín; L’Enfant et les sortilèges, de Ravel; Fidelio, de Beethoven; les simfonies 4 i 5 de Mendelssohn; els concerts per a violí de Mozart, en què va actuar de solista, i la Històriade Stravinsky.

Ha rebut en deu ocasions el Grand Prix du Disque.

En la seua faceta de violinista, Maazel ha sigut solista amb nombroses orquestres; en la gira del seu setanta aniversari va interpretar les seues pròpies composicions per a violí i orquestra, i va participar en una gira mundial amb el pianista Yefim Bronfman, amb qui va interpretar les tres sonates per a violí i piano de Brahms.

Lorin Maazel és també un compositor de gran talent: la seua òpera 1984, basada en la clàssica novel·la de George Orwell, va ser aclamada en l’estrena mundial el 3 de maig de 2005 a la Royal Opera House Covent Garden a Londres.

Entre els honors, condecoracions i premis rebuts per Maazel es troben la Creu de Comandant al Mèrit de la República Federal Alemanya, la Legió d’Honor de França i Comandant de l’Orde del Lleó de Finlàndia. També ha sigut guardonat amb el títol d’Ambaixador de Bona Voluntat de les Nacions Unides.