Palau de les Arts Reina Sofia

Sinopsi argumental

ANTECEDENTS HISTÒRICS
Després de la mort del tsar Ivan IV el Terrible en 1584, Rússia viu un dels períodes més convulsos de la seua història. A les freqüents i sagnants lluites pel poder polític se sumen revoltes populars, epidèmies i males collites. Hereta el tron d'Ivan IV el seu fill major, Fiódor, un jove dèbil i malaltís. El boiar Borís Godunov, anteriorment braç dret d'Ivan el Terrible i, a més, cunyat de Fiódor, assumix el poder en l'ombra davant de la incapacitat del nou tsar per a governar. El tsarévitx Dimitri, el fill xicotet d'Ivan IV, és apartat a Úglitx, lluny de l'entorn del seu germà el tsar Fiódor. En 1591 apareix assassinat en estranyes circumstàncies. La llegenda popular prompte atribuïx l'autoria del crim al poderós Borís Godunov. En 1598, en morir Fiódor I sense descendència, Borís Godunov és elegit tsar de Rússia.

PRIMERA PART
Escena I. Exterior del monestir de Novodévitxi
La multitud, confusa, s'aglutina als voltants del monestir de Novodévitxi, on es troben en retir espiritual Borís Godunov i la seua germana Irina, viuda de l'acabat de morir tsar Fiódor I. L'alguatzil Mikítitx amenaça amb el seu fuet la torba tractant de posar orde. Arriba Sxelkàlov, secretari de la Duma, el qual anuncia que Borís Godunov es mostra poc favorable a ocupar el tron a pesar de les súpliques del patriarca i dels boiars. Un grup de pelegrins alesiats s'aproxima al monestir i repartix icones religioses per a animar la gent a acudir en processó a la trobada de Borís Godunov. L'alguatzil acompanya els pelegrins a l'interior del convent. Quan torna, dispersa la multitud i ordena que acudisca l'endemà al Kremlin.

Escena II. Gran plaça al Kremlin de Moscou
El poble, agenollat en l'espaiós lloc que delimiten les catedrals de l'Assumpció i la de l'Arcàngel, espera expectant la coronació de Borís Godunov. S'inicia una solemne processó en què participen boiars i la guàrdia del tsar, així com el príncep Xuiski, que porta la corona, i Sxelkàlov, que porta el ceptre reial. Després de l'impressionant repicament de les campanes apareix Borís Godunov amb els seus fills xicotets Ksénia i Fiódor. El flamant tsar demana a Déu la benedicció per al seu regnat i invita a tots a participar en la celebració. La multitud aclama Borís Godunov com a tsar de totes les Rússies.

Escena III. Cel·la del monestir de Txúdov
L'ancià monjo Pimen escriu un relat a la llum d'un cresol mentres el jove novici Grigori dorm. Està a punt de concloure una crònica en què relata importants esdeveniments viscuts al llarg de la seua vida dilatada i aventurera. Es fa de dia. Grigori es desperta i conta a Pimen el malson que ha tingut: es trobava dalt d'una torre des d'on es divisava tot Moscou. La gent concentrada en la plaça l'assenyalava i ell sentia vergonya, fins que, en caure al buit, es va despertar. El monjo resta importància al malson, però recomana al jove que porgue amb l'oració les ànsies d'ambició i vida plaent, perquè inclús els més poderosos han acabat recapacitant al final de les seues vides sobre els seus excessos.

Concretament, Pimen recorda com en un altre temps va veure el mateix tsar Ivan al monestir sumit en els seus pensaments, en un gest d'humilitat i penediment; i com els següents anys en què va regnar el seu fill Fiódor I, un devot del Senyor, el país va viure en pau i harmonia. Ara, no obstant això, l'ancià lamenta que sota el mandat del nou tsar Borís Godunov tot són desgràcies, que atribuïx a un castic diví al poble rus per haver alçat al poder un "assassí".

