Palau de les Arts Reina Sofia

El Palau de les Arts Reina Sofía prosseguix en el seu interés d'oferir al públic una variada programació en què prevalguen la qualitat artística dels intèrprets i l'enfocament modern i avantguardista de les seues produccions. Les seues propostes escèniques empatitzen i s'acorden amb l'avançada idiosincràsia de l'edifici dissenyat per Santiago Calatrava. És per això que les produccions de cada temporada volen ser espill de l'avantguarda i la mediterraneïtat de la impressionant escultura que és el Palau de les Arts. L'edifici suggerix proximitat al mar gràcies al seu perfil nàutic, i posa en joc els cinc sentits de l'espectador, que es veu així atret per esta proposta arquitectònica, conceptual -i escènica- que combina espai, llum, aigua i vegetació.

Perquè el públic siga testimoni i partícip de la màgia que enclou esta titànica edificació, el Palau de les Arts torna a promoure, en la seua voluntat de servir a la societat valenciana, una jornada de portes obertes (11 d'octubre) per a mostrar de manera gratuïta a tot tipus de públic les seues diferents sales i espais, amb concerts en directe a càrrec dels professors de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana i membres del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo. El Palau és i vol ser sentit com a centre de cultura de la societat que el sosté i a la qual servix.

En l'apartat artístic, el Reina Sofía continua apostant per les dos pedres angulars de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana: Lorin Maazel, el seu director musical, que dirigix quatre títols de la temporada lírica i dos concerts simfònics, i Zubin Mehta, president del Festival del Mediterrani, que dirigix dos òperes i tres concerts en la tercera edició d'este certamen, que després de l'especialment celebrada Tetralogia wagneriana s'ha convertit en una cita ineludible per als melòmans.

En la temporada 2009-2010 col•laboren amb el Palau de les Arts grans directors d'escena com Graham Vick, Giancarlo del Monaco, Carlos Saura o Francisco Negrín, i cantants de projecció internacional com Camilla Nylund, Marcelo Álvarez, Stephen Gould, Lance Ryan, Francesco Meli o Daniela Barcellona, entre altres.

La temporada s'inaugura el 31 d'octubre amb Les troyens, d'Hector Berlioz, un dels cims del repertori francés i potser l'obra més ambiciosa del seu autor, que suposa un repte majúscul per a qualsevol teatre tant per la complexitat de la seua posada en escena com pel qualificat repartiment vocal que exigix.

La Fura dels Baus i el seu director Carlus Padrissa són els artífexs del muntatge avantguardista amb què s'estrena la gran òpera de Berlioz. Una versió escènica en què despleguen tota la seua empremta creativa, i en la qual fan ús de les noves tecnologies i de les més impressionants mostres d'arquitectura humana. Valeri Guérguiev, una de les batutes millor reputades de l'actualitat, dirigix l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un fet excepcional perquè és la primera vegada que Guérguiev assumix la direcció musical d'una orquestra espanyola, com també és un fet inusitat que el prestigiós mestre rus dirigisca funcions de ballet. Seran tres les nits que es pose al capdavant de l'orquestra i el ballet del teatre Marinski per a concertar un espectacle que s'alternarà amb les representacions de Les troyens, i l'estrella invitada del qual és Carlos Acosta.

En el sòlid elenc vocal de Les troyens destaquen les veus dels tenors Stephen Gould i Lance Ryan, que compartixen el paper d'Énée, i les mezzosopranos Daniela Barcellona i Veronica Simeoni, ambdós en el paper de Didon. Completen el repartiment prestigiosos cantants que ja han debutat al Palau de les Arts, com la soprano Elisabete Matos (Cassandre), el baríton Gabriele Viviani (Chorèbe) o el baix Stephen Milling (Narbal). Es tracta d'una coproducció amb els teatres Marinski de Sant Petersburg i Wielki de Varsòvia.

