Palau de les Arts Reina Sofia

Hugo Wolf, ànima del lied

Hugo Wolf (1860-1903) és un dels grans representants del gènere del lied, juntament amb Brahms, Schubert, Schumann, Strauss i Mahler. El nodrit catàleg de més de 300 composicions per a veu i piano que va llegar el músic austríac és un fascinant espill dels estadis de l'ànima humana. Passió, amor i desamor, patiment, felicitat, espiritualitat, humor... constituïxen els leitmotiv del vital univers liederístic de Hugo Wolf. Les nombroses pàgines per ell escrites, basades en textos d'autors com Goethe o Mörike, aconseguixen el cim expressiu gràcies a la importància que atorga al piano, la brillantor que conferix al text, el caràcter declamat del cant i la riquesa d'unes melodies sorgides de la inspiració sentimental -a vegades simple- d'un geni turmentat.

El Quadern italià de cançons es va gestar entre 1890 i 1896 i consta de 46 lieder, distribuïts en dos volums. La font literària és una recopilació de poemes anònims italians traduïts a l'alemany per Paul Heyse. Wolf va començar a compondre la tardor de 1890. Després d'uns quants mesos d'abandó, va reprendre la seua tasca, i el desembre de 1891 va concloure el primer volum, format per 22 lieder i publicat a Magúncia en 1892. Quatre anys més tard van veure la llum els 24 lieder que conformen el segon volum.

El Quadern italià de cançons és una de les col·leccions millor acabades de l'autor. Ell mateix, en una carta escrita després de concloure el primer volum, va expressar la seua satisfacció pel resultat del treball: "les meues cançons italianes són les més originals i, artísticament, les més perfectes de totes les que he compost". La quasi totalitat del quadern versa sobre l'amor, encara que hi haja, també, alguna referència al religiós. Wolf pareix fugir en estos lieder d'eixe aire filosòfic que acostuma embolicar les seues composicions sobre textos de Goethe.

Efectivament, en el Quadern italià es tracten les relacions amoroses, però amb certa morbositat i desimboltura que no s'aprecien tan òbviament en altres composicions de l'autor. És com si l'origen italià dels poemes, la seu mediterraneïtat, la seua procedència d'una cultura en què la manifestació dels sentiments està més a flor de pell, hagen induït Wolf a, d'alguna manera, desinhibir-se en el seu treball creatiu. És per això que este conjunt de 46 cançons posseïx un encant especial i una homogeneïtat estilística fruit d'una inspiració artística sincera i d'una maduresa pròpies d'un mestre del lied, que sap explotar amb intel·ligència i sensibilitat la capacitat expressiva de la veu i del piano.