Molt atent al relat, Grigori pregunta què va passar amb l'altre fill d'Ivan, el tsarévitx Dimitri. Pimen, horroritzat, rememora el brutal assassinat de l'infant a Úglitx, comés per uns malvats que, a les portes de la mort, van murmurar el nom de Borís. Si no haguera sigut assassinat, Dimitri seria en l'actualitat el tsar de Rússia i tindria la mateixa edat que Grigori. L'ermità, fatigat, es retira a descansar, però abans demana a Grigori que arreplegue el seu testimoni i continue ell la tasca de cronista.

Escena IV. Posada en la frontera amb Lituània
Els monjos Varlaam i Missaïl demanen a l'hostalera que els servisca vi. En una taula pròxima es troba Grigori, absort en els seus pensaments. Acaba de fugir del monestir i es dirigix, abillat amb indumentària de llaurador, cap a la veïna Lituània. L'ambició de poder l'ha afectat després de conéixer per boca de Pimen la història del tsarévitx assassinat, que hui tindria la seua edat. Varlaam i Missaïl, en veure sol el jove, l'inviten a unir-se a beure amb ells. Ambdós es jacten d'haver abandonat el monestir i dedicar-se ara a la bona vida, "sempre que hi haja vi per a beure". Varlaam, embriagat per l'alcohol, entona una cançó que evoca com Ivan el Terrible va liquidar sense pietat els tàrtars a la ciutat de Kazan.

Els dos beverris cauen damunt de la taula vençuts pel cansament i l'alcohol. Grigori pregunta a l'hostalera com es pot arribar fins a Lituània. Esta li advertix que és complicat travessar la frontera perquè hi ha controls, ja que s'ha escapat un heretge de Moscou i el tsar n'ha ordenat la captura. No obstant això, indica al jove un camí alternatiu sense vigilància.

Arriba un alguatzil, que espanta amb el seu interrogatori Varlaam i Missaïl. Estos confessen que tan sols són dos pobres frares que viatgen demanant almoina i que Grigori els acompanya. L'alguatzil, que desconfia de Varlaam, mostra l'edicte en què es detalla la descripció de l'heretge fugit de Moscou, un cert Grixka Otrépiev (Grigori), i pregunta qui sap llegir.

Grigori s'oferix voluntari per a llegir en veu alta el document, encara que astutament canvia la descripció -en realitat, els detalls que s'exposen coincidixen amb el seu aspecte físic i edat- per una altra que evidencia que l'home buscat és Varlaam. Llavors, l'alguatzil s'abalança sobtadament sobre Varlaam per a detindre'l. Este, indignat, sostrau l'edicte a Grigori i el llig sil·làbicament en veu alta, amb la qual cosa desvela que l'heretge buscat és Grigori. El jove salta per la finestra i fuig precipitadament.

SEGONA PART
Escena V. Luxoses habitacions del tsar al Kremlin
Ksénia, filla de Borís Godunov, lamenta la mort del seu promés, el príncep de Dinamarca. El seu germà Fiódor examina detingudament les ciutats i els rius en un mapa de les propietats de l'imperi del tsar. Entra Borís Godunov, un tant apesarat. Consola la desafortunada Ksénia i anima el seu fill que continue estudiant perquè arribe a ser un bon governant quan herete el tron. El tsar seu davant d'una taula plena de documents i pergamins i reflexiona sobre els cinc anys de regnat transcorreguts. A pesar del poder que té, de ser aclamat pel poble i de tindre una família, la seua ànima turmentada no el deixa ser feliç. Creu que les conspiracions dels boiars, les epidèmies i els mals que castiguen el seu regne són un castic diví.

Arriba el príncep Vasili Xuiski, que informa el tsar de l'aparició d'un impostor a Lituània que diu que és Dimitri, el tsarévitx assassinat, al qual donen suport el rei i els nobles. Borís ordena que es posen barreres en tota la frontera amb Lituània. La notícia l'ha sorprés tant que pregunta a Xuiski -que va ser qui va investigar anys arrere el crim del tsarévitx- si és possible que el xiquet Dimitri escapara d'aquell horror com recull la llegenda popular. Vasili tracta de tranquil•litzar el tsar i li comentant que ell mateix va veure el cos de l'infant el dia del seu enterrament. Però l'angoixa i el pànic s'apoderen de Borís. Comença a faltar-li l'aire i els remordiments el consumixen. Ja a soles i fora de si, suplica al Senyor que tinga pietat de "la seua ànima assassina".

