Palau de les Arts Reina Sofia

S I N O P S I     A R G U M E N TA L

La vida breve

Acte I
Quadro I Corral d'una casa gitana a Granada, a l'Albaicín, en la qual viuen la Iaia  i la seua néta Salud. Primera hora del matí d'un bell dia. Al fons, s'hi ubica una farga  en la qual uns ferrers es lamenten del seu desventurat destí. Apareix Salud, que,  inquieta, conta a la seua iaia els temors que el seu nóvio Paco -un señorito andalús de  qui la gitaneta es troba il·lusionadament enamorada després d'haver-li promés este matrimoni- la deixe per una altra xica de millor condició. La vella calma la gitaneta, i  l'advertix que no és saludable tanta passió. De sobte, la Iaia anuncia l'arribada de Paco,  la qual cosa provoca que Salud aplaque els seus recels; però a pesar d'això confessa al seu estimat les seues sospites. Paco les desmentix categòricament. Mentres la  parella està abstreta, apareix el Tio Sarvaor, que, molt indignat, revela a la seua germana -la Iaia- que s'ha assabentat que el cínic de Paco es casarà "demà" amb  una "xiqueta" de "la seua classe i de la seua casta". La Iaia calma els ànims del  seu enutjadíssim germà, que havia arribat amb intenció de matar Paco.


Quadro II Vista de Granada des del Sacromonte. S'escolten ecos de veus  llunyanes i es veu com Salud i Paco ixen de la casa i es despedixen. La nit cau a poc a poc. El Tio Sarvaor, al qual conté la Iaia, ix de la farga amb actitud amenaçadora. Intermedi simfònic.

Acte  II
Quadro I Un carrer estret de Granada, que presenta l'exterior  de la casa de Carmela, amb qui Paco acaba de casar-se. Darrere de les reixes de les finestres, es percep el sarau del convit nupcial,  animat per unes danses i un cantaor que entona unes peculiars  soleares. Sobtadament apareix Salud, que, mirant inquietament  darrere de les finestres, comprova in situ com eren de justificats els  seus vells temors. Destrossada, plena de dolor i ràbia, es refugia en els càlids braços de la Iaia. Paco s'adona de la presència de la gitaneta. El Tio Sarvaor, molt indignat, es dirigix a l'interior de la casa portant Salud darrere de si.

Quadro II Interior del pati de la casa de Carmela i Manuel,  profusament il·luminat per al banquet. L'ambient bulliciós i alegre regnant contrasta amb el desassossec del nóvio, que ha observat Salud a través de la fi nestra. En plena festa, irrompen el Tio Sarvaor i Salud, que, de manera decidida i en presència de tots, tira en cara a Paco l'engany i la traïció a què l'ha sotmés. Inesperadament, Salud es desploma morta als seus peus.

El amor brujo 

Quadro I
Interior d'una cova ubicada a la vora del mar, a Cadis, en la qual uns gitanos han instal·lat el seu campament. És de nit. Reina un ambient de bruixeria i misteri. El mar s'escolta a la llunyania. Mentres esperen l'arribada dels seus amants, dos gitanetes assegudes en terra (Candelas i una amiga) tiren les cartes, volent saber la seua sort. Apunten mals presagis amorosos per a Candelas, que entona llavors la "Cançó de l'amor dolgut". Sonen les campanades de mitjanit. Per a conjurar els negres auguris anunciats per la baralla, les dos gitanes tiren encens i romer al foc, mentres Candelas balla la "Dansa de la fi del dia". S'escolta un xiulit després del qual desapareix l'altra gitana, que acudix a trobar-se amb el seu nóvio. Una vegada sola, Candelas recita el "Romanç del pescador", amb el qual conclou el quadro.

Quadro II
Fosca cova d'una bruixa, per l'interior de la qual pul·lula un foc follet. La lluna brilla en l'exterior. Candelas entra espantada, perseguint l'espectre, el qual, finalment, aconseguix acorralar en un cantó, precisament el racó en què la bruixa guarda els seus utensilis màgics. Trons llunyans revelen a Candelas que el foc follet és l'esperit de la cova. Perseguit per Candelas, l'esperit fuig, esvaint-se davall la llum de la lluna. ("Cançó del foc follet"). Alliberada ja de l'esperit, Candelas fa ella mateixa els conjurs que hauran de tornar-li el seu amor perdut. Atret pel conjur, arriba el seu antic amant, a qui, per a seduir-lo novament, balla i canta la "Dansa i cançó de la bruixa fingida". El joiós final -"Les campanes de l'alba"- suggerix la reconciliació dels amants.