Palau de les Arts Reina Sofia

Sinopsi argumental

PRÒLEG
En el cel. Déu rodejat per les forces celestials. Es presenta Mefistofele, qui es queixa que cada vegada li motiva menys temptar l'home. El cor celestial li pregunta si coneix l'ancià Faust. Ell respon que sí, i a més explica que el vell és fidel devot del Senyor. Esta consulta revifa l'interés del maligne per captar més serfs, la qual cosa l'induïx a apostar amb Déu per l'ànima de Faust. El seu envit és acceptat. Mefistofele desapareix. Després d'ell, les forces celestials es dissolen.

PRIMERA PART

ACTE I
Diumenge de Resurrecció. Porta de la ciutat de Frankfurt. La multitud discorre pels carrers en ambient d'alegria i celebració. El savi Faust comenta amb el seu pupil Wagner l'esplendor de l'alba de la primavera. Comença a enfosquir. Faust advertix la presència d'un misteriós frare que ronda pel lloc. Creu que es tracta d'un espectre. Wagner resta importància a l'assumpte. Els dos se'n van i el frare els seguix.

El pacte. Faust entra en el seu gabinet. El frare s'amaga en la casa sense que ell se n'adone. L'ancià es disposa a llegir l'Evangeli, però és interromput pels crits del misteriós intrús, qui es transforma màgicament en un cavaller templat que es presenta com el dimoni i oferix a Faust un pacte: gaudir, rejovenit, d'una vida plaent en què tindrà tot el que vullga i comptarà sempre amb la seua ajuda. A canvi, en "l'altra vida", la seua ànima estarà al servici del maligne. L'ancià accepta i junts partixen en busca d'aventures.

ACTE II
El jardí. Faust, ara rejovenit per mediació del "fill de les tenebres", corteja -amb el nom d'Enrico- la jove i bella Margherita. Mentrestant, Mefistofele distrau amb la seua galanteria l'amiga i veïna d'esta, Marta. Faust declara el seu apassionat amor a Margherita. Vol passar la nit amb ella. La virginal xica es mostra reticent pel fet que sa mare l'espera a casa i ja és hora de tornar. Faust li proporciona un somnífer que Margherita subministra a sa mare perquè s'adorma. Per fi poden estar els dos a soles.

La nit del sàbat. Lloc desèrtic i sinistre. Es prepara un aquelarre al qual assistixen bruixes, bruixots, donyets i esperits diabòlics. Mefistofele invita Faust a participar en la celebració. Totes les criatures infernals es prostren davant del maligne. Una successió de balls dóna pas a una imatge tènue que s'albira al fons, en la qual s'aprecia la silueta de Margherita encadenada i amb semblant trist. Faust es commou i vol anar en la seua ajuda. Mefistofele tracta de distraure'l perquè deixe de mirar i es concentre en l'aquelarre. La imatge es dissol i continua la dansa infernal.

ACTE III
Mort de Margherita. Margherita, condemnada a mort, delira en la presó mentres espera, encadenada, la seua execució. Ha sigut acusada d'un doble assassinat: ofegar el seu fill de bolquers i enverinar sa mare. Faust arriba disposat a salvar-la. Quan finalment la convenç perquè fuja amb ell, Margherita reconeix en l'acompanyant de Faust al maligne, i es tira arrere. Mefistofele pressiona la parella perquè es done pressa, perquè s'acosta el botxí. La xica renuncia a fugir amb ells i implora al cel el seu perdó. Les veus celestials proclamen que l'ànima de Margherita està salvada. Mefistofele i Faust desapareixen.

SEGONA PART

ACTE IV
La nit del sàbat clàssic. La nova aventura de Faust transcorre esta vegada en el regne de les faules, rodejat de bells paisatges, temples i sirenes. Al fons s'albira una preciosa barca de plata en què va Elena de Troia. Faust queda fascinat per la bellesa del seu rostre. L'embarcació s'allunya arrossegada per les sirenes. Faust se sent feliç en l'antiga Grècia i vol cortejar Elena. Mefistofele, no obstant això, comenta que està incòmode en este lloc; ell preferix l'aquelarre de bruixes. Arriba Elena. Faust, abillat com un elegant cavaller del segle XV i acompanyat per Nereo, Pantalis, faunes i sirenes, li declara el seu profund amor. Ella li correspon i li proposa viure en una plàcida vall de l'Arcadia.

EPÍLEG
La mort de Faust. Faust en el seu gabinet, vell i fatigat, com al principi. L'ancià medita i rellig l'Evangeli. Està angoixat i es penedix de les aventures que li ha brindat el pacte amb Mefistofele: les històries reals que ha viscut li han ocasionat dolor, mentres que les ideals només han sigut somiades. Una resplendor celestial pareix reclamar l'atenció del condemnat ancià. Mefistofele, al veure que la seua víctima es mostra més pròxima a Déu que a ell, tracta de temptar-lo novament. Però és inútil. Faust s'aferra a l'Evangeli i demana clemència al Senyor. Ha comprés el significat de l'amor a Déu, i és redimit pel cel, igual que Margherita.