Escena VI. Plaça davant de la catedral de Sant Basili, a Moscou
La multitud, d'aspecte miserable, vaga pels carrers. La gent es pregunta si ja ha acabat el culte a la catedral. El llaurador Mitiukha anuncia que han excomunicat Grixka Otrépiev (Grigori, el fals Dimitri) i que, a més, s'ha celebrat una missa per l'ànima del tsarévitx. Poc importen al poble les maniobres de Borís i els seus boiars fidels per a desacreditar el jove Grigori, perquè veuen en el valerós jove el tsarévitx que creien mort, Dimitri Ivànovitx, el fill d'Ivan el Terrible. L'impostor, que ja ha aconseguit arribar amb les seues tropes fins a Kromi, prepara una ofensiva per a derrocar Borís i apoderar-se del tron.

Un dement que vaga pel lloc es lamenta de la misèria que impera en el país. Els xiquets se'n burlen i li lleven la moneda que porta. Ix de la catedral una processó reial. Darrere de tots, Borís Godunov. El poble suplica almoines als boiars amb desesperació. El dement demana al tsar que ordene apunyalar els gamberros que li han robat, "igual que va fer amb el tsarévitx". En sentir les paraules de l'innocent, Xuiski intenta capturar-lo, però Borís li ho impedix i, després de demanar al jove que rese per ell, se'n va.

Escena VII. Un clar al bosc prop de Kromi
És de nit. Una multitud de vagabunds es burla del boiar Khrusxov, el qual retenen lligat. Varlaam i Missaïl arriben al lloc i s'unixen al grup. Des de l'interior del bosc s'aproxima un grup de genets que escorta l'impostor Grigori. Tots l'aclamen com el tsarévitx Dimitri Ivànovitx. Este els demana que s'unisquen a ell per a lluitar contra Borís Godunov; inclús aconseguix que Khrusxov accepte formar part del seu exèrcit. Partixen tots a conquistar el Kremlin, excepte el dement, el qual, a soles, lamenta el negre futur que amenaça Rússia.

Escena VIII. Palau Granoviti al Kremlin de Moscou
Se celebra un consell extraordinari de la Duma dels boiars. Sxelkàlov informa que l'impostor ha usurpat el nom del tsarévitx Dimitri i avança cap a Moscou recolzat per famolencs, boiars desterrats i el poble lituà. Els boiars comencen a debatre com poden combatre l'enemic i definir el seu suport al tsar. Irromp Xuiski, el qual és acusat pel Consell d'instigar el poble contra el tsar fent córrer el rumor que el tsarévitx continua viu. Ell, visiblement afectat, ho desmentix i manifesta la seua gran preocupació per la salut mental i física de Borís Godunov. De sobte, el tsar entra en l'estança amb la mirada perduda, tremolós i murmurant paraules a un espectre del tsarévitx assassinat i tractant inútilment d'espantar-lo. Els boiars estan consternats. El tsar pareix tornar en si. Ordena cridar el seu hereu i demana als presents el seu suport.

Un misteriós ancià que diu que té alguna cosa important a revelar al tsar demana ser rebut. Es tracta de Pimen, el qual relata a Borís Godunov un miracle: un pastor cec va tindre un somni en el qual se li va aparéixer el tsarévitx Dimitri per a dir-li que el cel l'havia convertit en àngel protector de Rússia. Uns dies després el pastor va anar en pelegrinatge a resar a la tomba de Dimitri a Úglitx i va recuperar completament la vista. Estremit per les sinceres paraules del monjo, Borís es porta la mà al cor. Sent que s'ofega. Després de passar el testimoni del seu regnat el seu fill Fiódor, mor mentres implora el perdó diví.