Al desembre, Lorin Maazel assumix la direcció musical de Madama Butterfly, amb les veus de la soprano Oksana Dyka i el tenor Misha Didyk. El bel canto arriba al Palau de les Arts al gener, amb una de les obres mestres de Donizetti, Lucia di Lammermoor, per a la qual s'ha recorregut a la reeixida producció concebuda per Graham Vick per al Maggio Musicale Fiorentino i el Gran Teatre de Ginebra. Com a protagonistes vocals, la soprano georgiana Nino Machaidze -una de les veus destacades de l'actualitat- i el tenor Francesco Meli, una altra veu en alça, que recentment ha triomfat al Covent Garden amb Rigoletto.

El teatre Martín i Soler acull al febrer l'estrena d'una nova producció d'Una cosa rara, del compositor valencià que dóna nom a esta sala singular del Palau de les Arts. Serà interpretada en els seus papers principals per la internacional soprano valenciana Ofelia Sala i el tenor porto-riqueny Joel Prieto. Junt amb ells, hi participen cantants del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo. Les funcions són dirigides musicalment per Ottavio Dantone i el valencià Sergio Alapont. La direcció d'escena està a càrrec de Francisco Negrín, que torna al Palau de les Arts després del seu reeixit muntatge d'Orlando, de Händel, i de La corte de Faraón, de Vicente Lleó.

El repertori operístic txec apareix representat per La nóvia venuda, de Bedřich Smetana, dirigida musicalment per Tomáš Netopil (actual director del Teatre Nacional de Praga) i amb posada en escena de Daniel Slater, el qual anteriorment va obtindre l'èxit entre el públic del Palau de les Arts amb els seus aplaudits muntatges d'Esposalles al monestir, de Prokófiev, i L'arbore di Diana, de Martín i Soler.

El director musical de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, Lorin Maazel, té presència absoluta durant el mes d'abril. D'una banda, es fa càrrec de la direcció d'un programa doble que inclou les òperes La vida breve, de Falla, i Cavalleria rusticana, de Mascagni, i, d'un altra, de huit funcions de La traviata, títol que clausura la temporada. El director d'escena Giancarlo del Monaco debuta al Palau de les Arts amb esta nova producció de La vida breve, que s'oferix conjuntament amb el muntatge de Cavalleria rusticana, que el reconegut director italià va estrenar fa dos temporades al teatre Reial. Hi actuen, entre altres, cantants com Cristina Gallardo-Domâs, Anna Smirnova i Jorge de León. En La traviata hi participen la soprano Marina Rebeka (Violetta Valéry), recentment aclamada en el Festival de Salzburg, el tenor Vittorio Grigolo (Alfredo) i Gabriele Viviani (Germont).

L'oferta simfònica la conformen cinc concerts. Lorin Maazel, director musical del Palau de les Arts, dirigirà la seua formació titular en dos concerts en què s'interpretaran obres de Txaikovski i Sibelius. La proposta simfònica la completen un concert amb obres de Prokófiev i Rimski-Kórsakov sota la batuta de Gianandrea Noseda, i el que dirigix Omer Meir Wellber amb obres de Beethoven, Bernstein i Berlioz. El mestre valencià Enrique García Asensio serà el responsable del concert destinat a recordar el desé aniversari de la mort del compositor també valencià Joaquim Rodrigo.

A més, el Palau de les Arts, en el seu propòsit d'acostar els seus continguts a tots els públics, presenta un complet programa didàctic, que compta amb noves i innovadores propostes, totes destinades a fer disfrutar i a contribuir, al mateix temps, a la formació d'altres públics.

El juny de 2010 se celebra el III Festival del Mediterrani. Dos compositors, Richard Strauss i Georges Bizet, són els eixos d'esta nova edició, amb la figura de Zubin Mehta com a protagonista. Mehta dirigix la nova producció de Salome encarregada al director d'escena Francisco Negrín, en la qual actuen, entre altres, la soprano finlandesa Camilla Nylund i el baríton Albert Dohmen. El mestre Mehta dirigix també la reposició de la Carmen de Bizet ideada per Carlos Saura per al Palau de les Arts, amb destacats intèrprets en l'elenc vocal, com Marcelo Álvarez en el paper de Don José o Elīna Garanča i Elena Maximova alternant-se en el paper de Carmen.