Palau de les Arts Reina Sofia

S i n o p s i   a r g u m e n t a l

ANTECEDENTS
Jàson reclama al seu tio el rei Pèlies el tron de Iolkos com a legítim hereu. Pèlies li fa creure que està disposat a renunciar-hi si Jàson ix victoriós de la difícil missió de recuperar el velló d'or (pell d'or del moltó alat Crisomallus, sacrificat en honor de Zeus per Frixos, avantpassat de Pèlies, que atorga glòria i triomf al seu posseïdor), custodiat pel rei Eetes a la Còlquida. Jàson salpa amb els més valerosos hòmens en la nau Argo. Quan arriba a la Còlquida, Medea, filla del rei Eetes i néta del déu del sol Hèlios, perdudament enamorada de Jàson, l'ajuda a aconseguir el velló d'or valent-se dels seus amplis coneixements de bruixeria. Conscient que no obtindrà el perdó de son pare davant de semblant traïció, Medea fuig de la seua pàtria amb Jàson i els argonautes rumb a Iolkos.

Per orde del rei, són perseguits i atrapats pel seu fill Apsirt. Medea, sense compassió per un que és de la seua sang, ordix un pla per a assassinar Apsirt, el cos del qual és trossejat i tirat al mar. Quan arriben per fi a Iolkos, Jàson i Medea no aconseguixen l'anhelat tron, a pesar de portar el cobejat tresor arrabassat a la Còlquida. El següent pas serà tramar la mort del rei Pèlies. El crim indigna tant el poble que Jàson i Medea són expulsats. S'establixen llavors a Corint.

Jàson, casat amb Medea, li ha donat dos fills. Ella, incondicionalment fidel a ell, ha contribuït sense escrúpols -recorrent a estratagemes fetillers i a cruels crims quan ha calgut- a fer que el seu marit progresse. Jàson, fart ja de la seua sanguinària esposa, l'ha repudiada i ha posat les seues ambicioses mires en Glauca, la filla de Creont, el rei de Corint.

ACTE I
Corint. Palau de Creont. Glauca es prepara per a la seua imminent boda amb Jàson. Les seues donzelles li aconsellen que pose fi als seus nefastos presagis sobre una possible venjança de Medea i pense en la felicitat que li oferirà el matrimoni. Arriben Creont i Jàson. Este oferix al rei el velló d'or. El sobirà, per la seua banda, es compromet a protegir els dos fills que Jàson ha tingut en el seu matrimoni amb Medea. A continuació, beneïx els nóvios davant de la cort.

La felicitat regnant cessa quan apareix Medea. Embolicada en un tètric vel, proferix dures paraules en públic amb les quals reclama Jàson com el seu legítim espòs. Llavors, Creont i Medea s'amenacen mútuament: ella, de provocar la mort de Glauca si esta es casa amb Jàson; ell, de matar-la si a l'alba no ha abandonat Corint. El rei, enfurit, ix de l'estada i s'emporta la seua filla, espantada per les intimidacions de Medea. A soles amb Jàson, Medea li retrau el repudi injustificat que ha patit després de tot el que ella ha sacrificat per ell. Li suplica que torne. No obstant això, Jàson la menysprea i l'exhorta a fugir de Corint.

ACTE II
Una ala del palau de Creont. Al fons s'albira el temple. Neris, donzella de Medea, informa la seua senyora que la multitud s'aglutina furiosa als voltants de palau i reclama amb crueltat la sang de Medea. Ella es resistix a partir, perquè no suporta la idea que Jàson, a més d'haver-la traïda, l'aparte ara dels seus fills per sempre. Creont s'aproxima amb el seu seguici per a exigir-li per última vegada que se'n vaja. Ella, amb les seues arts de persuasió, aconseguix que el rei li concedisca un dia més d'asil, just el temps que necessita per a dur a terme la seua atroç venjança. Neris, sempre fidel a Medea i conscient del patiment que l'afligix, està decidida a seguir-la allà on vaja. Estranyat per la decisió del rei, Jàson irromp furiós i exigix explicacions a la seua repudiada esposa, la qual cosa esta aprofita per a pregar-li que li torne els xiquets. Ell, que no pot evitar cedir al plor d'una mare, resol que els xiquets passen el dia amb ella, fins a la seua partida. Medea demana a Neris que vaja a buscar els seus fills al temple. De pas, haurà d'entregar a Glauca, com a regal de bodes, una diadema i una túnica màgiques. A la llunyania, s'escolta el cant alegre dels preparatius de la cerimònia nupcial.

ACTE III
Un lloc muntanyós pròxim al temple. Medea invoca els déus infernals per a executar amb èxit el seu terrible pla. Neris torna del temple amb els xiquets. Medea es disposa a matar-los, però quan alça el punyal sobre ells l'amor de mare la fa desistir. Neris la informa que Glauca agraïx els seus regals i els lluirà en la boda perquè Jàson se senta orgullós d'ella. Medea revela a la donzella que la diadema d'or està impregnada d'un mortal verí que posarà fi a la vida de Glauca quan li adorne el front. Neris, impactada per esta barbàrie, li suplica que perdone, almenys, la vida als seus fills.

No obstant això, la venjança de Medea no ha fet més que començar. Quan Glauca es prova la corona i el vestit embruixats, una flamerada sobrenatural abrasa el seu rostre, sense que les donzelles puguen evitar-ho. Creont, horroritzat, s'abraça a la seua filla i queda adherit a ella, i s'impregna del verí de la túnica que ha desfigurat el cos de Glauca, la qual cosa provoca a ell també la mort. Procedents de palau s'escolten els crits d'espant que evidencien l'èxit de la fetillera. Jàson i el poble acudixen en tumult darrere d'ella per a donar-li el seu merescut castic. Medea es tanca al temple, on perseguix els seus fills, ganivet en mà, per a matar-los. Neris avisa Jàson perquè evite el crim. Però ja és massa tard: Medea mostra al seu espòs el ganivet ensagnat amb el qual ha posat fi a la vida dels seus fills. Una gran flamerada ix del temple. Neris, Jàson i el poble fugen espantats del lloc maleït.